Vibràfon
 | |
| Tipus | instrument de percussió de maça  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 111.222 |
| Tessitura |  |
Un vibràfon és un instrument de percussió[1] de so definit, identificat com a idiòfon segons la història de la classificació dels instruments musicals de Hornbostel-Sachs.[2]
Característiques
És un instrument format per làmines d'un aliatge de metalls, les quals poden compondre tres o quatre octaves i mitja. Per un costat, aquestes làmines es troben dipositades en una estructura, normalment de fusta, que manté les làmines a l'aire perquè el seu estat de vibració no sigui interromput. A més a més, també duu un pedal incorporat que fa moure una barra de feltre; d'aquesta manera, la làmina pot vibrar un temps determinat o fins que el temps d'oscil·lació desaparegui per si sol. Així doncs, a diferència del xilòfon o la marimba (instruments també formats per làmines), l'intèrpret pot controlar la duració de les notes mitjançant el pedal; abaixant-lo perquè duri o deixant-lo anar perquè s'aturi la vibració.
Per ser un instrument de làmines posseeix uns tubs metàl·lics a sota mateix de les làmines per amplificar el seu so de manera natural. Té la mateixa disposició tonal que el piano i els altres instruments de làmines (és a dir: té les notes «blanques» o naturals sota les notes «negres» o alterades).
Com a particularitat, l'instrument sol disposar d'un motor que pot fer girar a més o menys velocitat uns discos que es troben damunt els tubs. Això produeix un efecte de trèmolo característic del vibràfon.
Les baquetes utilitzades per projectar els sons del vibràfon són, normalment, de fil de llana, però es poden usar altres materials. El vibràfon, igual que la marimba, s'acostuma a tocar amb quatre baquetes; això no obstant, pel vibràfon s'empra una tècnica diferent, la qual va crear Gary Burton.
Intèrprets
El vibrafonista més conegut per excel·lència és Gary Burton, el qual ha participat en nombrosos projectes musicals tant en solitari com en conjunts de jazz; duets amb Chick Corea i Astor Piazzolla, etc. D'altra banda, com a influència solista del vibràfon a Catalunya, hi ha l'aportació de Geni Barry.[3]
Referències
- ↑ «Vibràfon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vibràfon». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Candé, Roland de. «Barry, Geni (Eugeni Barrera Albiach)». A: Història de la música catalana, valenciana i balear: Diccionari. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 78. ISBN 9788429752830.
Viccionari
