Yehudà ha-Leví

Infotaula de personaYehuda ha-Leví
יהודה הלוי

Escultura de Yehudà ha-Leví col·locada en el pati del Museu Ralli 2 de Cesarea (Israel), de María Ángeles Lázaro Guil (2004)
Nom original(he) יהודה הלוי Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1075 Modifica el valor a Wikidata
Tudela (Emirat de Saraqusta) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1141 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, metge, escriptor, filòsof, teòleg, rabí Modifica el valor a Wikidata
Interessat enNeoplatonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIsaac Alfassi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1140 (Gregorià)) Kuzari Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e15d3654-914e-4c11-824f-c316bf980793 Discogs: 2475058 Modifica el valor a Wikidata

Yehudà ha-Leví (hebreu: יהודה בן שמואל הלוי, Yehudah ben Samuel ha-Leví‎; àrab: أبو الحسن بن ليفي, Abū l-Ḥasan ibn Līfī) (Tudela, Navarra, ca. 1075 - ¿?, 1141) fou un poeta, rabí, filòsof i metge jueu d'Al-Àndalus. Va ser deixeble d'Isaac Alfassi, un dels més famosos Talmudistes d'Al-Àndalus,[1] amic d'Abraham ben Meir ibn Ezra[2] i amic i protegit de Moisès ibn Ezra.[3]

Biografia

Ha-Leví naix a Tudela al voltant de 1075,[4] i allí estudia els seus primers anys. Jove encara, al voltant de 1085, inicia els seus estudis a Lucena, sota el mestratge d'Isaac Alfassi,[5] i després viatja a Còrdova, on ja demostra els seus dots com a poeta, i més tard a Granada, on fou ajudat per Moisès ibn Ezra, ja un poeta consagrat, qui l'acollí a casa seva.[6] En aquest període rep una completa educació de la cultura hebrea i àrab, que abasta la Bíblia, la literatura rabínica, la gramàtica, la poesia àrab i hebrea, la filosofia, la teologia i la medicina.[7]

Amb la conquesta almoràvit de Granada en 1090, Ha-Leví es veu obligat a traslladar-se a Toledo, a on va exercir la medicina per sobreviure.[6] Anys després, quan la pressió dels almoràvits es relaxa, torna a Al-Àndalus, i juntament amb el seu amic i col·lega Abraham ibn Ezra, recorren diverses ciutats: Còrdova, Sevilla, Lucena i Granada, entre altres.[7] És aquesta època la més fecunda en la seva producció artística i intel·lectual, on tendeix a l'especulació bíblica amb la composició del Sefer ha-Kuzar i sent la nostàlgia de Jerusalem expressada en les Siònides.[8] Se sap que es va casar i va tenir almenys una filla, que va acabar casant-se amb Isaac ibn Ezra, fill del seu amic Abraham ibn Ezra.[7]

Amb Jerusalem en mans dels croats des de 1099, Ha-Levi participa en els corrents messiànics, i registra en un dels seus poemes un somni profètic que pronostica la caiguda dels règims islàmics i la vinguda del Messies jueu en 1130. El fracàs de la profecia va reforçar la seva determinació de realitzar un viatge a Terra Santa, i malgrat el consell d'amics i familiars, embarca amb el seu gendre Isaac en 1140 fins a Orient i recala a Alexandria, Damiata i El Caire, a on els seus amics i admiradors l'afalaguen i el complimenten, i el fan endarrerir en el seu desitjat viatge a Jerusalem.[8][9] Mor, no se sap a on, en juliol de 1141, tal com escriu posteriorment en una carta el seu amic Halfon ben Nethaniel ha-Leví.[7]

Una llegenda explica i completa les llacunes que tenim sobre la mort de Yehudà Ha-Leví: En arribar a prop de Jerusalem i dominat per la visió de la Ciutat Santa, es va aturar a cantar la seva elegia més bella, la cèlebre "Siònida", i en aquest instant va ser atropellat i mort per un àrab, que es va llançar endavant d'una porta.[10]

Obra

Fou un ferm defensor de l'hebreu, com es veu en tota l'obra poètica, i en les manifestacions del Kuzari,[11] però al mateix temps escriu aquesta obra i un breu tractat de versificació en judeoàrab, segons el model diglòssic dels erudits jueus en els territoris arabòfons d'aquells moments.[12]

Poesia

Yehudà ha-Leví va ser un autor de composicions tant litúrgiques com seculars.[13] Amb l'arribada dels almoràvits desapareix el to festiu i despreocupat dels seus versos de joventut, i les seves composicions poètiques es tornen més reflexives, buscant en la Bíblia la seva inspiració.[6]

Portada d'una edició en hebreu de 1880 de la seva obra magna, Kuzari.

Expressa els temes profans de la poesia àrab tradicional en hebreu bíblic, i per tant, manifesta el mateix esperit barroc i manierista imperant en la poesia àrab del moment. Aquesta manera sofisticada d'expressió fou possible per tal com utilitza la llengua hebrea bíblica com llengua clàssica, semblant a l'àrab clàssic. Es caracteritza aquesta poesia per reelaborar els motius beduïns preislàmics, i per la presència d'un recurs principal que es manté en tot el poema (una antítesi, la combinació de dos sinònims, paraules del mateix camp semàntic o l'acumulació de metàfores en genitiu).[14] La seva obra és extensa amb una temàtica diversa: amor, amistat, el mar, panegírics, cants de noça, elegies i composicions autobiogràfiques, entre altres; utilitzant diverses mètriques i estrofes.[15]

La seva poesia sacra és una combinació de religió, nacionalisme i patriotisme.[16] Els seus poemes canten la magnificència de Déu, la petició d'ajuda a Déu, la petició del perdó de Déu i la lloança de Déu per la seva Creació, tant per ell mateix, com pel poble jueu, a on es veu la realitat històrica: Els patiments del poble i els desitjos messiànics per arribar a Sió.[17] Més de 300 poemes han estat adoptats en la litúrgia sinagogal.[18]

  • El seu diwan està format per uns 800 poemes, tant profans com sacres.[19][20]

Filosofia religiosa

El seu pensament filosòfic és una barreja de principis aristotèlics, que van aconseguint cada vegada més força, i enunciats neoplatònics, el corrent filosòfic imperant en la seva època. Considera la matèria sensible constituïda pels accidents que perceben els sentits i una matèria primera on es troba la voluntat divina. Per ell la gènesi dels éssers concrets és deguda a les formes substancials, i això manté l'acció creadora i provident de la voluntat divina. L'ànima humana, extrínseca al cos, consta de diverses facultats: vegetativa, sensitiva i racional (específica de l'home), i està dotada de cinc sentits externs, i cinc sentits interns. Defensa la substancialitat i l'espiritualitat de l'ànima. També defensa la temporalitat del Món i l'eternitat de Déu, el qual és incorpori, omniscient, etern, i amb una voluntat omnímoda. Per Ha-Leví la llibertat està situada dins de la mecànica causal còsmica i la seva realitat és compatible amb el poder omnímode de Déu.[21]

Referències i notes

  1. ↑ Saenz-Badillos 1991: pp. 121-122.
  2. ↑ Dubnow — Lewin 1977: pp. 396-399.
  3. ↑ Saenz-Badillos 1991: p. 126.
  4. ↑ No se sap amb certesa l'any del seu naixement: 1070 (Lorena Campos 2004: p. 2), entre 1070 i 1075 (Díaz Díaz 1991: p. 1), 1074 (Schippers 2003: p. 173) i al voltant de 1075 (Suárez Fernández 1980: p. 58 i Kogan 2008: «Introduction»).
  5. ↑ '«Judah ha-Levi»: «His Youth».
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Díaz Díaz 1991: p. 1.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Kogan 2008: «Life».
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Díaz Díaz 1991: p. 2.
  9. ↑ «Judah ha-Levi»: «His Secular Poetry».
  10. ↑ «Judah ha-Levi»: «Journey to the Holy Land».
  11. ↑ Aquestes manifestacions es troben en Kuzari II, 67 i ss. i Kuzari IV, 25.
  12. ↑ Sáenz-badillos 2004: pp. 85-86.
  13. ↑ Saenz-Badillos 1991: p. 55.
  14. ↑ Schippers 2003: pp. 175-176.
  15. ↑ Alfaro Calvo 2002: p. 125.
  16. ↑ «Judah ha-Levi»: «Representative Character of His Poetry».
  17. ↑ Lorena Campos 2004: pp. 3 i 6.
  18. ↑ «Judah ha-Levi»: «Synagogal Poetry».
  19. ↑ Suárez Fernández 1980: p. 60
  20. ↑ Kogan 2008: «Introduction».
  21. ↑ Díaz Díaz 1991: pp. 3-4.
  22. ↑ Ha-Leví — Bonilla 1910.

Bibliografia

  • Alfaro Calvo, José Javier «La poesía amorosa de Yehuda ha-Levi» (en castellà). Cuadernos del Marqués de San Adrián: revista de humanidades, núm. 1, 2002, pp. 125-138. ISSN: 1578-5696.
  • Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española (en castellà). vol. 4. Madrid: CSIC, 1991. ISBN 84-00-07198-0. 
→ El mateix article sobre Yehudà ha-Leví es troba també a «Yehudá ben Samuel ha-Leví». Centro de Documentación Gonzalo Díaz y Mª Dolores Abad. Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político Hispánico. Múrcia : Universitat de Múrcia. [Consulta: 22 març 2012]
  • Dubnow, Simón; Lewin, Boleslao. Manual de la Historia Judía: (desde los orígenes hasta nuestros días (en castellà). Buenos Aires: Sigal, 1977. 
  • «Judah ha-Levi» (en anglès). Jewish Encyclopedia.
  • Kogan, Barry. «Judah Halevi». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy (en anglès). Stanford: Stanford University, 2008. 
  • Lorena Campos, Juana «El judaismo español a través de sus poetas» (en castellà). Cyber humanitatis, núm. 49, estiu 2009, pp. 1-15. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. ISSN: 0717-2869 [Consulta: 25 febrer 2014]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine.
  • Sáenz-Badillos, Ángel. Literatura hebrea en la España medieval (en castellà). Madrid: Fundación amigos de Sefarad, 1991. ISBN 84-604-1047-1. 
  • Sáenz-Badillos, Ángel «La poesía hebraicoespañola en la historia literaria de la España medieval» (en castellà). Revista de Filología Románica, vol. 2, núm. 14, 1997, pp. 391-406. ISSN: 1988-2815.
  • Sáenz-badillos, Ángel «Gramáticas y léxicos y su relación con el judeoárabe. El uso del judeoárabe entre los filólogos hebreos de al-Andalus» (en castellà). Ilu. Revista de Ciencias de las Religiones, Anexo IX, 2004, pp. 75-93. ISSN: 1988-3269.
  • Schippers, Arie. «Manierismo e Indivualidad: la poesia de Ibn Jafayah (1058-1139), Moshe ibn Ezra (1055-1138) y Yehudah ha-Levi (1074-1141)». A: Poesía hebrea en Al-Andalus (en castellà). Granada: Universidad de Granada, 2003, pp. 173-186. ISBN 84-338-2970-X. 
  • Suárez Fernández, Luis. Judíos españoles en la Edad Media (en castellà). Madrid: Rialp, 1980. ISBN 84-321-2010-3. 
  • Ha-Leví, Yehudà; Bonilla y San Martín, Adolfo (ed.). Cuzary : diálogo filosófico (en castellà). Madrid: Libreria General de Victoriano Suárez, 1910. 

Enllaços externs

Registres d'autoritat
Bases d'informació