Valencià castellonenc

Valencià castellonenc

Altres noms	Valencià septentrional, Valencià de la Plana
Tipus	dialectes del català
Dialecte de	valencià
Ús
Parlat a	País Valencià
Estat	Espanya
En grana, àrea del castellonenc
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català occidental valencià
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
Glottolog	vale1253

El valencià castellonenc, de la Plana o septentrional és un subdialecte del valencià situat entre el valencià central i el valencià de transició.^[1]

Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca, Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, La Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i l'Alcalatén històric excepte Xodos.^{[cal citació]} Hi ha autors que consideren estrictament valencià septentrional al parlat a la Plana Baixa, Castelló, Almassora, Benicàssim, Orpesa i Borriol.^[2]

Característiques lingüístiques

• Articulació de la -r final a la zona costanera des d'Alcalà de Xivert, elisió a la zona interior
• Elisió de la /d/ intervocàlica típica del valencià meridional i del valencià central (en sufixos -ada, -ador)
• Presència de la /v/ labiodental a la comarca de la Plana, fusió amb /b/ a la zona nord i interior
• Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugació: jo pense, jo parle.
• Els pronoms febles són plens en qualsevol posició, com en el valencià central, valencià de transició, català nord-occidental i a l'alacantí: em, te, es > me, te, se.
• El diftong [uj] (cuina, buit) té l'articulació creixent del valencià general [wi]
• Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs
• Els articles definits són com al valencià general: el, els
• Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles: donà(r)-la, fe(r)-te
• Progressiva palatalització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
• Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixa > [kajsa]

Lèxic

A cada ciutat es destaquen les següents paraules:

Vilafranca

• Artiga: Fragment de terra, abans cobert de herbes el qual està preparat per al conreu. Per un mètode de eliminació dels arbres i cremant el sotabosc amb la finalitat de que les cendres servisquen d'adob per a la terra.^[3]
• Faltriquera: Forat que te la funció de portar objectes, que s'usen cada dia i de manera freqüent.^[3]
• Perxi: Continuació de la paret a l'altura del sól del pis, que normalment es una plataforma que ix cap al carrer i té una barana per a protegir.^[3]
• Farda: Mamífer rosegador de pelatge roig en el llom i blanc en el ventre, de cua llarga i cames de darrere molt fortes, així els permeten botar d'arbre en arbre.^[3]
• Petxerull: Recipient que s'utilitza per a mantindre l'aigua fresca, que normalment té una ansa en la part de dalt del recipient i que té dos forats un que serveix per a omplir -lo i l'altre que serveix per a beure.^[3]

Vegeu també

• Valencià
• Dialectes del català

Referències

Bibliografia

• Beltran i Calvo, Vicent; Segura i Llopes, Carles. Els parlars valencians. 2a ed.. València: Publicacions Universitat de València, 2018. ISBN 978-84-9134-240-3. 

Enllaços externs

• Lèxic castellonenc