Svante August Arrhenius
 | No s'ha de confondre amb Carl Axel Arrhenius. |
 (1910)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1859 parròquia de Balingsta (Suècia) |
| Mort | 2 octubre 1927 (68 anys) Estocolm (Suècia) |
| Causa de mort | Trastorn gastrointestinal funcional |
| Sepultura | cementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 52 Gravplats: 0062 59° 51′ 20″ N, 17° 37′ 42″ E / 59.855533°N,17.628254°E / 59.855533; 17.628254 |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Suècia |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat d'Uppsala Universitat d'Estocolm |
| Director de tesi | Per Teodor Cleve |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física i química |
| Ocupació | Química |
| Ocupador | Universitat Tècnica de Riga Universitat d'Estocolm Universitat d'Uppsala |
| Membre de | Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1910–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1908–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1905–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg Reial Acadèmia Sueca d'Enginyeria Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Acadèmia de Ciències de Göttingen Reial Societat Fisiogràfica de Lund Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos |
| Professors | Per Teodor Cleve |
| Alumnes | Oskar Klein |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Oskar Klein |
| Família | |
| Cònjuge | Sofia Rudbeck (1894–) Maria Arrhenius (1905–) |
| Fills | Olof Vilhelm Arrhenius (  Sofia Rudbeck)Anna-Lisa Arrhenius ( Maria Arrhenius) |
| Pares | Svanta Gustav Arrhenius i Carolina Christina Thunberg |
| Parents | Greta Thunberg () |
Premis
| |
  | |
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.[1]
Biografia
Va néixer el 19 de febrer de 1859 al castell de Vik, situat al comtat d'Uppsala a Suècia. Va estudiar a la Katedralskolan d'Uppsala, després que la seva família s'hi va traslladar des de Vik. S'hi va matricular a la Universitat quan tenia disset anys. Insatisfet del nivell dels estudis de física, se'n va anar a la Universitat d'Estocolm.
Va impartir classes de física a l'Escola Tècnica Superior d'aquesta universitat entre 1891 i 1895. L'any 1904 va abandonar la tasca docent per dirigir el 1905 l'Institut Nobel de Química Física, càrrec que ocupà fins al 1927. L'any 1909 fou nomenat membre de la delegació estrangera de la Royal Society de Londres.
Va morir a la ciutat d'Estocolm el 2 d'octubre de 1927.
Recerca científica
El 1884 Arrhenius va desenvolupar la teoria de l'existència de l'ió, ja predit per Michael Faraday el 1830, a través de l'electròlisi. Durant la seva preparació del doctorat a la Universitat d'Upsala, investigà les propietats conductores de les dissolucions electrolítiques, que formulà a la tesi doctoral. La seva teoria afirma que en les dissolucions electrolítiques els compostos químics dissolts es dissocien en ions. Va mantenir la hipòtesi que el grau de dissociació augmenta amb el grau de dilució de la dissolució, que resultà ser certa només pels electròlits dèbils. Pensant que aquesta teoria era errònia li aprovaren la tesi amb la mínima qualificació possible. Va ser objecte de molts atacs, especialment de William Thomson, però va rebre el suport de Jacobus Henricus van't Hoff, al laboratori del qual havia treballat com a becari estranger entre 1886 i 1890, i de Wilhelm Ostwald.
Posteriorment va treballar en diversos aspectes de la química-física. És un dels principals fundadors i impulsors de la química física, com les velocitats de reacció, sobre la pràctica de la immunització i sobre l'astronomia. L'any 1889 va descobrir que la velocitat de les reaccions químiques augmenta amb la temperatura, en una relació proporcional a la concentració de molècules existents.
L'any 1903 fou guardonat amb el premi Nobel de química «pel desenvolupament de la química amb els seus experiments en el camp de l'electròlisi», i va atènyer un gran prestigi entre els científics.
Obres
- Arrhenius, S.A. «On the Dissociation of Substances Dissolved in Water» (en anglès, traducció). Zeitschrift fur physikalische Chemie, I, 1887, pàg. 631.
Reconeixement
En honor seu s'anomenà l'equació d'Arrhenius formulada per van't Hoff l'any 1884, i el cràter Arrhenius de la Lluna i el cràter Arrhenius de Mart.
Referències
- ↑ «Svante August Arrhenius» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
