Telicitat

En lingüística, la telicitat (del grec τέλος, la finalitat o l'objectiu) és la propietat d'un verb o d'un sintagma verbal que presenta una acció o un esdeveniment com portat a terme en un sentit o en un altre. Un verb o un sintagma que té aquesta propietat es diu que és tèlic, mentre que si presenta l'acció o l'esdeveniment com no aconseguit se'n diu atèlic.

La prova de telicitat

Une manera habitual d'esbrinar si un sintagma verbal és tèlic és comprovar si s'hi pot aplicar una expressió com en una hora (per tant, un temps acabat: és una limitació temporal). A la inversa, si se li pot aplicar una expressió com durant una hora (per tant, una durada: no indica limitació temporal), serà atèlic.[1][2][3][4] Per exemple el sintagma verbal construir una casa és tèlic mentre que el sintagma verbal habitar una casa és atèlic:

En Pere ha construït una casa en un mes.
? En Pere ha construït una casa durant un mes.
ha construït és tèlic
? En Pere ha habitat una casa un mes.
En Pere ha habitat una casa durant un mes.
ha habitat és atèlic.
  • El temps gramatical i l'aspecte gramatical d'un verb poden afectar el resultat de la prova; per exemple les formes progressives en anglès (is going, was talking, has been doing…) admeten de vegades durant una hora, i gairebé mai en una hora. Per tant aquest tipus de prova té interès sobretot en sintagmes verbals sense una forma progressiva.
  • En anglès les expressions com «en una hora» són ambigües; ja que poden significar «en una hora de temps», però també «d'aquí a una hora». Només el primer significat presenta aquí un interès. She will be coming in an hour (ella arribarà d'aquí a una hora) és correcte, però no sabem res de la telicitat de l'expressió will be coming.

En finès, el complement directe porta una marca de telicitat: l'acusatiu és tèlic, i el partitiu s'utilitza per expressar l'atelicitat. En finès en comptes de parlar de telicitat i atelicitat es parla de frases resultatives i no resultatives.

Referències

  1. Verkuyl, Henk. 1972. On the compositional nature of aspects. Dordrecht:Reidel.
  2. Dowty, David. 1979. Word meaning and Montague Grammar. Dordrecht: reidel.
  3. Krifka, Manfred 1989. Nominal reference, temporal constitution and quantification in event semantics. In Renate Bartsch, Johan van Benthem and Peter van Emde Boas (eds.), Semantics and Contextual Expressions: 75-115. Dordrecht: Foris.
  4. Verkuyl, Henk. 1993. A theory of aspectuality: the interaction between temporal and atemporal structure. Cambridge University Press.