Walkie-talkie

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Un walkie-talkie és un transceptor portàtil de transmissió de banda bidireccional portàtil. El seu desenvolupament, el qual fou durant la Segona Guerra Mundial ha estat acreditat a diferents persones, d'entre les quals hi trobem a Donald Hings, a Alfred Gross, enginyer de ràdio, i a equips d'enginyers de Motorola. Els walkie-talkies van començar a ser emprats per infanteries d'exèrcits i per part d'altres unitats de combat, i en acabar la guerra, van començar a ser utilitzats per policies i altres forces de seguretat. Finalment, el seu ús es va estendre al públic general i foren cada vegada més usats en múltiples professions, com per exemple la construcció.^[1]

Els walkie-talkies típics s'assemblen a un telèfon mòbil, amb un altaveu incorporat en un extrem i un micròfon en l'altre (tot i que en alguns dispositius l'altaveu també s'utilitza com a micròfon). La gran majoria dels walkie-talkies tenen una antena muntada a la part superior de la unitat. Per mantenir una conversa a través d'aquest dispositiu l'usuari, normalment, no ha d'apropar l'altaveu a la seva orella, ja que la veu del transmissor surt a un volum bastant alt, molt similar a la manera en la qual funciona un telèfon mòbil en "mode altaveu". Un walkie-talkie és un dispositiu de comunicació semidúplex. Múltiples walkie-talkies utilitzen un únic canal de ràdio, i només es pot transmetre una ràdio al canal a la vegada. El transceptor normalment està en mode de recepció; quan l'usuari vulgui parlar, ha de prémer el botó push-to-talk (en català: prémer per parlar) (conegut per les seves inicials PTT) que apaga el receptor i encén el transmissor.

Història

El primer receptor/transmissor en ser anomenat walkie-talkie.

El que es considera com al primer walkie-talkie és el dispositiu de l'inventor canadenc Donald Hings, qui fou la primera persona a crear un sistema de ràdio portàtil per al seu empresari CM&S l'any 1937. Inicialment, Hings va anomenar al sistema amb el nom de "packset", encara que més tard es va conèixer com a "walkie-talkie". En l'any 2001, Hings va ser condecorat formalment per la importància que va representar el seu dispositiu en l'esforç de la guerra.^[2] El model C-58, conegut com a Handy-Talkie, de Hings, va estar en servei militar el 1942, resultat d'un desenvolupament que començà l'any 1940.^[3]

Un altre dispositiu walkie-talkie destacable fou el SCR-300 de Motorola, creat per un equip d'enginyeria de la companyia de fabricació Galvin (precursora de Motorola) a l'any 1940.

Com anteriorment s'ha explicat, els walkie-talkies van passar a estendre's al públic general just després de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, els wakie-talkies han anat acaparant cada vegada més esferes laborals diferents, fins a arribar a l'àmbit recreatiu i lúdic. Els infants que poden jugar i experimentar amb walkie-talkies ho fan gràcies a la fabricació de dispositius fets de plàstic resistent i d'un fàcil maneig.

Ús en l'actualitat

Avui en dia els dispositius walkie-talkies són emprats en múltiples sectors i àmbits.

Els àmbits laborals més destacables en els quals aquests dispositius són utilitzats habitualment són el sector de la construcció, més concretament en les obres de construcció o rehabilitació d'edificis, i en l'àmbit dels cossos de seguretat, especialment per oficials de policia o per paramèdics i treballadors d'emergències mèdiques.

Pel que fa a l'àmbit militar, els walkie-talkies se segueixen utilitzant.

Cal afegir, però, que paradoxalment, els walkie-talkies, sent un antecedent dels telèfons mòbils, s'han vist molt probablement afectats per l'aparició d'aquests últims a causa de la revolució que van suposar en el món de la comunicació per ones de ràdio, superant en qualitat de so i funcionalitat als walkie-talkies.

Referències