Volta a Catalunya de 2011
 | |
| Data | 21 a 27 de març de 2011 |
|---|---|
| Etapes | 7 etapes |
| Distància | 1.229,9 km |
| Països |  Catalunya  Andorra |
| Sortida | Lloret de Mar |
| Arribada | Barcelona |
| Inscrits | 187  |
| Palmarès | |
| Vencedor |  |
| Temps del vencedor | 29h 24' 42" |
| Segon |  Michele Scarponi (ITA) (UAE Team Emirates) |
| Tercer |  Daniel Martin (IRL) (Garmin-Cervélo) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya |  Nairo Quintana (COL) (Colombia es Pasión) |
| Metes volants | Rubén Pérez Moreno (ESP) (Euskaltel–Euskadi) |
| Equip |  Team RadioShack (USA) |
La Volta a Catalunya de 2011 és la 91a edició de la Volta a Catalunya, però al mateix temps és la cursa del centerani, ja que la primera edició es disputà el 1911. La cursa es disputà entre el 21 i el 27 de març de 2011.
El vencedor final fou Alberto Contador (Saxo Bank-Sungard), que superà en 23" a Michele Scarponi (UAE Team Emirates) i 35" a Daniel Martin (Garmin-Cervélo). Contador basà la seva victòria en la general en la victòria d'etapa en l'etapa reina de la cursa, amb final a Vallnord. Amb tot, el febrer de 2012 Contador fou sancionat amb dos anys de suspensió per dopatge durant el Tour de França de 2010 i desposseït de totes les seves victòries a partir d'aquell moment,[1][2][3] per la qual cosa el vencedor de l'edició fou finalment Michele Scarponi.
Pel que fa a les classificacions secundàries, Nairo Quintana (Colombia es Pasión-Café de Colombia) guanyà la de la muntanya, Rubén Pérez Moreno la de les metes volants i el Team RadioShack la classificació per equips.
Equips participants
En aquesta edició de la Volta a Catalunya hi van prendre part 24 equips: els 18 ProTour, més 6 equips convidats: Geox-TMC, Andalucía-Caja Granada, Cofidis, Caja Rural, Colombia es Pasión-Café de Colombia, CCC Polsat-Polkowice.
|
|
Favorits
La participació de la present edició inclou molts ciclistes de primer nivell. Amb tot, el vigent campió, el català Joaquim Rodríguez (Team Katusha) ha hagut de renunciar a darrera hora a prendre-hi part per culpa d'un quist que li ha sortit a la cama dreta i que li provoca fort dolor i retenció de líquids.[4]
Els que sí que hi seran presents són el darrer vencedor de la Tirrena-Adriàtica Cadel Evans (BMC Racing Team) i Michele Scarponi (UAE Team Emirates), que va donar molt bona imatge a la recent Milà-Sanremo. També hi haurà els italians Ivan Basso (Liquigas-Cannondale) i Danilo Di Luca (Team Katusha), així com el triple vencedor del Tour de França i recent vencedor de la Volta a Múrcia, Alberto Contador (Saxo Bank-Sungard).
El català Xavier Tondo (Movistar Team), segon en la passada edició, l'estonià Rein Taaramae (Cofidis), l'eslovac Janez Brajkovic (Team RadioShack), l'italià Matteo Carrara (Vacansoleil-DCM) que tan bon paper van fer a la passada París-Niça també hi seran. Igor Antón (Euskaltel–Euskadi), Chris Horner (Team RadioShack), Carlos Sastre (Geox-TMC) debutaran aquesta temporada a la Volta.
La relació d'esprintadors és més aviat escassa, amb Alessandro Petacchi (UAE Team Emirates), Kenny de Haes (Lotto Dstny), Julian Dean (Garmin-Cervélo) o Samuel Dumoulin (Cofidis) són els més destacats.
Etapes
| Etapa | Data | Ciutats d'etapa | km | Vencedor de l'etapa | Líder de la general |
|---|---|---|---|---|---|
| 1a etapa | 21 de març | Lloret de Mar – Lloret de Mar |  166,9 |  Gatis Smukulis | Gatis Smukulis |
| 2a etapa | 22 de març | Santa Coloma de Farners – Banyoles |  169,3 | Alessandro Petacchi | Gatis Smukulis |
| 3a etapa | 23 de març | Sant Esteve d'en Bas – Vallnord (AND) |  183,9 | | |
| 4a etapa | 24 de març | La Seu d'Urgell – El Vendrell | 195,0 |  Manuel Antonio Cardoso | |
| 5a etapa | 25 de març | El Vendrell – Tarragona | 205,8 |  Samuel Dumoulin | |
| 6a etapa | 26 de març | Tarragona – Mollet del Vallès | 184,5 | José Joaquín Rojas | |
| 7a etapa | 27 de març | Parets del Vallès – Barcelona | 124,5 | Samuel Dumoulin | |
1a etapa
- Lloret de Mar – Lloret de Mar, 21 de març, 166,9 km
Per començar aquesta edició de la Volta es deixa de banda els pròlegs d'edicions anteriors i s'opta per una etapa en línia que sortint de Lloret de Mar es dirigeix cap al Montseny per creuar l'Alt de Sant Hilari (km 53), de 1a categoria (11,3 km a 5%). Un ràpid descens durà els ciclistes fins a Santa Coloma de Farners, on es troba el primer esprint intermedi del dia. D'aquí es torna cap a Lloret de Mar, on es troba el segon esprint de l'etapa, per anar per la costa cap a Tossa de Mar i l'Alt de Sant Grau (km 129) de 1a categoria (6,3 km al 6%). El descens tornarà els ciclistes cap a Tossa de Mar i Lloret de Mar, on es troba l'arribada, per la sinuosa carretera de la costa.[5]
Etapa que s'inicia a fort ritme i que fins al quilòmetre 22 no veu la primera escapada, formada per Julián Sánchez Pimienta (Caja Rural), Ben Gastauer (Decathlon-AG2R La Mondiale) i Gatis Smukulis (Team HTC-High Road). A poc a poc els escapats engrandiren les diferències respecte al gran grup, sent al pas per l'Alt de Sant Hilari (km 53) de més de 8'. En el llarg descens se'ls uní Javier Ramírez (Andalucía-Caja Granada), que havia saltat pel darrere. La diferència arribà superar els deu minuts durant forces quilòmetres. Això va fer que el pilot comencés a retallar les diferències, sent aquestes, en el moment de coronar l'alt de Sant Grau, també de primera, de poc més de dos minuts. En l'ascens d'aquest darrer port per contacte Ramírez. En el descens el que queda despenjat és Sánchez Pimienta, quedant Smukulis i Gastauer sols al capdavant. A 20 km per a l'arribada encara disposen de 2 minuts. Finalment Smukulis es quedarà sol al capdavant de la cursa i tot i els esforços dels equips dels favorits per retallar la diferència no se'n sortiran. Smukulis guanya l'etapa en solitari i es vesteix amb el mallot de líder. El pilot, encapçalat per Alessandro Petacchi i José Joaquín Rojas, arriba a 28 segons. Tots els favorits van entrar en el grup principal, a excepció de Carlos Sastre i Denís Ménxov, que van pedre més de 13 minuts.[6][7]
Resultats
| Classificació general
|
2a etapa
- Santa Coloma de Farners – Banyoles, 22 de març, 169,3 km
Des de Santa Coloma de Farners els ciclistes es dirigiran cap a la costa, tot passant per Caldes de Malavella i Llagostera, fins a arribar a Platja d'Aro, on hi ha el primer esprint del dia (km 42). D'aquí es dirigiran cap a Calonge, on comença l'alt de la Ganga (km 58,2) de 3a categoria (3,7 km al 4%), i la Bisbal d'Empordà i Monells, on poc després s'inicia la segona dificultat del dia, l'alt dels Àngels (km 84) de 1a categoria (6,0 km al 5,5%). D'aquí ja es dirigeixen cap a Banyoles on faran un circuit al qual hauran de donar cinc voltes. En el primer pas per meta hi ha el segon esprint de la jornada.[8]
Al km 4 es produeix la primera escapada del dia, integrada per Rubén Pérez Moreno, Jan Tratnik, José Alberto Benítez, David de la Cruz i Marek Rutkiewicz. La diferència augmenta ràpidament i al pas per Llagostera (km 17) és de 6 minuts, tot i que Tratatnik en queda depenjat. El pilot estabilitza les diferències al voltant dels cinc minuts. Les dues dificultats muntanyoses del dia no fan variar la situació, tot i que la diferència es redueix a poc a poc. Un cop a Banyoles els ciclistes fan un circuit al voltant del llac de Banyoles al qual han de donar 5 voltes. Els escapats veuen com són neutralitzats a manca de tres voltes. El UAE Team Emirates no vol que passi com el dia anterior, i volen un esprint massiu perquè Alessandro Petacchi es jugui la victòria. Tot i algun nou intent d'escapada el control pels equips dels esprintadors és total, i finalment la victòria va a parar a mans de Petacchi, que s'imposa a José Joaquín Rojas. Gatis Smukulis manté el lideratge.[9]
Resultats
| Classificació general
|
3a etapa
- Sant Esteve d'en Bas – Vallnord, 23 de març, 183,9 km
Etapa reina de la present edició de la Volta. Amb sortida a Sant Esteve d'en Bas els ciclistes prenen direcció a Olot per tot seguit afrontar les rampes del primer port de muntanya del dia, l'alt de Coubet (km 17,5), de 1a categoria (9,8 km a 5,5%), que enllaça amb l'alt de Santigosa, que en aquesta ocasió no puntua. El descens els durà a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll i Ribes de Freser, on hi ha el primer esprint intermedi del dia (km 52,7). Tot seguit comença la llarga Collada de Toses (km 78,4), de 1a categoria (24,4 km a 4,0%). Un llarg descens, passant per La Molina, Prats i Sansor, un segon esprint intermedi (km 111,5) els durà fins a la Seu d'Urgell, on agafaran la carretera d'Andorra. A Andorra els ciclistes enllaçaran tres ports de muntanya de manera consecutiva: l'alt de la Comella (km 161,8), de 1a categoria (4,3 km al 8,0%), l'alt de la Massana (km 171,2), de 2a categoria (3,7 km al 5,0%) i la meta, situada a Vallnord, sector Pal (km 183,9), de Categoria especial (8,2 km al 6,5%).[11]
L'etapa comença a un ritme viu, sent Nairo Quintana el primer a intentar una escapada. Junt amb Steven Kruijswijk coronaran en primera posició l'Alt de Coubet, amb 10" sobre el gran grup. Poc després se'ls uneixen Sebastien Minard i Johny Hoogerland, i amb el descens ja finalitzat també Thomas Peterson i José Vicente Toribio. La diferència comença a eixamplar-se i al pas per Ribes de Freser és ja de 7'. Al pas per la collada de Toses la diferència s'ha reduït a 5' i a 3' 20" a la Seu d'Urgell fins a ser agafats en el descens de l'alt de la Comella. El Saxo Bank-Sungard lidera el gran grup i controla la situació per facilitar la feina al seu líder, Alberto Contador. A manca de 5 km Contador ataca i en un primer sols Levi Leipheimer el pot seguir, tot i que finalment també es veurà despenjat. Contador guanya l'etapa amb 23" sobre Michele Scarponi i Leipheimer. Contador es converteix en el nou líder de la cursa i de la classificació de la muntanya, mentre que José Vicente Toribio fa el mateix amb la classificació dels punts.[12]
Resultats
| Classificació general
|
4a etapa
- La Seu d'Urgell – El Vendrell, 24 de març, 195,0 km
Etapa majoritàriament en descens des de La Seu d'Urgell fins al Vendrell, tot passant per Organyà, Coll de Nargó, Oliana, on hi ha el primer esprint del dia (km 38,4), Ponts, Artesa de Segre, Agramunt i Tàrrega, on hi ha el segon esprint del dia (km 108,7). A la sortida de Ciutadilla s'inicia l'única dificultat muntanyosa del dia, l'alt de Passanant-Belltall (km 126,7), de 3a categoria (6,5 km al 4,0%). El descens duu els ciclistes cap a Sarral, El Pla de Santa Maria, Rodonyà i una vegada superat l'alt de Santa Cristina (no puntuable) ja encaran la ciutat de El Vendrell.[13]
La gran velocitat del gran grup en els primers quilòmetres d'etapa va impedir la formació de cap escapada. No serà fins al km 72 quan es formi la primera escapada, integrada per Alexandru Pliușchin, Mathias Frank, Rubén Pérez Moreno, José Vicente Toribio i Mauricio Ardila. Tot i aconseguir fins a 3' de diferència finalment seran agafats i la victòria es decideix a l'esprint, sent guanyat per Manuel Antonio Cardoso, que aprofita l'abandonament d'Alessandro Petacchi. Contador segueix líder i Rubén Pérez Moreno recupera el lideratge dels punts.[14]
Resultats
| Classificació general
|
5a etapa
- El Vendrell – Tarragona, 25 de març, 205,8 km
L'etapa més llarga d'aquesta edició de la Volta, fent un recorregut per les comarques tarragonines. Sortint del Vendrell, passa per Salou i Montbrió del Camp, abans de pujar la primera de les dues cotes puntuables de segona categoria, el coll de Fatxes. Passant per Móra la Nova i Ascó, i abans d'arribar a la Fatarella es puja el coll de Paumeres. Donant la volta per Móra d'Ebre, s'agafa direcció Falset i les Borges del Camp per acabar finalment a la Rambla Nova de Tarragona.
El gran grup ha rodat compacte fins a les primeres rampes de la primera ascensió on s'ha format l'escapada del dia per quatre corredors: Jelle Vanendert, Francesco Masciarelli, Chris Froome i Rémi Cusin. Saxo Bank-Sungard els permet agafar fins als cinc minuts d'avantatge fins al segon port del dia. A 50 quilòmetres de l'arribada entra a ajudar el Movistar Team i a mesura que s'acosta la línia de meta a Tarragona s'uneixen Team RadioShack i UAE Team Emirates, Anul·lant l'escapada a 4 quilòmetres del final. Un cop llençat l'esprint, en una recta amb un fort pendent al seu tram final, Samuel Dumoulin guanya l'etapa i Alberto Contador manté el liderat.[15]
Resultats
| Classificació general
|
6a etapa
- Tarragona – Mollet del Vallès, 26 de març, 195,0 km
Sortint de Tarragona, la cursa passa per Valls i el Pont d'Armentera abans de pujar el primer ascens del dia, l'Alt de Querol. Després es baixa fins a Igualada i s'arriba al Coll de Can Maçana de primera categoria. Passant per Olesa de Montserrat i abans d'arribar a Terrassa, s'ha d'afrontar l'Alt d'Ullastrell. Finalment els ciclistes agafant direcció Montcada i Reixac, acabant a Mollet del Vallès.
L'etapa va sortir ràpida de nou, donat que hi havia un esprint intermedi a la Canonja. Es produeixen continus atacs i no serà fins a passar el primer port del dia que podrà marxar una fuga. La componen Bauke Mollema, Kanstantsín Siutsou i Darwin Atapuma. Tot i que Mollema que estava a tan sols un minut a la general es despenja per tal que l'escapada pugui prendre temps. Finalment els equips amb esprínters imposen la seva llei, caçant l'escapada a pocs quilòmetres de l'arribada i llençant un esprint que culminarà José Joaquín Rojas.[16]
Resultats
| Classificació general
|
7a etapa
- Parets del Vallès – Barcelona, 27 de març, 124,5 km
Última etapa d'aquesta edició de la Volta, on sortint de Parets del Vallès s'agafa direcció nord fins Bigues i l'Ametlla del Vallès. Després de tornar a passar per Parets, la cursa va cap a Sant Cugat del Vallès i Sant Andreu de la Barca. S'arriba a Barcelona pel sud abans de pujar a Montjuïc, l'única cota puntuable del dia. La meta final es troba davant l'estació de França.
Jornada marcada per la pluja en el seu inici i per una caiguda als primers quilòmetres que ha trencat el pilot en dos deixant diversos favorits com Ivan Basso o Michele Scarponi en el segon grup. Aquesta situació de cursa ha bloquejat la possibilitat de quallar les escapades fins que no s'han unit els dos grups. Sis homes han aconseguit llavors avançar-se al pilot essent Thomas Rohregger, Mathieu Perget, Ievgueni Petrov, Xabier Zandio, Ivan Rovni i Adrián Palomares. La màxima diferència que han aconseguit ha estat un minut i mig. Al primer pas per meta al circuit de Barcelona la diferència era de 50 segons, quedaven quatre voltes per tal que els equips amb esprínters tiressin a baix la fuga. A una volta pel final la diferència era de 10 segons i no va ser fins a 200 metres de l'arribada que no van aconseguir unir-se amb la fuga. Finalment Samuel Dumoulin guanya a la línia traçada al Pla de Palau.[17]
Resultats
| Classificació general
|
Classificacions finals
Classificació general
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | | Saxo Bank-Sungard | 29h 24' 42" |
| 2 | Michele Scarponi | UAE Team Emirates | + 23" |
| 3 | Daniel Martin | Garmin-Cervélo | + 35" |
| 4 | Christopher Horner | Team RadioShack | m. t. |
| 5 | Rigoberto Uran | Ineos Grenadiers | + 38" |
| 6 | Xavier Tondo | Movistar Team | m. t. |
| 7 | Ivan Basso | Liquigas-Cannondale | m. t. |
| 8 |  Cadel Evans | BMC Racing Team | + 50" |
| 9 |  Kevin Seeldraeyers | Soudal Quick-Step | + 1' 12" |
| 10 |  Bauke Mollema | Team Visma-Lease a Bike | + 1' 12" |
Classificació de la muntanya
| Classificació dels esprints
|
Classificació per equips
| Equip | Temps | |
|---|---|---|
| 1 | Team RadioShack | 88h 16' 16" |
| 2 | Team Visma-Lease a Bike | + 1' 26" |
| 3 |  Ineos Grenadiers | + 2' 30" |
Evolució de les classificacions
| Etapa (Vencedor) | Classificació general | Classificació de la muntanya | Classificació dels esprints | Classificació per equips |
|---|---|---|---|---|
| 1a (Gatis Smukulis) | Gatis Smukulis | Gatis Smukulis | Ben Gastauer | Team HTC-High Road |
| 2a (Alessandro Petacchi) | Julián Sánchez Pimienta | Rubén Pérez Moreno | ||
| 3a ( | José Vicente Toribio | Team RadioShack | ||
| 4a (Manuel Antonio Cardoso) | Rubén Pérez Moreno | |||
| 5a (Samuel Dumoulin) | Nairo Quintana | |||
| 6a (José Joaquín Rojas) | ||||
| 7a (Samuel Dumoulin) | ||||
| Final | Michele Scarponi | Nairo Quintana | Rubén Pérez Moreno | Team RadioShack |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Alberto Contador case: the consequences of the CAS ruling» (en anglès). UCI, 11-02-2012. [Consulta: 9 febrer 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Contador, sancionado por 2 años por dopaje por el Tribunal de Arbitraje Deportivo
- ↑ «El TAS condemna Contador». El Punt-Avui, 07-02-2012. [Consulta: 15 març 2012].
- ↑ Un quist contra la Volta elpunt.cat (18 de març de 2011)
- ↑ «1a etapa al web de la cursa». Arxivat de l'original el 2011-03-25. [Consulta: 12 març 2011].
- ↑ Gatis Smukulis guanya la primera etapa de la Volta a Catalunya a elpunt.cat (21 de març de 2011)
- ↑ El letó Smukulis sorprèn a Lloret culminant una escapada de 140 km a elpunt.cat (21 de març de 2011)
- ↑ «2a etapa al web de la cursa». Arxivat de l'original el 2011-09-14. [Consulta: 12 març 2011].
- ↑ Petacchi obté a Banyoles la seva victòria 176 com a professional a elpunt.cat (23 de març de 2011)
- ↑ 10,0 10,1 Al juliol de 2014, Carlos Barredo va ser suspés per 2 anys i els resultats obtinguts del 26/10/2007 al 24/9/2011
- ↑ «3a etapa al Web de la cursa». Arxivat de l'original el 2011-09-14. [Consulta: 29 març 2011].
- ↑ Contador treu el fusell d'assalt a elpunt.cat (24 de març de 2011)
- ↑ «4a etapa al web de la cursa». Arxivat de l'original el 2011-08-11. [Consulta: 29 març 2011].
- ↑ Petacchi se'n torna a casa i Cardoso se n'aprofita a elpunt.cat (25 de març de 2011)
- ↑ «5a etapa al Web de la cursa». Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 14 juliol 2014].
- ↑ «6a etapa al Web de la cursa». Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 14 juliol 2014].
- ↑ «7a etapa al Web de la cursa». Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 14 juliol 2014].
Enllaços externs
- Web oficial
Volta a Catalunya | |
|---|---|
1911 • 1912 • 1913 • 1914-1919 • 1920 • 1921-1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937-1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
