Tintinaïta

Tintinaïta
Fórmula química	Pb22Cu₄(Sb,Bi)30S69
Epònim	Tintina silver mines (en)
Localitat tipus	Watson Lake
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HB.10a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HB.10a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/E.33
Dana	3.6.19.2
Heys	5.7.12
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 22,23 Å; b = 34,15 Å; c = 4,04 Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pnnm
Color	gris acer a gris plom
Exfoliació	bona en {010)
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	5,48 g/cm3 (mesurada); 5,51 g/cm3 (calculada)
Impureses comunes	Ag, Bi, As
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967-010
Any d'aprovació	1967
Símbol	Tti
Referències	[1]

La tintinaïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la kobellita. Rep el nom de les mines de plata de Tintina, al Canadà.

Característiques

La tintinaïta és una sulfosal de fórmula química Pb₂₂Cu₄(Sb,Bi)₃₀S₆₉. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tintinaïta pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

Formació i jaciments

Aquesta espècie va poder ser descrita gràcies als exemplars de dos indrets del Canadà: la mina Deer Park, situada a la localitat de Rossland, a la Colúmbia Britànica, i al dipòsit de plata, plom i zinc de Tintina, al districte miner del llac Watson, al Yukon.

Referències