Torre de Juan Abad

Torre de Juan Abad

Localització
38° 35′ 05″ N, 3° 03′ 37″ O / 38.584722222222°N,3.0602777777778°O / 38.584722222222; -3.0602777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella - la Manxa
Província	província de Ciudad Real
Capital	Torre de Juan Abad
Població humana
Població	970 (2023) (2,43 hab./km²)
Geografia
Superfície	399,73 km²
Altitud	814 m
Limita amb	Valdepeñas Santisteban del Puerto Castellar de Santiago Viso del Marqués Santa Cruz de Mudela Villamanrique Cózar Almedina Montiel Torrenueva
Organització política
• Alcalde	José Luis Rivas Cabezuelo
Identificador descriptiu
Codi postal	13344
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	13084
Lloc web	torredejuanabad.es

Torre de Juan Abad és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Demografia

Història

Les primeres referències sobre la localitat es remunten a l'edat mitjana; concretament a les Cròniques d'Alfons VIII de Castella, que va prendre "Feznavessore" (Hisn ibn Xoray) als musulmans. Del seu castell, en el qual va estar pres Hixem III, un dels últims califes de Còrdova, queden les ruïnes en l'estret de les torres. La fortalesa vigilava el pas del Dañador, que era un dels accessos de la Via Augusta des d'Andalusia cap a Llevant. Hi ha dubtes sobre l'existència real de Juan Abad, de qui rep el seu nom la vila, que va deure ser un dels primers pobladors de la vila. Es diu que va pertànyer a l'Orde de Santiago i depenia de Montiel. Rodrigo Manrique, avançat de Segura, li va segregar el terme de Belmonte de la Sierra, en l'actualitat Villamanrique. Jorge Manrique va arribar a ésser comendador de Montizón.

Durant el regnat de les Reis Catòlics se li van concedir privilegis per enviar alguns soldats a la conquesta de Granada. Francisco de Quevedo va ser senyor de la vila, encara que va haver plets per això durant alguns segles, i va allotjar en la seva casa al rei Felip IV d'Espanya. Durant el segle xvii es van segregar els termes de Castellar de Santiago i de Torrenueva. En 1873, durant les guerres carlines, va haver un assalt a la casa de Juan Frías protagonitzat per "liberals" que venien dels pobles d'Urda i Campo de Criptana.

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Web amb informació del municipi Arxivat 2009-05-20 a Wayback Machine.
• Web amb informació del municipi
• Pàgina web amb informació de l'Òrgan Històric de Gaspar de la Redonda Arxivat 2017-09-12 a Wayback Machine.
• Pàgina web amb informació de l'Òrgan Històric de Gaspar de la Redonda^{[Enllaç no actiu]}