Teodora Comnena, reina de Jerusalem

Infotaula de personaTeodora Comnena, reina de Jerusalem

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1145 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1180 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort (1158–1162) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComnens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBalduí III de Jerusalem (1157–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAndrònic I Comnè Modifica el valor a Wikidata
FillsAleix Comnè, fill il·legítim
 ( Andrònic I Comnè)
Irene Comnena, fill il·legítim
 ( Andrònic I Comnè) Modifica el valor a Wikidata
PareIsaac Comnè Modifica el valor a Wikidata
GermansIrene Comnena, Anna Comnena, Maria Comnena i Eudòxia Comnena Modifica el valor a Wikidata

Teodora Comnena (1145 – després del 1183) fou reina consort de Jerusalem com a muller del rei Balduí III de Jerusalem. Era filla del príncep romà d'Orient Isaac Comnè i Irene Sinadena i neta de l'emperador Joan II Comnè.[1]

El seu matrimoni fou acordat el 1157 a iniciativa de Jerusalem, que volia forjar una aliança contra el soldà de Síria, Nur-ad-Din Mahmud. Teodora, reputada per la seva gran bellesa, aportà un gran dot i rebé la ciutat d'Acre del seu marit quan es casaren el 1158. Tanmateix, Balduí morí pocs anys després, el 1162, i Teodora quedà vídua i sense fills.

Uns anys més tard, Andrònic Comnè, cosí del pare de Teodora, arribà al Regne de Jerusalem, on els dos començaren una relació incestuosa i fugiren a la cort de Nur-ad-Din, on tingueren dos fills, i des d'on es traslladaren primer a Bagdad i després al Soldanat de Rum. Uns anys més tard, l'emperador Manuel I Comnè capturà Teodora i els seus fills i els mantingué com a ostatges a Constantinoble per fer venir Andrònic. El 1180, Andrònic arribà a la capital per sotmetre's a Manuel.

No hi ha proves que Teodora anés a viure amb Andrònic després que aquest es convertís en emperador el 1183, ni se sap res sobre els últims anys de la seva vida.

Referències

  1. Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (B)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 7 octubre 2019].
  • Vegeu aquesta plantilla
1a generació
2a generació
3a generació
4a generació
5a generació
6a generació
7a generació
8a generació
9a generació
10a generació
11a generació
12a generació
13a generació
14a generació
15a generació
16a generació
Generació incerta
Articles relacionats
Únicament descendents per la via paterna que foren notables per si mateixos. Els governants apareixen en negreta.