Völuspá hin skamma

Infotaula de llibreVöluspá hin skamma
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorSnorri Sturluson Modifica el valor a Wikidata

Völuspá hin skamma (en norrè occidental antic, vǫluspá in skamma) o la Völuspá curta és un poema en norrè occidental antic, que ens és pervingut parcialment a través de la integració d'algunes de les seves estrofes en el Hyndluljóð, una de les composicions que integren l'Edda en vers, i a través de la citació d'una sola estrofa a la Gylfaginning de l'Edda en prosa de l'Snorri Sturluson. El nom del poema es coneix precisament perquè l'Snorri l'esmenta expressament a la seva Gylfaginning:

[...] ok var sá nefndr Ymir, en hrímþursar kalla hann Aurgelmi, ok eru þaðan komnar ættir hrímþursa, svá sem segir í Vǫluspá inni skǫmmu:
7.
Eru vǫlur allar
frá Viðolfi,
vitkar allir
frá Vilmeiði,
en seiðberendr
frá Svarthǫfða,
jǫtnar allir
frá Ymi komnir.[1]
I aquest ésser es va dir Ymir, però els tursos del gebre li diuen Aurgelmir; i d'ell prové la nissaga dels tursos del gebre, com diu la Völuspá hin skamma:
7.
Totes les volves
descendeixen d'en Viðólfr,
tots els fetillers
són descendents d'en Vilmeiðr,
i les faedores del seid
ho són de l'Svarthǫfði;
tots els ètuns
descendeixen de l'Ymir.[2]

Les estrofes que es conserven per haver estat integrades al Hyndluljóð, segons fa avinent en Henry Adams Bellows en la seva traducció del Hyndluljóð, palesen, segons el seu parer, que la Völuspá hin skamma és "una tardana i molt inferior imitació de la gran Völuspá", i que degueren compondre's en algun moment del s. XII. En Henry Adams Bellows suggereix que la integració d'aquestes estrofes al Hyndluljóð s'ha d'atribuir a un error del copista que degué confondre tots dos poemes i per això considera que tenen poc de valor poètic i mitològic.[3]

Bibliografia

Edicions

  • Gustav Neckel: Die Lieder des Codex Regius nebst verwandten Denkmälern. I. Text. 5., umgearbeitete Auflage von Hans Kuhn. Universitätsverlag Carl Winter, Heidelberg 1983 (versió online de lliure accés a TITUS: Thesaurus Indogermanischer Text- und Sprachmaterialien).
  • Guðni Jónsson (curador): Gylfaginning de l'Snorri Sturlusson. (edició online de la Gylfaginning. (en norrè occidental antic).

Bibliografia secundària

  • Jan de Vries: Altnordische Literaturgeschichte (= Grundriß der germanischen Philologie, Bd. 15/16). Dritte unveränderte Ausgabe in einem Band, Walter de Gruyter, Berlin/New York 1999, ISBN 3-11-016330-6.
  • Klaus von See, Beatrice La Farge, Eve Picard, Katja Schulz (Hrsg.): Kommentar zu den Liedern der Edda. Band 3: Götterlieder. Volundarkviða, Alvíssmál, Baldrs draumar, Rígsþula, Hyndlolióð, Grottasongr. Winter, Heidelberg 2000, ISBN 3-8253-1136-8.
  • Rudolf Simek, Hermann Pálsson: Lexikon der altnordischen Literatur. Kröner, Stuttgart 1987, ISBN 3-520-4900-13.


Referències

  1. ↑ «Gylfaginning». Edda poética. Guðni Jónsson. Arxivat de l'original el 8 de maig de 2007.
  2. ↑ «Gylfaginning». Edda poética. Trad. per A. G. Brodeur.
  3. ↑ «Hyndluljoth». Edda poética. Trad. por H. A. Bellows.

Enllaços externs

  • Hyndluljoth. Traducció i comentaris de Henry A. Bellows (en anglés).
  • Edda prosaica. Traducció per A. G. Brodeur (en anglés).
  • [https://web.archive.org/web/20130511205147/http://etext.old.no/Bugge/hyndlu.html Arxivat 2013-05-11 a Wayback Machine. edició online del text segons l'edició d'en Sophus Bugge].