Xaloc

Els vents de la Mediterrània
Tramuntana
Gregal
Llevant
Xaloc
Migjorn
Llebeig
Ponent
Mestral

El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.[1] El nom podria provenir de l'àrab shaluq forma romanitzada de l'arrel suruq, sortida del sol o sud-est.[2]

El vent de xaloc no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Tot i això, és un vent ben conegut als indrets mariners per les onades de calor que sol dur, car aquest vent és el que arranca del Nord d'Àfrica i del Sàhara. En cas que plogui de xaloc, gairebé segur que la pluja serà de fang. (vegeu pluja de fang).

El xaloc va inspirar desenes de refranys.[3] Com que, per exemple tot i no bufar normalment fort, té molt de recorregut marítim, pot alçar ones considerables. Per això, els mariners solen dir que «vent de xaloc, mar molta i peix poc». És creença popular, també, que en bufar xaloc els peixos no piquen a l'esca, que els coloms missatgers es desorienten i que les persones tenen mal de cap. Ausiàs March (1400-1459) l'invoca, junts amb els altres vents al seu poema Veles e vents.

Altres significats

No s'ha de confondre amb Xaloc, Xarxa Local del Municipis, un organisme autònom de la Diputació de Girona, creat per prestar serveis de suport i assistència als ens locals[4] o la Xarxa de Serveis Locals d'Ocupació (Xaloc) de la Diputació de Barcelona.[5]

Com Xaloc, també podem conèixer l'escola XALOC (Centre educatiu privat Xaloc (Q111595350)), ubicada a L'Hospitalet de Llobregat.[6]

Cançons

  • del Mar Bonet, Maria. «Jota marinera» (vídeo).
  • Pelegero i Sanchis, Ramon (música); March, Ausiàs (lletra). «Veles e vents» (vídeo), 1993.

Referències

Viccionari

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
  1. «Xaloc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xaloc». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 984. ISBN 9788441225169. 
  3. «Xalox» (bloc). Refranyer temàtic, 26-11-2008.
  4. «Xaloc». Diputació de Girona. Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: febrer 2016].
  5. «Xarxa de Serveis Locals d'Ocupació (Xaloc)». Diputació de Barcelona. [Consulta: febrer 2016].
  6. «Col·legi Xaloc» (en catalan). xaloc.org. [Consulta: 30 gener 2021].
Registres d'autoritat
Bases d'informació