Virtut

Filosofia
Alguns filòsofs prestigiosos
Història
Antiga  · Renaixentista (humanisme)  · Moderna (Il·lustració)  · Contemporània  · Postmoderna
Escoles i tradicions
Sofística  · Filosofia africana  · Filosofia analítica  · Aristotelisme  · Filosofia budista  · Pensament xinès  · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià)  · Filosofia continental  · Filosofia oriental  · Filosofia egípcia  · Existencialisme  · Dogmatisme  · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme)  · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista)  · Filosofia jueva (Judeoislàmiques)  · Pragmatisme  · Pensament islàmic  · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana)  · Platonisme  · Filosofia occidental
Mètode d'investigació
Maièutica  · Experiment mental  · Argumentació  ·
Àrees d'estudi
Estètica  · Epistemologia  · Ètica  · Lògica  · Metafísica
Contingut
Absolut  · Coneixement  · Estètica  · Ètica  · Religió  · Llenguatge  · Ment  · Sagrat  · Valor  · Virtut  · Veritat  · Consciència  · Percepció  · Desig  · Existència  · Mort  · Cultura  · Racionalitat  · Sentit  · Estat  · Veritat  · Voluntat  · Felicitat  · Llibertat  · Responsabilitat  · Justícia  · Poder  · Violència  · Imaginació  · Dret  · Política  · Història  · Societat
Conceptes
Dogma  · Doctrina  · A priori a posteriori  · Abstracció  · Fal·làcies
Portal de filosofia

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.

Etimologia

El terme va sorgir al llenguatge grec (areté). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres.

Història

Antiga Grècia

Plató és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la temprança, la prudència, la fortitud i la justícia.^[1]

Aristòtil va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la intel·ligència en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de Sòcrates i el seu intel·lectualisme moral). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'assertivitat (terme modern per al concepte grec afí), l'autoestima, l'amistat i l'honestedat.

Els epicuris van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els estoics aconsellaven prudència i acceptació.

Antiga Roma

Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que té autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

Religió

Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.

Els cristians oposen la virtut al pecat. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

L'islam considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, saviesa, tolerància, justícia, misericòrdia, dignitat, valor, fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, prudència, lleialtat i espiritualitat.

Pel budisme una virtut important és l'amabilitat. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.

Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'honor samurai i actuar amb compassió cap als altres.

Psicologia

La psicologia positiva identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la felicitat.^[2] Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:

• àmbit del coneixement: creativitat, curiositat, desig d'aprendre, esperit crític, saviesa
• àmbit del coratge: valentia, perseverança, honestedat, vitalitat
• àmbit interpersonal: amor, amabilitat, generositat, intel·ligència emocional
• àmbit comunitari: capacitat de treball en equip, justícia, lideratge
• àmbit de la temprança: capacitat de perdonar, humilitat, prudència, autocontrol
• àmbit de la transcendència: apreciació de la bellesa i l'excel·lència, gratitud, esperança, humor, espiritualitat

Referències

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Virtut (Josep Llimona)

Viccionari