Without Love
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Harold S. Bucquet |
Protagonistes | Spencer Tracy Katharine Hepburn Elliott Nugent Lucille Ball Keenan Wynn Carl Esmond Patricia Morison Felix Bressart Gloria Grahame George Chandler Hazel Brooks Donald Curtis Clarence Muse Eddie Acuff James Flavin Brooks Benedict William Forrest Clancy Cooper |
Director artístic | Cedric Gibons i Harry Mcafee |
Producció | Lawrence Weingarten |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Donald Ogden Stewart a partir de l'obra de Philip Barry |
Música | Bronislaw Kaper i (no surt als crèdits) Eric Zeisl |
Fotografia | Karl Freund |
Muntatge | Frank Sullivan |
Vestuari | Irene |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1945 |
Durada | 111 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Comèdia |
Tema | Segona Guerra Mundial |
Lloc de la narració | Washington DC |
Without Love és una pel·lícula estatunidenca de Harold S. Bucquet, estrenada el 1945. Va ser la tercera pel·lícula protagonitzada per Hepburn i Tracy, i seria l'última pel·lícula dirigida per Bucquet. Lucille Ball es convertiria en el director de fotografia d'aquesta pel·lícula.
Argument
Una vídua permet a un científic que faci servir el soterrani de casa seva per a uns experiments secrets relacionats amb la guerra. Ambdós estan desil·lusionats amb l'amor, així que decideixen casar-se exclusivament per conveniència.[1]
Repartiment
- Katharine Hepburn: Jamie Rowan
- Spencer Tracy: Pat Jamieson
- Lucille Ball: Kitty Trimble
- Keenan Wynn: Quentin Ladd
- Carl Esmond: Paul Carrell
- Patricia Morison: Edwina Collins
- Felix Bressart: Professor Ginza
- Emily Massey: Anna
- Gloria Grahame: Flower Girl
- George Davis: Caretaker
- George Chandler: Elevator Boy
- Clancy Cooper: Sergent
Rebuda
Bosley Crowther de The New York Times va escriure que "tothom hauria d'anar al cinema, perquè, malgrat les seves debilitats Without Love és realment divertit."[1] Variety va donar una ressenya tèbia, definit la pel·lícula com "obvietat", junt amb una trama una mica estàtica."[2] Harrison's Reports la va definir com "una comèdia dramàtica divertida... Hi ha més parlar que acció, però el diàleg és un factor que ho compensa."."[3]