Teresa Jornet i Ibars

Teresa Jornet i Ibars

Nom original	(es) Teresa Jornet e Ibars
Biografia
Naixement	(es) Teresa de Jesús Jornet e Ibars 9 gener 1843 Aitona (Segrià)
Mort	26 agost 1897 (54 anys) Llíria
Causa de mort	Causes naturals  (Tuberculosi )
Sepultura	Casa Mare de les Germanetes dels Ancians Desemparats (València)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	Fundadora de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats
Activitat
Ocupació	religiosa cristiana
Orde religiós	Clarisses, Carmelites Descalços Terciaris, Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats
religiosa i fundadora
Celebració	Església Catòlica Romana
Beatificació	27 d'abril de 1958 , Roma nomenat per Pius XII
Canonització	27 de gener de 1974 , Roma nomenat per Pau VI
Pelegrinatge	València (sepulcre), Aitona (casa natal)
Festivitat	26 d'agost
Iconografia	Com a monja, amb un crucifix; acompanyada de gent gran
Patrona de	gent gran

Teresa Jornet i Ibars (Aitona, Lleida, 9 de gener de 1843 - Llíria, València, 26 d'agost de 1897) va ser una religiosa, fundadora de la congregació religiosa de les Germanetes dels Ancians Desemparats el 1872. Beatificada el 1958, va ser canonitzada per Pau VI el 1974. Se'n celebra la festivitat litúrgica el 26 d'agost.^[1]

Va néixer el 9 de gener 1843 a Aitona, en el si d'una família molt devota de pagesos. Va cursar estudis de Magisteri i va exercir com a mestra a Argençola. El 1868 va ingressar al monestir de clarisses de Briviesca (Burgos), del qual va haver de sortir el 1870 per motius de salut. Va estar molt influïda per un oncle seu, el beat Francesc Palau i Quer, carmelita descalç exclaustrat, dedicat a l'apostolat, la vida contemplativa i a la publicació d'obres apologètiques, creador d'institucions d'ensenyament i fundador dels Carmelites Descalços Terciaris. Teresa va treballar a les escoles del pare Palau, sense vincular-se a cap mena de vida religiosa, fins al 1872.

El 1872, a Barbastre, coneix el sacerdot Pedro Llacera, que li feu conèixer els plans de fundació d'una comunitat que treballés per la gent gran desvalguda, que preparava el sacerdot Saturnino López Novoa, canonge de la Catedral d'Osca. Teresa s'hi oferí per col·laborar-hi i, amb Saturnino López, va fundar la Congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats el 3 d'octubre de 1872. Pocs dies després, va ser nomenada superiora de la congregació. De Barbastre, la comunitat va traslladar-se a València, on Teresa va ser-ne confirmada com a directora general el 1875. Va pronunciar el vots perpetus el 8 de desembre de 1877. El 1887 va ser elegida superiora general de l'institut. Va morir a Llíria el 26 d'agost de 1897.

En morir, hi havia 103 cases-asils actives de la congregació, a Espanya i Amèrica, amb 1.260 germanetes. Va deixar un extens epistolari, de gran interès històric i espiritual

Veneració

Les seves despulles van ser traslladades a València, a la Casa Mare de la Congregació. Va ser beatificada per Pius XII el 27 d'abril de 1958 i canonitzada el 27 de gener de 1974 per Pau VI.

Referències