Teixidura

Objectes teixits prehistòrics: - 1 cistella de vímet; - 2 estora teixida; - 3 xarxa de pesca de fils; - 4 trenat de pescador; - 5 drap de lli; - 6 cordes i cordams; - 7 fus de cargol; 8 eix i volant d'inèrcia.

La teixidura o tissatge és el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir teles a partir de fils naturals o sintètics. El procés de la teixidura pot ser de dos tipus: artesanal i industrial. Per al tissatge hi ha un conjunt de fils disposats, longitudinalment -en el sentit de la llargària de la peça teixida paral·lels al voraviu- anomenats ordit, amb uns altres fils que es passen en sentit transversal constitueixen la trama. El tissatge és un procés pel qual es va passant el fil de la trama, creuant-hi els fils de l'ordit per la part externa de la trama, cada cop que passa la llançadora d'un costat a l'altra. Així, s'aconsegueix finalment, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix, la tela. Així, s'aconsegueix finalment el teixit, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix.[1]

Tipus de procés

El procés artesanal inclou el teixit a mà, simplement creuant els fils amb la mà nua, usat, per exemple, en els pobles primitius per teixir roba com si fos una cistella; i el teler primitiu: Creuant els fils (trama i ordit) mitjançant una llançadora manejada a mà. El procés industrial s'usa el teler mecànic i el teler de Jacquard.

Tipus

  • Plana: Amb telers d'ordit i trama (gavardina, sarja, setí, tweed, tafetà, drap, denim, pana)
  • De Punt (Jersei, interlock, Morley, piqué)
    • De trama
      • Circular
      • Rectilínia
    • D'ordit
      • Rashel
      • Teixit de ganxo
  • Teixit en teler de Jacquard (no té límits en el disseny)
    • De punt i plana
  • No teixits (buata, entretela, pañolensi, feltre)

Referències

  1. Eva Fischer. Urdiendo el tejido social: sociedad y producción textil en los Andes bolivianos. LIT Verlag Münster, 2008, p. 140–. ISBN 9783700008224. 

Vegeu també

Registres d'autoritat
Bases d'informació