Zoltaiïta
 Zoltaiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | BaV4+ 2V3+ 12(SiO₄)₂O19 |
| Epònim | Tibor Zoltai  |
| Localitat tipus | dipòsit Wigwam, Divisió Minera de Revelstoke, Columbia Britànica, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.85 |
| Dana | 47.2.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,6014Å; c = 9,2195Å; |
| Grup puntual | 3 - rombohedral |
| Grup espacial | grup espacial 147 |
| Color | de gris acer a negre |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | submetàl·lica, mat |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,83 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-006 |
| Símbol | Zol |
| Referències | [1] |
La zoltaiïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor de Tibor Zoltai (1926-2003), professor de geologia a la Universitat de Minnesota.[1]
Característiques
La zoltaiïta és un silicat de fórmula química BaV4+
2V3+
12(SiO₄)₂O19. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zoltaiïta pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita i tranquillityita.
Formació i jaciments
La zoltaiïta va ser descoberta al dipòsit Wigwam, a la Divisió Minera de Revelstoke (Columbia Britànica, Canadà). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
