Víctor Pérez i Pallarés

Infotaula de personaVíctor Pérez i Pallarés
Biografia
Naixement24 maig 1933 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 2018 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Executiu en cap Museu d'Art Jaume Morera
1975 – 1983 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, professor, gravador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTeodoro Miciano Becerra, Antoni Ollé Pinell, Leandre Cristòfol i Peralba, Magi Serés Roca i Francesc Labarta i Planas Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1972)  Medalla Morera
  • (1963)  Medalla Morera Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Víctor Pérez i Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018)[1][2] fou un artista català. Llicenciat en Belles Arts, fou deixeble de Teodoro Miciano, Antoni Ollé i Pinell i Francesc Labarta,[3] i va realitzar nombroses exposicions individuals i col·lectives de gravat i pintura així com pintures murals en diversos edificis civils i religiosos tant de Catalunya com de l'Aragó.[4]

Biografia

Fou un dels primers alumnes de l'Escola del Cercle de Belles Arts, on va estudiar dibuix amb Leandre Cristòfol i pintura amb Magí Serés.[5] Traslladat posteriorment a Barcelona, l'any 1951 va iniciar els estudis a l'Escola de Llotja, on s'inicià en la tècnica del gravat de la mà d'Antoni Ollé i Pinell i Teodoro Miciano, que l'influencià especialment en la tècnica de l'aiguafort. A Llotja també fou deixeble de Francesc Labarta.[5]

L'any 1956 va ingressar al Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona, on coincidí amb Josep Maria de Sucre. L'any següent va rebre una beca d'aquesta institució per anar a París, on va perfeccionar la tècnica del gravat gràcies als ensenyaments d'Alex Goetz, impartits al taller de Johny Freilander, i on va obtenir (l'any 1958), la Medalla Watteau de gravat, atorgada pel govern francès.[5] Aquest fet, juntament amb la participació en les biennals d'Alexandria i Sao Paulo, propiciaren la seva integració al Grup Cogul (1964) amb una certa especialització i un renom important.[6]

Obra

Pérez Pallarés aportà una altra via d'accés al món de l'abstracció en què destacà, com a tret característic, un cert component expressiu hereu dels seus contactes privilegiats amb un dels mestres de l'art català d'aquest segle, Josep Maria de Sucre. Una tendència expressionista, en sintonia amb les angoixes vitals del moment —que en l'obra de Pérez Pallarés es mostren amarades d'una certa ingenuïtat i innocència—, i temperada per una intensa preocupació per la construcció i l'ordre compositiu. Construcció i expressió són els dos components que conformen el binomi artístic de l'artista.[6]

Però si cal destacar en la seva obra un aspecte per damunt d'altres és precisament la seva producció resultant de l'aplicació de les tècniques del gravat. És aquesta una dimensió que el projecta com un dels pocs pintors-gravadors o, en el seu millor cas, gravadors-pintors catalans que realitzen una aportació singular a la cristal·lització de les noves vies expressives de l'avantguarda, a partir del suport tradicional de les tècniques d'estampació. El 1975 fou nomenat director del Museu Morera de Lleida, càrrec que va exercir entre 1975 i 1983.[6]

Premis i reconeixements

  • 1955 Primer premi de gravat a l'Escola d'Arts i Oficis (Llotja) de Barcelona.
  • 1958 Premi Watteau de gravat, atorgat pel govern francès.
  • 1963 Premi de pintura Medalla Morera de Lleida[4][7] (premi que tornà a guanyar l'any 1973).

Exposicions destacades

Selecció d'exposicions destacades:[8]

Individuals

Col·lectives

Referències

  1. ↑ Nadal Gaya, 1994, p. 17.
  2. ↑ Ràdio, Catalunya «Ha mort el pintor lleidatà Víctor Pérez Pallarès». CCMA.cat.
  3. ↑ Farreny Morancho, 2007, p. 61.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Víctor Pérez i Pallarés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Nadal Gaya, 2003, p. 247-249.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Navarro, Jesús; Gabarrell, Francesc. «Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera». Web. Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2014. [Consulta: 5 agost 2013].
  7. ↑ «Concesión del "Premio Morera" de pintura». La Vanguardia, 03-12-1963 [Consulta: 9 juliol 2014].
  8. ↑ Farreny Morancho, 2007, p. 61-64.

Bibliografia

  • Nadal Gaya, Joan Manuel. Víctor P. Pallarés. Mestres de Ponent II. Lleida: Fundació Pública de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, 1994, p. 17. 
  • Víctor P. Pallarés. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1998. ISBN 84-922103-5-4. 
  • Farreny Morancho, Jaume (coord.). Víctor P. Pallarés / Set. [Lleida]: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de LLeida, 2007. ISBN 978-84-96842-00-7. 
  • Nadal Gaya, Juan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants: l'art a la Lleida del segle XX. 1a ed.. Lleida: Pagès, 2003. ISBN 84-7935-998-6. 
  • De l'esbós al mur: Víctor Pérez Pallarés, muralista (Museu de Lleida: diocesà i comarcal, del 28 de novembre de 2014 al 22 de març de 2015). Museu de Lleida, 2014. ISBN 9788484096535. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació