Verat volador
Dactylopterus volitans  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 185182 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Syngnathiformes |
| Família | Dactylopteridae |
| Gènere | Dactylopterus |
| Espècie | Dactylopterus volitans Linnaeus, 1758 |
El verat volador, xoric, xoriguer o juliola voladora (Dactylopterus volitans) és una espècie de peix teleosti de la família Dactylopteridae.
Morfologia
- Talla: màxima de 50 cm, comuna entre 15 i 30 cm.
- Cos allargat i recobert d'escates petites, fortes i rugoses.
- El dors i els flancs del cap són totalment cuirassats per ossos dèrmics.
- El cap es perllonga cap al darrere per l'existència de dues llargues espines a cada costat; una, sobre el dors, i l'altra sobre el preopercle.
- Ulls grans i circulars.
- Dues carenes sobre l'extrem distal del peduncle caudal.
- Dues aletes dorsals; la primera amb dues espines lliures, i les restants unides per una membrana; la segona dorsal, amb una espina, i la resta formada per radis tous.
- Les pectorals queden dividides en dues parts; l'anterior, amb radis curts, forma un lòbul estret i falciforme de la mateixa llargada que el cap; la posterior, llarga i ampla, recorda una ala.
- Aleta anal curta.
- Les ventrals, en posició toràcica.
- La caudal, arrodonida als joves i escotada als adults.
- Coloració marronosa o rosada amb petites taques fosques o blavoses.
- Les pectorals blaves, tacades d'ocels clars envoltats de fosc.
- Mucosa bucal i cambres branquials ataronjades.
Comportament
Espècie bentònica, habitant dels fons de sorra o fang a les aigües costaneres poc profundes i praderies marines entre 10 i 80 m.
Alimentació
S'alimenta de crustacis (crancs), bivalves i petits peixos.
Reproducció
Es reprodueix de maig a juliol.
Distribució geogràfica
Present a l'Atlàntic Oriental des de les Illes Britàniques i Portugal a Angola. A tota la Mediterrània tret de la Mar Negra. També es troba a l'Atlàntic Occidental des de Massachusetts a l'Argentina.
Pesca
Peix poc apreciat comercialment.
La pesca és artesanal i les captures, ocasionals, amb arts de platja, teranyina, soltes, palangres i tremalls de fons, volantí i arts d'arrossegament.
Referències
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 128.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Fotografia i hàbitat d'aquest peix. (castellà)
- Fotografies d'aquest peix. (italià)
