Uta Frith

Uta Frith

(2012)
Biografia
Naixement	(cs) Uta Aurnhammer 25 maig 1941 (82 anys) Rockenhausen
Dades personals
Formació	Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) - doctorat (1966–1968) Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) - master (1965–1966) Universitat del Sarre - llicenciatura (1961–1965) King's College de Londres
Director de tesi	Neil O'Connor i Beate Hermelin
Activitat
Camp de treball	Autisme, dislèxia i psicologia cognitiva
Ocupació	psicòloga, professora d'universitat
Ocupador	Medical Research Council (1968–2006) University College de Londres (1968–2006)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2012–) Royal Society (2005–) Academia Europaea (1992–) Acadèmia Britànica Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Obra
Estudiant doctoral	Simon Baron-Cohen, Tony Attwood, Margaret J. Snowling, Francesca Happé (oc) i Ami Klin (en)
Família
Cònjuge	Chris Frith
Premis (2015)  100 Dones de la BBC (2014)  Premi Jean Nicod (2013)  William James Fellow (2012)  Honorary Dame Commander of the Order of the British Empire (en) (2007)  Samuel Torrey Orton award (en) (2004)  docteure honoris causa de l'université d'York (fr) (2003)  Premi Jean-Louis Signoret (1990)  Presidents' Award for Distinguished Contributions to Psychological Knowledge (en)  membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques del Regne Unit  Membre de l'Acadèmia Britànica  membre de l'EMBO  Membre de la Royal Society
Veu de Uta Frith (anglès)
Lloc web	sites.google.com…

Uta Frith (n. 25 de maig de 1941) és una psicòloga del desenvolupament que treballa en l'Institut de Neurociencia Cognitiva a l'University College de Londres. Pionera en la recerca de l'autisme i la dislèxia. El seu llibre Autisme. Cap a una explicació de l'enigma és, en paraules d'Ángel Rivière, un clàssic en aquest tema.^[1] A ella es deu la primera traducció completa a l'anglès de l'article de Hans Asperger de 1944.^[2]

Des de l'àmbit de la psicologia cognitiva ha realitzat aportacions fonamentals a la disciplina de la neurociència per aprofundir en la recerca dels trastorns de l'espectre autista (TEA). Entre ells, podem explicar l'aplicació del concepte de teoria de la ment a l'estudi de l'autisme, juntament amb Simon Baron-Cohen i Alan Leslie.^[3] Aquesta teoria intenta explicar la deficiències que presenten les persones autistes en la comunicació i la cognició social.

El 1989 va formular la teoria de la coherència central feble, per explicar la dificultat de les persones amb trastorns de l'espectre autista per captar els estímuls i el discurs de forma global. Aquesta teoria serà posada a prova per Joliffe i Baron-Cohen en una recerca sobre adults autistes i persones Asperger.

Referències