Tribuna

En arquitectura religiosa es denomina tribuna a una galeria elevada, usualment en un primer pis, a sobre de les naus laterals dels temples, amb la seva mateixa longitud i amplada i obertura que la nau central, on només es poden situar els fidels. Es va utilitzar profusament, sobretot, en les grans construccions d'arquitectura romànica i gòtica.[1]

El terme tribuna es refereix també al lloc elevat des del qual l'orador efectua una lectura o sermó, i es fa servir com a sinònim d'ambó, púlpit, trona; també pot servir per allotjar el cor.

Una altra accepció del mot designa el balcó tancat amb vidrieres, molt present en arquitectures modernistes catalanes. Vegeu boínder.

  • La tribuna és la galeria del primer pis sota del claristori. Església de Hagia Sophia (Estambul).
    La tribuna és la galeria del primer pis sota del claristori. Església de Hagia Sophia (Estambul).
  • Tribuna sota l'arcuació de les golfes. Santa Coloma de Farners (la Selva).
    Tribuna sota l'arcuació de les golfes. Santa Coloma de Farners (la Selva).
  • Tribuna per a cor a l'interior de l'església. Santa Maria de Serrabona (Rosselló).
    Tribuna per a cor a l'interior de l'església. Santa Maria de Serrabona (Rosselló).
  • Tribuna per a orador. Catedral de San Michele, Casertavecchia (Campània).
    Tribuna per a orador. Catedral de San Michele, Casertavecchia (Campània).
Selecció de Commons

Referències

  1. Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press.

Viccionari