Torre de setge

Infotaula d'armaTorre de setge
Tipustorre i maquinària de setge Modifica el valor a Wikidata

Una torre de setge o torre ambulant és un tipus de variant ofensiva d'un enginy militar emprat en l'època dels antics romans i en l'Edat Mitjana per a superar les muralles dels enemics o dipositar-hi dalt d'aquestes diveros homes armats perquè ells la puguin prendre més fàcilment.[1][2]

El model bàsic de la torre de setge és una torre de base quadrada amb diversos pisos,[3] units entre ells per una escala interna o posterior, dos o tres metres més alta que les muralles que s'hagin de superar i amb un pont aixecadís en la seva part superior per on s'arribava als merlets enemics (i de vegades les cavalleries). També acostumaven a portar arquers que disparaven en el moment de baixar el pont.

Per a poder moure's aquestes torres comptaven amb quatre grans rodes. Inicialment eren mogudes per bous o cavalls però quan s'acostaven al seu objectiu les movien els soldats.

Probablement la torre de setge més gran va ser l'Helèpolis construïda per Epímac d'Atenes per a Demetri Poliorcetes durant el fallit setge de Rodes de l'any 304 aC.[4][5] Feia 43 m d'alt i 22 m de costat a la seva base i portava rodes de 4,6 m de diàmetre i muntava catapultes en els seus nou pisos.[6]

En època antiga es feien servir torres de setge tant a Europa com en l'Extrem Orient. Ja apareix en els relleus assiris del segle ix aC.[7]

Com totes les armes de setge medievals, aquesta torre també va quedar obsoleta amb la generalització del canó al segle xv.

  • Atac assiri a una ciutat amb una torre de setge.
    Atac assiri a una ciutat amb una torre de setge.
  • Esquema de la torre de setge Helèpolis.
    Esquema de la torre de setge Helèpolis.
  • Representació d'una torre de setge.
    Representació d'una torre de setge.

Referències

  1. Jim Bradbury. The Medieval Siege. Boydell & Brewer, 1992, p. 241–. ISBN 978-0-85115-357-5. 
  2. Villalba i Varneda, Pere. Roma a través dels historiadors clàssics. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1996, p. 181–. ISBN 978-84-490-0699-9. 
  3. Plutarch. The Age of Alexander. Penguin Books Limited, 1 març 2012, p. 520–. ISBN 978-0-14-197038-7. 
  4. John Gillies. The history of the world, from the reign of Alexander to that of Augustus, comprehending the later ages of European Greece, and the history of the Greek kingdoms in Asia and Africa, from their foundation to their destruction, with a preliminary survey of Alexander's conquests, and an estimate of his plans for their consolidation and improvement, 1807, p. 402–. 
  5. Edmund Hodgson Yates. Tinsley's magazine, conducted by E. Yates, p. 282–. 
  6. Richard A. Billows. Antigonos the One-Eyed and the Creation of the Hellenistic State. University of California Press, 6 juny 1997, p. 152–. ISBN 978-0-520-20880-3. 
  7. Henry Gustavus Kieme. Sennacherib's Campaign in Syria, Phœnicia, and Palestine: According to His Own Annuals. Assyrian Text and English Translation, Together with Philological and Historical Notes. Bacon, 1875, p. 45–. 

Vegeu també

  • Verdesca

Enllaços externs

  • La Torre de Setge Arxivat 2005-05-09 a Wayback Machine.