Verbena
 | No s'ha de confondre amb berbena. |
 Verbena officinalis | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | núcula  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Verbenaceae |
| Gènere | Verbena L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Verbena officinalis |
| Nomenclatura | |
| Epònim | ferro |
Verbena és un gènere de plantes amb flor verbenàcies originari d'Amèrica (la majoria d'espècies) i d'Europa (dues espècies: Verbena officinalis (berbena) i Verbena supina). Són plantes herbàcies anuals o perennes. Les fulles tenen una disposició oposada i són simples. Les flors són menudes amb cinc pètals i es disposen en espigues denses.[1] Era una planta sagrada a l'antiga Roma.[2]
Aquest gènere inclou unes 250 espècies entre elles:
- Verbena alata
- Verbena bonariensis
- Verbena bracteata
- Verbena brasiliensis
- Verbena canadensis
- Verbena carolina
- Verbena corymbosa
- Verbena elegans
- Verbena gracilis
- Verbena hastata
- Verbena hispida
- Verbena incisa
- Verbena laciniata
- Verbena lasiostachys
- Verbena litoralis
- Verbena macdougallii
- Verbena menthifolia
- Verbena officinalis
- Verbena peruviana
- Verbena phlogiflora
- Verbena rigida
- Verbena robusta
- Verbena runyonii
- Verbena simplex
- Verbena stricta
- Verbena supina
- Verbena tenera
- Verbena tenuisecta
- Verbena teucroides
- Verbena urticifolia
- Verbena xutha
Referències
- ↑ Gómez Ortega, Casimiro. Tablas botánicas: en que se explican sumariamente las clases, secciones y géneros de plantas que trae Tournefort en sus Instituciones (en castellà). Imprenta Real, 1783, 1783, p. 37.
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names: Common Names, Scientific Names, Eponyms. Synonyms, and Etymology (en anglès). CRC Press, p. 2787. ISBN 9780849326783.
