Turbot

Infotaula d'ésser viuTurbot
Psetta maxima Modifica el valor a Wikidata

Turbot de la Mar del Nord. Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePleuronectiformes
FamíliaScophthalmidae
GènerePsetta
EspèciePsetta maxima Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

El turbot (Psetta maxima maxima) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids de l'ordre dels pleuronectiformes, de contorn gairebé circular i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes. També es coneix com a rèmol empetxinat, rèmol de petxines, rom clavellat o rom empetxinat.[cal citació]

Morfologia

  • Talla: màxima 100 cm, comuna de 40 a 50 cm.
  • Cos quasi circular i comprimit, amb els dos ulls, relativament, propers entre si i situats sobre el costat esquerre; el diàmetre ocular, més petit que la distància interorbitària i que la longitud del musell.
  • Sense escates (transformades en tubercles ossis).
  • Línia lateral, ben desenvolupada sobre les dues cares, dibuixa una corba accentuada per sobre de les pectorals i una altra, ben diferenciada, per sobre del cap.
  • De 10 a 12 branquispines, a la part inferior del primer arc branquial.
  • Boca gran i terminal; el maxil·lar arriba al nivell posterior de l'ull inferior; les dents són petites, punxegudes i presents sobre el vòmer.
  • Origen de l'aleta dorsal, més proper a l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ull.
  • La pectoral de la cara ocular, més gran que la situada a la cara cega.
  • Bases de les ventrals allargades i subiguals.
  • La caudal és arrodonida.
  • Coloració molt variable, grisenca o marronosa, adaptant-se al tipus de fons.
Turbot camuflat al fons marí (Vila Nova de Gaia, Portugal).

Hàbitat

Espècie bentònica sobre fons de sorra i pedra, fins als 100 m.

Alimentació

S'alimenta, principalment, de peixos i, accessòriament, de crustacis i cucs.

Reproducció

Maduren, sexualment, als 3 anys (mascles) i de 4 a 5 anys les femelles.

La reproducció té lloc a principis de la primavera (març-abril).

La longevitat establerta és de 17 anys, en el cas dels mascles, i 27 anys per a les femelles.

Rèmol de petxines.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània, excepte a la Mar Negra, on és substituïda per una altra subespècie (Psetta maxima maeotica). A l'Atlàntic oriental, des del nord de Noruega i la mar Bàltica fins al Marroc.

Pesca

La pesca és del tipus semiindustrial i artesanal, principalment amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls i palangres de fons.

La carn és bastant apreciada i d'interès comercial. És semblant al rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) que és menys apreciat.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències

  • Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 125.
  • Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
  • Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
  • Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaços externs

  • Informació sobre el rom clavellat. (català)
  • Àmplia informació sobre el turbot. (anglès)
  • Àmplia informació sobre aquest peix. (castellà)
Bases de dades taxonòmiques
COL GBIF ITIS WoRMS