Vallés
Aquest article tracta sobre el poble valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vallès». |
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | la Costera | ||||
Població humana | |||||
Població | 151 (2023) (125,83 hab./km²) | ||||
Gentilici | Vallesí, vallesina | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1,2 km² | ||||
Altitud | 98 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Xàtiva | ||||
Dades històriques | |||||
Dia festiu | festa patronal (24 de juny) | ||||
Patrocini | Joan Baptista | ||||
Festa patronal | 24 de juny | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | José Luis Herrero Postigo | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46818 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Codi INE | 46253 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46253 | ||||
Lloc web | valles.es |
Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.[1] Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà i Torrella.
Geografia
El relleu no presenta pràcticament accidents geogràfics d'interés. Per la mitat meridional i oriental del terme passa el riu Cànyoles, els arrossegaments del qual han dipositat potents sediments quaternaris molt fèrtils per al cultiu.
El clima és de tipus mediterrani.
Història
Va ser una alqueria musulmana on Jaume I (1208-1276) va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 i des d'on organitzava incursions per la contornada. Va ser incorporada al regne cristià en aquelles dates; no obstant això, no existix cap document en què aparega citat com a Vallés fins al morabatí de 1421. Va quedar desert després de l'expulsió dels moriscs i hagué de ser repoblat, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, per Bernat Sanç, amb cristians procedents de Xàtiva i s'aprofità l'avinentesa per deslligar la seua parròquia de la de Cerdà, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties Sanç. En el segle xix es va convertir en municipi independent i es va llevar de damunt el senyoriu dels Sanç, els quals, a pesar d'això, no es varen desvincular del poble. L'absència d'indústria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocés de la població, que ha anat emigrant cap a la veïna Xàtiva.
Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2021 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
117 | 100 | 101 | 103 | 101 | 102 | 100 | 95 | 122 | 131 | 141 | 152 |
Economia
L'economia és agrícola amb els cultius propis de la comarca, on "comença l'horta i acaba el secà" (Raimon (Xàtiva, 1940), Jo vinc d'un silenci): olivera, garrofera, cítrics i dacsa.
Monuments
L'església de Sant Joan, del segle xvii i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, són els únics edificis dignes d'esment.
Festes i celebracions
Celebra les seues festes patronals a partir del 24 de juny, en honor de Sant Joan Baptista.
Referències
- ↑ «Vallés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..