Terratrèmol de Xile de 2010

Plantilla:Infotaula esdevenimentTerratrèmol de Xile de 2010
Imatge
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 54′ 32″ S, 72° 43′ 59″ O / 35.909°S,72.733°O / -35.909; -72.733
Tipusterratrèmol
tsunami Modifica el valor a Wikidata
Data27 febrer 2010 Modifica el valor a Wikidata
Punt en el temps3:34 UTC-3
Durada3 min Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióregió de Valparaíso (Xile)
Regió Metropolitana de Santiago (Xile)
Regió d'O'Higgins (Xile)
Maule (Xile)
regió del Bío-Bío (Xile)
Regió de l'Araucània (Xile) Modifica el valor a Wikidata
EstatXile Modifica el valor a Wikidata
Magnitud de moment sísmic8,8 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud a l'escala de Richter8,8 Modifica el valor a Wikidata
Profunditat35 km Modifica el valor a Wikidata
Morts525 Modifica el valor a Wikidata

El terratrèmol de Xile de 2010 va ser un sisme ocorregut a les 03:34:08 hora local (UTC-3) del 27 de febrer de 2010, que va registrar una magnitud de 8,8 Mw.[1][2] És conegut amb el numerònim 27F.

L'epicentre es va situar al mar xilè, davant les localitats de Curanipe i Cobquecura,[nota 1] a uns 150 quilòmetres al nord-oest de Concepción i a 63 quilòmetres al sud-oest de Cauquenes, i a 30,1 quilòmetres de profunditat sota l'escorça terrestre.[2] El sisme va tenir una durada màxima de quatre minuts a les zones properes a l'epicentre i de més de dos minuts a la capital.[1][3] Es va fer sentir en bona part del Con Sud amb intensitats variables, entre elles, ciutats molt habitades com Buenos Aires i São Paulo.[4][5][6]

Les zones més afectades pel terratrèmol van ser les regions xilenes de Valparaíso, Metropolitana de Santiago, O'Higgins, Maule, Biobío i La Araucanía, que sumen més de 13 milions d'habitants, prop del 80% de la població del país. A les regions de Maule i de Biobío, el terratrèmol va marcar una intensitat de IX en l'escala de Mercalli i va arrasar amb gran part de les ciutats com a Constitución, Concepción, Cobquecura i el port de Talcahuano. Gran part del centre de les ciutats de Curicó i Talca es van col·lapsar i el seu nucli històric va quedar destruït totalment. A les regions de l'Araucanía, O'Higgins i Metropolitana, el sisme registrar una intensitat de VIII i va provocar grans destrosses a la capital, Santiago, a Rancagua i a les localitats rurals. Les víctimes mortals van ascendir fins als 530 morts.[7] Prop de 500 mil habitatges van quedar amb danys servers i s'estima que hi hagué un total de 2 milions de damnificats. Es va convertir en la pitjor tragèdia natural viscuda a Xile des de 1960.[8] La presidenta Michelle Bachelet va declarar l'«estat d'excepció constitucional per catàstrofe» a les regions del Maule i del Biobío.[9]

A més a més, un fort tsunami va impactar contra les costes xilenes com a reacció del terratrèmol i va destruir diverses localitats ja greument devastades per l'impacte tel·lúric. A causa d'errors i indecisions per part dels organismes encarregats d'enviar l'alarma de tsunami, no es va alertar a la població sobre l'esdeveniment que va ocórrer 35 minuts després del terratrèmol. El tsunami va impactar contra l'arxipèlag Juan Fernández, malgrat no haver-se fet sentir el sisme, i va amb l'únic poblat San Juan Bautista. El Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic va generar pocs minuts després del terratrèmol una alerta de tsunami per a l'oceà Pacífic que es va estendre posteriorment a 53 països situats al llarg de gran part de la seva conca com Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, l'Antàrtida, Nova Zelanda, la Polinèsia Francesa i les costes de Hawaii.[10]

El sisme és considerat com el segon més fort en la història del país i el sisè més fort registrat a tot el món. Aquest només és superat a nivell nacional pel cataclisme del terratrèmol de Valdivia de 1960 que va ser registrat per l'ésser humà mitjançant sismòmetres. El sisme xilè de 2010 va ser 31 vegades més fort i va alliberar prop de 178 vegades més energia que el devastador terratrèmol d'Haití succeït el mes anterior, i l'energia alliberada equival a prop de 100.000 bombes atòmiques com l'alliberada a Hiroshima el 1945.[11]

Notes

  1. Hi ha divergència d'opinions respecte la localització exacta de l'epicentre. Segons el Servei Geològic dels Estats Units, l'hipocentre se va localitzar a 35° 54′ 32″ S, 72° 43′ 59″ O / 35.90889°S,72.73306°O / -35.90889; -72.73306, a 3 km al nord de la costa de Curanipe, amb una profunditat de 35 km.[1] Per altra banda, el Servei Sismològic de Xile fixa l'hipocentre a 30,1 km de profunditat i en el punt ubicat a 36° 17′ 23″ S, 73° 14′ 20″ O / 36.28972°S,73.23889°O / -36.28972; -73.23889, a quilòmetres de la costa i a 43 km de Cobquecura, a la regió del Bío-Bío.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 U.S. Geological Survey. «Magnitude 8.8 - Offshore Maule, Chile/» (en anglès), 27-02-2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 Sistema Sismológico Nacional de la Universidad de Chile. «Informe de sismo», 27-02-2010. [Consulta: 15 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
  3. Sawer, Patrick. «Huge earthquake hits Chile». The Daily Telegraph, 27-02-2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  4. Infobae. «Confirman que el sismo de Chile se sintió en Buenos Aires», 27-02-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-08. [Consulta: 27 febrer 2010].
  5. Infobae. «En la región de Cuyo se sintó muy fuerte el temblor de Chile», 27-02-2010. Arxivat de l'original el 2010-03-02. [Consulta: 27 febrer 2010].
  6. Terra. «Terremoto no Chile é sentido em São Paulo», 27-02-2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  7. Press, Europa. «Chile recuerda su último gran terremoto», 27-02-2018. [Consulta: 25 febrer 2020].
  8. La Tercera. «Peor tragedia natural de los últimos 50 años deja huella de destrucción en zona centro sur», 28-02-2010. Arxivat de l'original el 2015-11-26. [Consulta: 28 febrer 2010].
  9. Gobierno de Chile. «"Estamos frente a una emergencia sin parangón en la historia de Chile"», 28-02-2010. Arxivat de l'original el 2010-03-06. [Consulta: 28 febrer 2010].
  10. Sky News. «Tsunami After Major Earthquake Hits Chile» (en anglès), 27-02-2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  11. Christensen, Axel y Escobar, Javiera. «Así se gestó el megaterremoto, el más intenso en Chile desde 1960». La Tercera, 28-02-2010. Arxivat de l'original el 2010-05-03. [Consulta: 28 febrer 2010].
  • Vegeu aquesta plantilla
Terratrèmols en Xile
Caldera (1420) · Concepción (1570) · Valdivia (1575) · Arica (1604) · Arica (1615) · Santiago (1647) · Valparaíso (1730) · Valdivia (1737) · Concepción (1751) · Concepción (1835) · Valdivia (1837) · Arica (1868) · Iquique (1877) · Valparaíso (1906) · Vallenar (1922) · Talca (1928) · Chillán (1939) · Ovalle (1943) · Tierra del Fuego (1949) · Concepción (1953) · Concepción (1960) · Valdivia (1960) · Aconcagua (1971) · Algarrobo (1985) · Rapel Lake (1985) · Antofagasta (1995) · Punitaqui (1997) · Tarapacá (2005) · Aysén Fjord (2007) · Tocopilla (2007) · Xile (2010) · Pichilemu (2010) · Iquique (2014) · Illapel (2015) · Chiloé (2016)
Vegeu també: Història de Xile
  • Vegeu aquesta plantilla
Xile prehispànic
Descobriment
(1520-1540)
Expedició de Magalhães-Elcano  · Expedició de García Jofre de Loaísa  · Expedició d'Almagro  · Batalla de Reinohuelén
Conquesta
(1540-1600)
Expedició de Pedro Valdivia  · Destrucció de Santiago  · Batalla de Tucapel  · Batalla de Mataquito  · Batalla de Curalaba  · Destrucció de les set ciutats
La Colònia
(1600-1810)
Guerra d'Arauco  · Terratremol de 1647  · Terratrèmol de 1730  · Conspiració dels tres Antonios  · Escàndol Escorpí
Independència de Xile
(1810-1823)
Pàtria Vella
(1810-1814)
Primera Junta Nacional de Govern  · Motí de Figueroa  · Primer Congrés Nacional  · Primer cop d'Estat de José Miguel Carrera  · Revolució del 5 de setembre  · Llibertat de Ventres  · Segon cop d'estat de José Miguel Carrera  · Campanya de la Pàtria Vella
Reconquesta
(1814-1817)
Migració de les forces patriotes a Mendoza  · Desterrament dels patriotes  · Formació de l'Exèrcit dels Andes  · Guerra de Zapa
Pàtria Nova
(1817-1823)
Creuament dels Andes  · Batalla de Chacabuco  · Acta d'Independència de Xile  · Batalla de Maipú  · Guerra a Mort  · Primera Esquadra Nacional de Xile  · Expedició llibertadora del Perú
Organització de la República
(1823-1830)
Constitució Moralista  · Conquesta de Chiloé  · Lleis Federals  · Sublevació de Campino  · Constitució Lliberal  · Revolució de 1829
República Conservadora
(1830-1861)
Constitució de 1833  · Motí de Quillota  · Guerra contra la Confederació Perú-Boliviana  · Colonizació de Llanquihue  · Colonizació d'Aysén  · Presa de possessió de l'estret de Magallanes  · Revolució de 1851  · Codi Civil  · Qüestió del sacristà  · Revolució de 1859
República Liberal
(1861-1891)
Ocupació de l'Araucania  · Guerra hispano-sudamericana  · Guerra del Pacífic  · Genocidi selknam  · Incendi de l'Església de la Compañía  · Guerra Civil de 1891
República Parlamentària
(1891-1925)
Cas Baltimore  · Abraçada de l'Estrecho  · Mitin de la carn  · Terratrèmol de 1906  · Matança de Plaça Colón  · Matança de l'Escola Santa Maria d'Iquique  · Centenari  · Crisi del Centenari  · Soroll de sabres  · Cop d'estat de 1924  · Plebiscit de 1925
República Presidencial
(1925-1973)
Congrès Termal  · Gran Depressió  · Sublevació de l'Esquadra  · Massacre de Ránquil  · Matança del Seguro Obrero  · Terratrèmol de 1939  · Llei de Defensa de la Democràcia  · Revolució de la chaucha  · Terratrèmol de Valdivia  · Reforma agrària  · Reforma universitària  · Nacionalizacin del cobre  · Crisi de 1973  · Cop d'estat de 1973
Dictadura militar
(1973-1990)
Chicago Boys  · Violacions dels drets humans  · Conflicte del Beagle  · Tractat entre Argentina i Xile  · Prebiscit de 1980  · Crisi de 1982  · Jornades de Protesta Nacional  · Atemptat contra Augusto Pinochet  · Visita de Joan Pau II  · Plebiscit de 1988
Transició a la democràcia
(1990-actualitat)
Comisió Rettig  · Arrest d'Augusto Pinochet  · Abolició de la pena de mort  · Reforma Processal Penal  · Comisió Nacional sobre Presó Política i Tortura  · Reformes constitucionals del 2005  · Revolució pingüina  · Crisi del Transantiago  · Terratrèmol de 2010  · Bicentenari  · Protestes en Aysén  · Conflicte maputxe  · Protestes (2019-2020)  · Pandèmia per COVID-19
Vegeu també: Història de les dones xilenes  · Història econòmica de Xile  · Història de l'Església Católica a Xile