12 de juliol
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1713 - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona.
- 1984 - Barcelona: neix la primera nena proveta d'Espanya, per fecundació in vitro, amb l'equip de la biòloga Anna Veiga.[1]
- 2008 - Barcelona: Artur Mas és reelegit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.
- Resta del món
- 927 - Anglaterra: després d'un llarg procés d'annexions, els diversos petits regnes de l'actual territori anglès s'unifiquen sota Etelstan i es forma el Regne d'Anglaterra.
- 1783 - Cadis: Primer número de la revista setmanal La Pensadora Gaditana, editada per Beatriz Cienfuegos.[2]
- 1806 - Napoleó Bonaparte crea la Confederació del Rin després de vèncer a la batalla d'Austerlitz.[3]
- 1885 - Leipzig, Imperi Alemany: a la Buchhändlerbörse, obre el primer museu del llibre, avui Deutsches Buch- und Schriftmuseum.
- 1937 - París: s'hi inaugura el Pavelló de la República de l'Exposició Internacional de París de 1937.[4]
- 1975 - São Tomé i Príncipe: s'independitza de Portugal.
- 1920 - Moscou: se signa el tractat de pau lituano-soviètic pel qual la Unió Soviètica reconeix la sobirania de Lituània.
- 2006 - Líban-Israel: Hesbol·là mata 8 soldats israelians i en captura dos en la denominada Operació Promesa Precisa.
Naixements
- Països Catalans
- 1618 - València: Llorenç Matheu i Sanç, jurista, poeta, humanista i polígraf valencià (m. 1680).
- 1751 - Barcelona: Francesc Salvà i Campillo, metge, físic i meteoròleg català.
- 1880 - Barcelona: Francesc Layret i Foix, polític i advocat català (m. 1920).[5]
- 1943 - Manresa: Montserrat Jou i Parrot, escaladora i alpinista catalana.[6]
- 1946 - Calellaː Josep M. Terricabras i Nogueras, filòsof i polític català (m. 2024).
- 1955 - Molins de Reiː Carme Figueras i Siñol, diplomada en físiques i política catalana.[7]
- Resta del món
- 1468 - Fermoselle (Zamora, Corona de Castella): Juan del Encina, poeta, músic i autor de teatre espanyol (m. 1529).
- 1778 - Roncastaldo, Loianoː Maria Dalle Donne, metgessa, ginecòloga, professora italiana, directora de la Universitat de Bolonya (m. 1842).[8]
- 1817 - Concord (Massachusetts, EUA): Henry David Thoreau, escriptor i filòsof estatunidenc (m. 1862).
- 1824 -Honfleur, Normandia (França): Louis-Eugène Boudin més conegut com a Eugène Boudin, un dels primers paisatgistes francesos a pintar a l'aire lliure (m. 1898).[9]
- 1843 - Lió: Nina de Callias, escriptora, compositora, pianista i salonnière francesa (m. 1884).[10]
- 1866 - Clichyː La Goulue, popular ballarina de cancan, figura mítica del París de la Belle Époque (m. 1929).[11]
- 1874 - Świnoujście, Imperi Alemany, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista (m. 1927).[12]
- 1884 - Livorno, Regne d'Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor (m. 1920).[13]
- 1886 - Copenhaguen, Dinamarca: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units.
- 1895 -
- Milton, Massachusetts (EUA): Richard Buckminster Fuller o senzillament "Bucky", dissenyador, arquitecte, inventor i escriptor estatunidenc (m. 1983).[14]
- Hamar, Noruega: Kirsten Flagstad, cantant noruega, una de les millors sopranos wagnerianes del s. XX (m.1962).[15]
- 1904 - Parral, Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura de l'any 1971 i diplomàtic xilè (m. 1973).[16]
- 1913 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 (m. 2008).[17]
- 1917 - Chadds Ford, Pennsilvània, Estats Units:Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.
- 1928 - Methuen, Massachusetts (EUA): Elias James Corey, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1990.[18]
- 1935 - Nirasaki, Yamanashi (Japó): Satoshi Ōmura, bioquímic japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.[19]
- 1937 - Meudon, França: Lionel Jospin, polític francès, fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002.
- 1943 - Bouth, Anglaterra: Christine McVie, teclista, cantant i compositora, membre de Fleetwood Mac (m. 2022).[20]
- 1947 - Caravaca de la Cruz: Mari Trini, cantant espanyola (m. 2009).[21]
- 1952 -
- Pontevedraː Rosario Álvarez Blanco, filòloga gallega, professora universitària i acadèmica.[22]
- Sofiaː Irina Bokova, política socialista, directora de la UNESCO de 2009 a 2017 i delegada de la Francofonia.[23]
- 1953 - Lidingö, Suècia: John Ausonius, autor d'una sèrie d'atacs racistes comesos el 1991 i 1992 a les ciutats d'Estocolm i Uppsala.
- 1966 - Madridː Ana Torrent, actriu espanyola, protagonista dels films Tesis, Cría cuervos i El espíritu de la colmena, entre d'altres.[24]
- 1997 - Mingora, Pakistan: Malala Yousafzai, activista pakistanesa, Premi Internacional Catalunya 2013,[25] Premi Nobel de la Pau de l'any 2014.[26]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1431 - Barcelona: Felip de Malla, 17è president de la Generalitat de Catalunya, canonge degà d'Osca, almoiner de la seu d'Elna i ardiaca major de la seu de Barcelona.
- 1923 - Barcelona: Teresa Lostau i Espinet, pintora i ceramista catalana (n. 1884).[27]
- 1959 - Barcelona (Barcelonès): Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català.[28]
- Resta del món
- 1073 - Tavarnelle Val di Pesa (Toscana): Sant Joan Gualbert, abat i fundador.
- 1536 - Basilea (Suïssa): Erasme de Rotterdam, filòsof, filòleg i teòleg holandès, creador del moviment humanista (n. 1466).[29]
- 1628 - Liérganes (Cantàbria): Joan Decorte dit Curtius, industrial i negociant d'armes.
- 1724 - Nanquín (Xina): Cao Xueqín (en xinès: 曹雪芹; en pinyin: Cáo Xuěqín), també conegut com a Mengruan (夢阮), novel·lista, poeta, filòsof i pintor que va viure durant la dinastia Qing (m. 1763).[30]
- 1733 - París: Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles, dona de lletres i salonnière francesa molt influent (n. 1647).[31]
- 1804 - Estats Units: Alexander Hamilton, polític i primer secretari del Tresor nord-americà.
- 1825 - Avinyó, França: Dorothea Schlözer, investigadora alemanya, la primera a doctorar-se en filosofia del país (n. 1770).[32]
- 1897 - Villers-sur-Mer (França): Félix Godefroid, arpista i compositor belga (n. 1818).[33]
- 1926 - Bagdad (Iraq): Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (n. 1868).[34]
- 1931 - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau de l'any 1930 (n. 1886).[35]
- 1935 - París (França): Alfred Dreyfus ,militar francès jueu d'origen alsacià. Acusat i condemnat per traïció abans de ser indultat i després rehabilitat (n. 1859).[36]
- 1953 - Sart-lez-Spa (Bèlgica): Joseph Jongen, compositor belga (n. 1783).[37]
- 1965 - Irene Parlby, política feminista i activista social canadenca, ministra i senadora (n. 1868).[38]
- 1975 - İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca (n. 1898).
- 1996 - Oberdürnbach (Àustria): Gottfried von Einem, compositor austríac (n. 1918).[37]
- 2002 - Madridː Josefina de la Torre, poeta i novel·lista de la Generació del 27, cantant lírica i actriu espanyola (n. 1907).[39]
- 2010 - Miami, EUA: Olga Guillot, cantant cubana, filla i neta de catalans, que fou coneguda com la reina del bolero (n. 1922).[40]
- 2014:
- Queens, Nova York (Estats Units): Tommy Ramone, bateria dels Ramones i productor musical (n. 1949).
- Hondarribia, Guipúscoa: Néstor Basterretxea Arzadun, escultor, pintor i director de cinema basc (n. 1924).[41]
- 2017 - Nova Jersey (Estats Units): Charles Gordon Blazer va ser un dirigent esportiu estatunidenc.
- 2019 - Newburyport, Massachusetts (EUA): Fernando J. Corbató, informàtic estatunidenc, guanyador del Premi Turing (n. 1926).
- 2020 - Clearwater, Florida (EUA): Kelly Preston, actriu i model estatunidenca (n. 1962).[42]
Festes i commemoracions
Santoral[43]
Església Catòlica[44]
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (segle iv); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842).
- Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794).
- Sants que no figuren al Martirologi: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (segle iv); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (segle xiii); translació de les relíquies d'Amador d'Auxerre.
- Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462).
- Venerables Maria Teresa Kierocińska, monja (1946).
Església Ortodoxa Armènia (segons el calendari gregorià)
- 23 Margats (corresponent al 25 de juliol del calendari gregorià): sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Eusebi, fill de Basili, i 3.000 companys màrtirs.
Església Copta
- 5 Abib (corresponent al 25 de juliol del calendari gregorià): sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Marc d'Antioquia, màrtir (300); Claudià, patriarca.
Església Ortodoxa Síria (segons el calendari gregorià)
- Sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Jacob de Sarug (521).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 25 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 29 de juny del calendari julià.
- Sants: Pere apòstol i Pau de Tars, màrtirs; Maria, mare de Joan Marc, parent de Bernabé apòstol; Gregori d'Iraklia, metropolita; Pere de Rostov, príncep tàtar (1290); Andreu de Neu-Divejeno, arquebisbe; Nicandre de Pskov, monjo (1581)-
Esglésies luteranes
- Nathan Söderblom, arquebisbe d'Uppsala.
Notes
- ↑ «La Dra. Anna Veiga, la mare “científica” de la Victòria Anna» (en castellà), 25-02-2019. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «4.359. Beatriz Cienfuegos. La portuense fue la primera periodista española y pionera del feminismo» (en castellà). Gente del Puerto, 31-05-2020. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «L'edifici del Pavelló de la República | Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB». Universitat de Barcelona. [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «Registre Civil de Barcelona, Naixements 1880, fol 3789, Francesc Layret». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Montserrat Jou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ Diputats de la VIII legislatura / 69. Figueras i Siñol, Carme. Parlament de Catalunya, pàg. 95.
- ↑ Patuelli, Francesca. «Dalle Donne Maria» (en italià). Scienza a due voci. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Eugène Boudin» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Hersent, Nathalie. «Nina de Villard, une indépendance de salon» (en francès). Liberation, 05-01-2022. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «La Goulue (1866-1929) - Une icône de la Belle-Epoque» (en francès). Les chaussons verts, 04-07-2011. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «La crítica Victòria Combalia ens parla de l’artista dadaista Elsa Von Freytag-Loringhoven». Art neutre? Fundació Antoni Tàpies, 17-09-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ Modigliani, Amedeo, 1884-1920.. Modigliani : un pintor maldito en el París de las vanguardias. Madrid: Electa, 2000. ISBN 84-8156-264-5.
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Kirsten Flagstad | Norwegian singer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1971» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1955» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1990» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2015» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑
Christine McVie a Internet Movie Database (anglès) - ↑ «Fallece la cantante Mari Trini» (en castellà). Cadena SER, 07-04-2009. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Académicos e académicas. Rosario Álvarez Blanco» (en gallec). Real Academia Galega. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «Irina Bokova». UNESCO. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Ana Torrent: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 09-06-2018. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Guardonats 2013 Malala Yousafzai». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-12-10. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Malala Yousafzai. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Camps, Teresa; Portell, Susanna. Cartes de l'escultor Enric Casanovas, Les.. Edicions Universitat Barcelona, 2015-07-14. ISBN 9788447539055.
- ↑ «Carles Riba i Bracons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Erasmus | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ «Anne-Thérèse de Lambert» (en anglès). Orlando. Cambridge University Press. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ «Rodde-Schloezer, Dorothea von (1770-1825)». History of Women Philosophers and Scientists. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1930» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ 37,0 37,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Cavanaugh, Susanna Catherine. «Irene Parlby». The Canadian Encyclopedia, 27-10-2009. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ de la Nuez Sánchez-Cascado, Paloma. «Josefina de la Torre Millares». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 maig 2022].
- ↑ «Olga Guillot obituary» (en anglès). The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Basterretxea Arzadun, Néstor - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Kelly Preston a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «Kalender - 12. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
