Welf de Caríntia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI |
| Mort | 13 novembre 1055 Ruine Altbodman (en)  |
| Sepultura | Abadia de Weingarten |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc de Caríntia (1047–1055) Marcgravi de Verona (1047–1055) |
| Família | Welf |
| Pares | Welf II d'Altdorf i Imiza de Luxemburg |
| Germans | Kunigunde of Altdorf (en) |
Welf (mort 13 de novembre de 1055), que segons la genealogia de la línia de Suàbia de la casa vella dels Welfs seria Welf III, fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona el 1047. Era l'únic fill de Welf II, comte d'Altdorf, i d'Imiza. Caríntia va ser l'últim ducat alemany que va tenir personalment l'emperador Enric III (Enric IV de Caríntia), abans que el donés a Welf.
Welf (III) mai es va casar i no tenia fills quan va morir al seu castell al Llac de Constança, el 1055. Va llegar els seus béns a l'Abadia d'Altdorf, on la seva mare era abadessa. Ella al seu torn li va donar la propietat a Welf IV, el fill de la germana de Welf III, Khuniza i d'Albert Azzo II, marcgravi de Milà.[1] Welf va ser l'últim dels Welfs de la línia vella, les seves terres van passar a la branca major de la casa d'Est, coneguda com a casa jove dels Welfs. El ducat de Caríntia va passar a l'ezzònida Conrad III.
Notes
- ↑ considerat el fundador de la casa d'Este
Referències
- Franz von Krones: Welf III. a: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB), Duncker & Humblot, Leipzig 1896
