Tulu
| തുളു / ತುಳು (tuːluː) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 1.950.000.[1] |
| Parlants nadius | 2.000.000 |
| Rànquing | 191 (1997) |
| Oficial a | Índia |
| Autòcton de | Àsia |
| Estat | Extrem nord de Kerala i sud-oest de Karnataka, Índia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües dravídiques llengües dravídiques meridionals Tulu (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet Kannada, alfabet Tulu i alfabet malaiàlam |
| Institució de normalització | No està regulada |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | tcy |
| ISO 639-3 | tcy |
| SIL | tcy |
| Glottolog | tulu1258 |
| Ethnologue | tcy |
| ASCL | 5105 |
| UNESCO | 1585 |
| IETF | tcy |
El tulu [ˈtuːluː]—; Tulu: 
, ತುಳು ಬಾಸೆ o തുളു ബാസെ, és una llengua que es parla al sud de l'Índia; pertany al grup de les llengües dravídiques i està relacionat amb el tàmil. S'estima que la parlen entre 3 i 5 milions de persones, anomenades tuluva, i la zona on viuen s'anomena Tulu Nadu. La majoria dels tuluva viuen als districtes de Dakshina Kannada i Udupi, a l'oest de l'estat de Karnataka i al districte Kasaragod de Kerala. També hi ha parlants de tulu a llocs com Mumbai. El seu sintema d'escriptura s'anomena tigalari i és adaptat de l'escriptura grantha, però actualment es fa servir poc i des de principis del segle xx es fa servir el sistema kannada.[2] El tulu té quatre dialectes.
Literatura escrita
Segons el lingüsta Robert Caldwell:[3]
| « | El Tulu és un dels llenguatges més desenvolupats de la família dravídica | » |
Però la seva literatura escrita no és tan àmplia com la del Tamil. Es conserva una part de la traducció Tulu del sànscrit Mahabharata anomenada Tulu Mahabharato[4] feta cap al segle xiv aC.
Altres obres importants en Tulu són:
- Sri Bhagavata
- Kaveri
- Devi Mahatmyam traduïda al Tulu
El 1994 el govern indi establí una acadèmia per regular el Tulu.
Literatura oral
- Paddanas: una forma altament estilitzada de poesia.
- Riddles : que tracten del parentiu i l'agricultura.
- Bhajans: Cançons religioses.
- Kabitol: Cançons de la collita.
Referències
- ↑ «Tulu». Ethnologue. [Consulta: 2010].
- ↑ Steever, Sanford B. The Dravidian Languages. Taylor & Francis, 1998, p. 162. ISBN 0415100232.
- ↑ «The Hindu : Tulu fit to be included in Eighth Schedule». Arxivat de l'original el 2012-11-05. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ «The Hindu : Karnataka News : Tulu Academy yet to realise its goal». [Consulta: 26 desembre 2017].
Bibliografia
- Caldwell, R., A comparative grammar of the Dravidian, or, South-Indian family of languages, London: Harrison, 1856.; Reprinted London, K. Paul, Trench, Trubner & co., ltd., 1913; rev. ed. by J.L. Wyatt and T. Ramakrishna Pillai, Madras, University of Madras, 1961, reprint Asian Educational Services, 1998. ISBN 81-206-0117-3
- Danielou, Alain (1985), Histoire de l'Inde, Fayard, Paris. ISBN 2-213-01254-7.
- Hall, Edith (2002), "The singing actors of antiquity" in Pat Easterling & Edith Hall, ed., Greek and Roman Actors: Aspects of an Ancient Profession, Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-65140-9.
- Thesis of Viveka Rai Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Lauri Honko, Textualisation of oral epics. ISBN 3-110-1692-82
- William Pais, Land Called South Canara. ISBN 8-175-2514-84
- Bhat, S.L. A Grammar of Tulu: a Dravidian language ISBN 8-185-6911-26
- Manner, A. English-Tulu Dictionary ISBN 8-120-6026-33
- Briegel, J. A Grammar of the Tulu language Char and Roman ISBN 8-120-6007-03
Vegeu també
Enllaços externs
- Informació sobre Tulu a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “tcy” (anglès)
