Teoctist
 Miquel III amb la seva mare, Teodora, i Teoctist  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX |
| Mort | 20 novembre 855 (Gregorià) |
| Causa de mort | Homicidi |
| Regent | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Enaltiment | |
| |
Teoctist[1] (grec: Θεόκτιστος, Theóktistos; mort el 20 de novembre del 855) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] del segon quart del segle ix i el cap de fet de la regència durant la minoria d'edat de l'emperador Miquel III des del 842 fins a la seva destitució i assassinat el 855. Teoctist, un eunuc de la cort, tingué un paper clau en la pujada de Miquel II el Tartamut el 820 i fou recompensat pel seu suport amb els títols de patrici i, posteriorment, mestre dels oficis. Ocupà els alts càrrecs de cartulari del canicle i logoteta postal en els governs de Miquel i del seu fill i successor, Teòfil. A la mort d'aquest últim el 842, Teoctist fou nomenat membre del consell de regència, però no trigà gaire a arraconar-ne els altres membres i esdevenir el poder a l'ombra. Un administrador i polític consumat, fou clau en la resolució definitiva de la iconoclàstia romana d'Orient i infongué un nou alè a l'educació en el si de l'imperi. Prosseguí la repressió dels paulicians alhora que alternava les victòries i les derrotes en les guerres contra els àrabs.[2] Quan Miquel III assolí la majoria d'edat el 855, el seu oncle, Bardes, el convencé de desfer-se de la tutela de Teoctist i l'emperadriu mare Teodora, amb el resultat que Teoctist fou assassinat per Bardes i els seus partidaris el 20 de novembre d'aquell mateix any.
Notes
- ↑ Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.
Referències
- ↑ «Teoctist». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Treadgold, 1997, p. 447.
Bibliografia
- Treadgold, W. T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997. ISBN 0-804-72630-2.
