Tirgo

Tirgo

Localització
42° 32′ 44″ N, 2° 56′ 55″ O / 42.545555555556°N,2.9486111111111°O / 42.545555555556; -2.9486111111111
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	La Rioja
Capital	Tirgo
Població humana
Població	171 (2023) (19 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Aigüa Potable dels Municipis de Cuzcurrita de Río Tirón, Tirgo y Baños de Rioja espanyol Mancomunidad del Oja-Tirón Mancomunidad del Tirón
Superfície	9 km²
Altitud	521 m
Limita amb	Baños de Rioja Zarratón Casalarreina Cuzcurrita de Río Tirón Castañares de Rioja
Organització política
• Alcalde	Juan Maria Ruiz Cueva
Identificador descriptiu
Codi postal	26211
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	26148

Tirgo és un municipi de la Rioja,^[1] a la regió de la Rioja Alta. Compta amb una extensa xarxa hidrogràfica sobre la fèrtil plana en la qual s'assenta, banyada per les aigües del riu Tirón, i prop de l'Ebre i l'Oja. Pertany al partit judicial d'Haro.

Economia

Es tracta d'un municipi eminentment agrícola i ramader. S'hi conreen productes tant de secà (patata i cultius industrials) com de regadiu (vinya i cereal). La vinya és el cultiu principal del poble i és la base de la indústria més destacada del municipi. Compta amb una cooperativa vinícola, Nuestra Señora de Valvanera.

Història

L'origen de Tirgo es remunta a les primeres civilitzacions de la Península, en concret als autrígons, una de les tribus primitives que es van assentar a la zona. El primer nom de Tirgo va ser Autrigón, ja que era l'única vila habitada per aquesta tribu. Posteriorment el poble va passar a dir-se Trigón, nom que està relacionat tant amb el nom dels pobladors com amb el riu Tirón. Finalment es va canviar el nom pel de Tirgo, que és el que s'ha conservat fins a l'actualitat.

Si bé Tirgo té l'origen en les primeres civilitzacions peninsulars, no n'existeixen referències documentals fins a l'any 978, any que s'elabora l'acta de fundació del convent de Covarrubias. Es tractava d'una donació dels comtes castellans García Fernández i la seva esposa al susdit convent, pel qual cedien el temple de Santa María de Tirbo. En segles posteriors, com que es tractava d'una vila fronterera entre els regnes de Castella i Navarra, va pertànyer alternativament a un o a l'altre, segons les diferents circumstàncies històriques.

Al segle xiv va passar a formar part del comtat de Baños, juntament amb les poblacions de Leiva, Baños de Rioja i Ochánduri. Al segle xvii, sota els auspicis de la reina Maria Anna d'Àustria, Tirgo va ser reconeguda com a vila independent per Santo Domingo de la Calzada. El 1713 es va fer col·locar un retaule barroc a l'absis de l'església d'El Salvador per a commemorar l'obtenció del títol de vila.

Referències

Enllaços externs

• Informació sobre Tirgo
• Pobles d'Espanya Arxivat 2008-01-15 a Wayback Machine.
• Església d'El Salvador