20 de juliol

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1280 - Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
• 2010:
  • Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència.
  • Entrada en vigor del Codi de Consum de Catalunya.

Resta del món

• 70 - Setge de Jerusalem: Tit, fill de l'emperador Vespasià, ataca la Fortalesa Antonia, al nord del Mont del Temple. L'exèrcit romà acaba enfrontant-se en lluites de carrer amb els zelotes.
• 792 - Kardam de Bulgària derrota l'emperador romà d'Orient Constantí VI a la batalla de Marcellae.
• 911 - Rol·ló inicia el setge de Chartres.
• 1189 - S'investeix oficialment a Ricard I d'Anglaterra com a duc de Normandia.
• 1304 - Guerra de la Independència d'Escòcia: El rei Eduard I d'Anglaterra conquereix el castell de Stirling amb trabuquets.
• 1402 - Tamerlà, governador de l'Imperi timúrida, derrota les forces del sultà de l'Imperi Otomà Baiazet I a la batalla d'Ankara.
• 1520 - Mèxic: batalla d'Otumba, on Hernán Cortés derrota definitivament els asteques.
• 1592 - Durant la primera invasió japonesa de Corea, les forces nipones comandades per Toyotomi Hideyoshi capturen Pyongyang, malgrat que finalment no va poder mantenir-s'hi.
• 1651 - Escòcia: A la batalla d'Inverkeithing, l'exèrcit anglès, comandat pel major general John Lambert, derrota l'exèrcit escocès, dirigit per John Brown of Fordell i en nom de Carles II.^[1]
• 1738 - L'explorador canadenc Pierre Gaultier de Varennes et de La Vérendrye assoleix la costa occidental del llac Michigan.
• 1799 - Tekle Giyorgis I comença el seu primer de sis regnats com a emperador d'Etiòpia.
• 1807 - Napoleó Bonaparte premia Nicéphore Niépce amb la patent del Pyréolophore, el primer motor de combustió interna del món, després d'aconseguir que un vaixell remuntés el riu Saona.
• 1810 - Colòmbia esdevé independent d'Espanya.
• 1923 - Pancho Villa mor assassinat a l'entrada de Parral.
• 1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg.
• 1958 - Caracas (Veneçuela): L'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.^[2]
• 1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE.
• 1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.
• 1970 - El franquista José Luis Villar Palasí, ministre d'Educació espanyol, signa el decret que abolia l'antic curs preuniversitari i el substituïa pel Curs d'Orientació Universitària (COU).^[3]
• 1980 - El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.
• 1985 - Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
• 1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
• 2001 - Gènova (Itàlia): l'activista antiglobalització italià Carlo Giuliani és assassinat per un agent de policia en el transcurs de les manifestacions contra la reunió del G8.
• 2002 - Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones.
• 2002 - Sicília (Itàlia): Vuit persones moren i mig centenar resulten ferides en el descarrilament d'un tren.
• 2005 - Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l'acta C-38 rebi el vistiplau reial.
• 2011 - Espanya: La Banca Privada d'Andorra compra el 100% de les accions del Banco de Madrid a la caixa d'estalvis Kutxa.
• 2013 - Tibet: Kunchok Sonam, un jove monjo budista de 18 anys, s'immola en protesta a l'ocupació xinesa del Tibet.^[4]
• 2021 - Perú: el Jurat Nacional d'Eleccions (JNE) declara oficialment Pedro Castillo nou President de la República del Perú davant les impugnacions de Keiko Fujimori.

Naixements

Països Catalans

• 1884 - Barcelona, província de Barcelona: Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director i pedagog català (m. 1945).
• 1894 - Girona, Gironès: Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
• 1900 - Reus, Baix Camp: Salvador Torrell i Eulàlia, llibreter i editor català.
• 1913 - Granollers, Vallès Oriental: Maria Josefa de Riba i Salas, tenista catalana (m. 2008).^[5]
• 1921 - Castelló de la Plana, Plana Altaː Piedad Ortells Agut, advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes (m. 2007).^[6]
• 1933 - Barcelona, Barcelonès: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català.
• 1949 - Barcelona: María del Carmen Gómez Muntané, musicòloga catalana.^[7]
• 1953 - Valls, Alt Camp: Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.^[8]
• 1973 - Vallfogona de Balaguer, Noguera: Josep Oms i Pallisé, jugador d'escacs català, Gran Mestre des de 2007.

Resta del món

• 323 aC: Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
• 1304, Arezzo, Itàlia: Francesco Petrarca, poeta italià.^[9]
• 1519, Bolonya, Estats Pontificis: Innocenci IX, papa de l'Església Catòlica.
• 1553, Pamplona, Navarra: Martin de Rada, missioner a les Filipines i a la Xina.^[10]
• 1725, Saragossa, Espanya: Joaquín Ibarra, editor espanyol.
• 1737, Madrid, Espanya: Nicolás Fernández de Moratín, poeta, prosista i dramaturg espanyol.
• 1754, París, Regne de França: Destutt de Tracy, filòsof francès.
• 1766, Broomhall, Escòcia: Thomas Bruce, setè comte d'Elgin, diplomàtic, militar i col·leccionista anglès, famós per les escultures que es va endur del Partenó d'Atenes (m. 1841).
• 1774, Châtillon-sur-Seine, Regne de França: Auguste Marmont, militar francès.
• 1789, Constantinoble, Imperi Otomà: Mahmut II, soldà otomà.
• 1804, Lancaster, Anglaterra: Richard Owen, biòleg i paleontòleg anglès (m. 1892).^[11]
• 1822, Heinzendorf, Imperi Austríac: Gregor Mendel, botànic austríac.^[12]
• 1847, Berlín, Confederació Germànica: Max Liebermann, pintor alemany d'origen jueu (m. 1935).^[13]
• 1859, Hamburg, Imperi Alemany: Otto Warburg, botànic alemany.
• 1864, Karlbo, Suècia: Erik Axel Karlfeldt, poeta suec.
• 1868, Salta, Argentina: José Félix Uriburu, militar i polític argentí, President de l'Argentina (1930-1932).
• 1871, Hannibal, EUA: William W. Bishop, bibliotecari estatunidenc.
• 1873, Santos Dumont, Brasil: Alberto Santos-Dumont, aviador, inventor i enginyer brasiler.
• 1890:
  • L'Havana, Espanya: Gonzalo Roig, músic, compositor i director musical cubà.
  • Bolonya, Regne d'Itàlia: Giorgio Morandi, pintor italià.
• 1895, Bácsborsard, Imperi Austrohongarès: László Moholy-Nagy, fotògraf i pintor hongarès.^[14]
• 1897, Włocławek, Polònia: Tadeusz Reichstein, metge suís.^[15]
• 1919, Auckland, Nova Zelanda: Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
• 1921, Londres, Anglaterra: Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià.
• 1923, Neuteich, Ciutat Lliure de Danzig: Elisabeth Becker, guardiana de camp de concentració alemanya.
• 1924, Naarden, Països Baixos: Hans Lodeizen, poeta neerlandès.
• 1925:
  • Fort-de-France, Martinica: Frantz Fanon, teòric marxista martiniquès.
  • París, França: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea^[16] (m. 2023).
• 1927, Dresden, Alemanya: Michael Gielen,compositor i director d'orquestra nacionalitzat austríac.^[17]
• 1932, Seül, Corea del Sud: Nam June Paik, videoartista sud-coreà.^[17]
• 1933, Providence, EUA: Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc.
• 1937, Alto Bío-Bío, Xile: Berta Quintremán Calpán, activista política maputxe pewenche.^[18]
• 1938:
  • Doncaster, Anglaterra: Diana Rigg, actriu anglesa.
  • San Francisco, EUA: Natalie Wood, actriu estatunidenca.
  • Leningrad, URSS: Aleksei Iúrievitx Guerman, guionista i director de cinema rus.
• 1943, Bulls, Nova Zelanda: Chris Amon, pilot de F1 neozelandès.
• 1947:
  • Frankfurt del Main, RFA: Gerd Binnig, físic alemany.^[19]
  • Jalisco, Mèxic: Carlos Santana, guitarrista mexicà.
  • Notre-Dame-de-Bellecombe, França: Colette Alliot-Lugaz, soprano francesa.^[20]
• 1955, Ferrol, Galícia: Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, polític espanyol del PP.
• 1960, Kortezubi, País Bascː Federico Etxabe Musatadi, ciclista basc.
• 1962, Darlington, Anglaterraː Julie Bindel, escriptora i feminista anglesa.^[21]
• 1964, Seattle, EUA: Chris Cornell, cantautor estatunidenc.
• 1965, Wangen im Allgäu, Alemanya: Patricia Watson-Miller pilot britànica de ral·lis de motos.^[22]
• 1966, Atlacomulco, Mèxic: Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic.
• 1969, Pavia, Itàlia: Giovanni Lombardi, ciclista italià.
• 1973, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Roberto Orci, guionista i productor de cinema i televisió mexicà.
• 1975, Merced, EUA: Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc.
• 1980, Horizontina, Brasil: Gisele Bündchen, model brasilera.
• 1985, Makíivka, RSS Ucraïna: Ievhèn Seleznov, futbolista ucraïnès.
• 1989, Zanjan, Iran: Elnaz Rekabi, escaladora esportiva iraniana.
• 1993, Meaux, França: Lucas Digne, futbolista francès.

Necrològiques

Països Catalans

• 1936 - Barcelona, Barcelonès: Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
• 1984 - Alzira, Ribera Alta: Josep Antoni Villaescusa, activista polític català, militant de Terra Lliure.
• 1988 - Barcelona: Maria Carbonell i Mumbrú, pianista catalana (n. 1911).^[23]
• 1944 - València, l'Horta: Ricard Muñoz i Carbonero, metge, professor i polític valencià.
• 1996 - Palma, Mallorca: Miquel Àngel Riera Nadal, escriptor mallorquí.^[24]
• 2008 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català.
• 2013 - Barcelona: Núria Tortras i Planas, escultora catalana.^[25]
• 2018:
  • Barcelona, Barcelonès: María Dolores Gispert Guart, actriu de veu i locutora catalana.^[26]
  • Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Macari Gómez Quibus, cartellista de cinema català.

Resta del món

• 1500 - Granada: Miquel da Paz, aristòcrata castellà, infant de Portugal i príncep d'Astúries.
• 1520 ca. - París (França): Henri Estienne el Vell, impressor, editor i humanista francès.
• 1866:
  • Osaka (Japó): Tokugawa Iemochi, militar japonès, 45è shogun.
  • Verbania (Regne d'Itàlia): Bernhard Riemann, matemàtic alemany.
• 1903 - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma (n. 1810).^[27]
• 1922 - Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus (n. 1856).^[28]
• 1923 - Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà.^[29]
• 1926 - Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques.
• 1936 - Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol (n. 1872).^[30]
• 1937 - Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, Premi Nobel de Física del 1909 (n. 1874).^[31]
• 1942 - París (França): Germaine Dulac, directora, productora i guionista de cinema francesa (n. 1882).^[32]
• 1944 -Biebrich, Wiesbaden, Hessen (Alemanya): Ludwig Beck, militar alemany, Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Alemany Nazi (n. 1880).^[33]
• 1945 - París (França): Paul Valéry, escriptor francès.^[34]
• 1962 - Seraing (Bèlgica): André Renard, sindicalista i federalista való.
• 1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials.
• 1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc.
• 1981 - Atenes (Grècia): Dimítrios Khatzís, periodista i escriptor grec.
• 1989 - Atenes (Grècia): Giannis Tsarukhis, pintor grec.
• 1994 - Veurne (Bèlgica): Paul Delvaux, pintor flamenc (n. 1897).^[35]
• 1995 - Brussel·les (Bèlgica): Ernest Mandel, economista i polític belga.
• 2001 -
  • Gènova (Itàlia): Carlo Giuliani, activista antiglobalització italià.
  • Múnicː Eva Busch, cantant popular i de cabaret alemanya (n. 1909).^[36]
• 2004 - Madrid (Espanya): Antonio Gades, ballarí i coreògraf valencià.
• 2011 - Londres (Anglaterra): Lucian Freud, pintor realista alemany.^[37]
• 2013 - Washington DC (EUA): Helen Thomas, periodista i escriptora estatunidenca (n. 1920).^[38]
• 2016 - Dacs (Occitània): Dominique Arnaud, ciclista occità.
• 2017 - Palos Verdes Estates (EUA): Chester Bennington, cantant estatunidenc.
• 2019 - L'Havana (Cuba): Roberto Fernández Retamar, poeta, assagista, crític literari i promotor cultural cubà.
• 2020 - Moscou (Rússia): Víktor Txíjikov, il·lustrador i dissenyador gràfic rus.

Festes i commemoracions

• Colòmbia - Dia de la Independència.

Santoral^[39]

Església Catòlica^[40]

• Sants al Martirologi romà (2011): Elies, profeta (segle ix aC); Just d'Eleuteròpolis, bisbe, seguidor de Jesús (s. I); Apol·linar de Ravenna, bisbe i màrtir (ca. 200); Margarida d'Antioquia, màrtir (305); Frumenci d'Aksum, bisbe (360); Aureli de Cartago (ca. 430); Flavià II d'Antioquia (512) i Elies I de Jerusalem, patriarques; Vulmar de Samer, eremita (697); Pau de Còrdova, diaca màrtir (851); Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im i Joan Baptista Yi Kwang-nyol, màrtirs (1839); José María Díaz Sanjurjo, bisbe màrtir (1857); Léon-Ignace Mangin, Paul Denn i Maria Zhou Wuzhi, màrtirs (1900); Maria Fu Guilin, Maria Zhao Guozhi, Rosa Zhao i Maria Zhao, màrtirs (1900); Pere Zhou Rixin, màrtir (1900); Xi Guizi, màrtir (1900).
  • Beats: Bernat de Hildesheim, abat (1154); Rita Pujalte y Sánchez i Francisca Aldea y Araujo, monges màrtirs (1936).
• Sants: Wilgefortis o Lliberada, màrtir llegendària (130); Sabí, Julià, Màxim, Macrobi, Càssia, Paula i companys màrtirs de Damasc; Rètic d'Autun, bisbe (334); Lucà de Säben, abat (s. V); Severa de Trèveris, abadessa (646) i, a partir d'ella Severa de Gallifa, santa llegendària; Ansegís de Fontenelle, abat (833); Ethelwitha de Winchester, vídua d'Alfred el Gran, reina (903); a Noruega: Thorlak Thórhallsson, bisbe (1193).
• Beats: Margarida d'Ypern, mística (1237); Gregorio López, eremita a Mèxic (1596); a Wroclaw: Ceslau de Wroclaw, religiós (1242).
• Venerables: Johannes von Lenzingen, abat (1547).

Església Armènia

• 1 Hrotits: Asti de Dirràquium, bisbe màrtir (s. II).

Església Copta

• 13 Abib: Abamon de Toukh, màrtir; Bisentaos de Keft, bisbe; Xenuda, màrtir (s. VII).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 2 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 7 de juliol del calendari julià.

• Sants: Màrtirs de Dirràquium (s. II); Pantè de Sicília, catecumen (200); Epictet i Astió d'Escítia, preveres màrtirs (290); Evangelos de Tomi, bisbe màrtir (284-305); Ciríac de Roma, diaca i màrtir (305); Ciríaca de Nicomèdia, màrtir (307); Acaci Klímax del Sinaí, monjo (s. V); Tomàs de Maleon (s. X); Sergi de Ràdonezh, abat (1392); Eufrosina de Moscou, gran duquessa (1407);Nicó de Ràdonezh, monjo (1426); Pavel, prevere màrtir (1918); Lídia, Kiril i Alexej, màrtirs (1926)

Església Ortodoxa Grega

• Sants: Eustaqui, màrtir; Policarp el Jove, màrtir.

Esglésies luteranes

• Elies, profeta (Lutheran Church Missouri Synode); Margarida d'Antioquia, màrtir (Evangelische Kirche im Deutschland)

Església anglicana

• Margarida d'Antioquia, màrtir; Bartolomé de las Casas (Evangelical Lutheran Church in America).

Referències