Ahmarià

Infotaula de grup humàAhmarià

Fulla de ganivet de la cultura ahmariana. Museu d’Israel. Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica i indústria lítica Modifica el valor a Wikidata
Part depaleolític superior Modifica el valor a Wikidata
Coordenades31° 41′ 56″ N, 35° 18′ 23″ E / 31.6989°N,35.3064°E / 31.6989; 35.3064
Seguit perAntelià Modifica el valor a Wikidata

L'ahmarià és una cultura del paleolític superior que es va desenvolupar al llevant mediterrani vers el 46.000-42.000 BP. Se l'ha relacionat amb la cultura emirana, també llevantina, i les cultures aurinyacianes europees primerenques.[1]

La paraula "ahmarià" prové del jaciment arqueològic d'Erq al-Ahmar (també escrit Erk el Ahmar), d'Israel. Erq al-Ahmar és un abric situat al desert de Judea, al nord de la falla que forma la Mar Morta, que va explorar i excavar pel prehistoriador francès René Neuville el 1951.[2] La categoria "ahmarià" no va ser generalment reconeguda com a cultura arqueològica fins a la dècada de 1980; anteriorment se la coneixia com a "Fase II del Paleolític Superior" o "Fase B de Ksar Akil".[3][4]

Període ahmarià

Els períodes de les cultures ahmariana i emirana, ambdues del llevant mediterrani, es troben entre els primers períodes del paleolític superior corresponents a les primeres etapes de l'expansió de l'Homo sapiens fora d'Àfrica. En aquestes etapes els primers humans moderns van emigrar a Europa i hi van desenvolupar les cultures del paleolític superior europeu, incloent-hi l'aurinyaciana. D'aquests primers Homo sapiens europeus se'ls ha conegut amb el nom de Cromanyons.[5]

Punta de la cova d'Al-Wad (Israel), amb la tipologia ahmariana.

La cultura bohuniciana europea, vinculada probablement a l'emirà i a l'ahmarià, pot ser lleugerament anterior a l'ahmariana, amb una cronologia de 48.000 BP.[6] L'ahmarià se'l considera una cultura coetània de les cultures aurinyacianes i gravetianes europees, totes emergents abans de l'antelià, contemporani amb les cultures solutrianes i magdalenianes de l'Europa occidental.[7]

El coneixement tècnic de la cultura ahmariana, juntament amb el d'altres indústries lítiques, es considera la probable font de la ràpida expansió humana per tot el món.[8] La tecnologia ahmariana, de talla de fulles de ganivet i bladelets (un tipus de fulla petita característica de l'Europa paleolítica superior),[9] se la relaciona amb les eines utilitzades pels caçadors-recol·lectors del sud-oest d'Àsia.[10]

A l'ahmarià tardà se l'anomena Masraqan.[11]

Tecnologia

Les fulles ahmarianes solen tenir forma corbada. La tècnica levallois encara s'utilitza, tot i que molt poc, cosa que fa de l'ahmarià el primer període del paleolític superior complet.[2]

Es poden trobar restes ahmarianes a tot el Pròxim Orient, incloent-hi Síria, el Líban, Israel i Jordània. La indústria de Lagaman al Sinaí es pot considerar com a derivada de la cultura ahmariana.[2]

L'aurinyacià llevantí (35,000 – 29,000 BP), desenvolupat en aquesta zona, és un tipus de tecnologia de fulla molt similar a l'aurinyacià europeu, que segueix cronològicament a l'emirà i al primer ahmarià, i està estretament relacionat amb ells.[2]

Referències

  1. ↑ «Archaeologists carbon dated a cave in Israel to reveal details about the two first modern human cultures» (en anglès). Newsweek, 28-12-2017. [Consulta: 3 octubre 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Shea, 2013, p. 152-153.
  3. ↑ Kadowaki, Omori i Nishiaki, 2015, p. 67-87.
  4. ↑ Shea, 2013, p. 154.
  5. ↑ Klein, 2009, p. 610.
  6. ↑ Hoffecker, 2009, p. 16040–16045.
  7. ↑ Avi-Yonah, 2001, p. 20.
  8. ↑ Bachenheimer, 2016, p. 19-20.
  9. ↑ Delson, Eric; Tattersall, Ian; Couvering, John Van; Brooks, Alison S. Encyclopedia of Human Evolution and Prehistory: Second Edition (en anglès). Routledge, 2004. ISBN 9781135582272.. 
  10. ↑ De Laet i Dani, Nunoo, p. 1994.
  11. ↑ Belfer-Cohen i Goring-Morris, 2012, p. 128.

Bibliografia

  • Avi-Yonah, Michael. A History of Israel and the Holy Land (en anglès). Nova York: Continuum, 2001. ISBN 0826413226. 
  • Bachenheimer, Avi. Gobekli Tepe: An Introduction to the World's Oldest Temple (Revised Edition) (en anglès). San Francisco: Blurb, Incorporated, 2016. ISBN 9781366700940. 
  • Belfer-Cohen, Anna; Goring-Morris, Adrian Nigel. «The earlIer Upper Palaeolithic: a VIew from The Southern Levant». A: The Aurignacian from Yafteh Cave and its Context (2005-2008 excavations) (en anglès). Lieja: Universitat de Lieja, 2012. ISBN 9782930495187. 
  • De Laet, S. J.; Dani, A. H.; Lorenzo, J. L.; Nunoo, R. B.. History of Humanity: Prehistory and the beginnings of civilization (en anglès). Londres: Routledge, 1994. ISBN 0415093058. 
  • Hoffecker, J. F. «The spread of modern humans in Europe» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences. 106 (38):. doi:10.1073/pnas.0903446106. PMC 2752585., 106, 38, 2009, pàg. 16040–16045. DOI: 10.1073/pnas.0903446106.
  • Kadowaki, Seiji; Omori, Takayuki; Nishiaki, Yoshihiro «Variability in Early Ahmarian lithic technology and its implications for the model of a Levantine origin of the Protoaurignacian» (en anglès). Journal of Human Evolution, 82, 2015, pàg. 67-87. PMID: 25924809.
  • Klein, Richard G. The Human Career: Human Biological and Cultural Origins (en anglès). Chicago: University of Chicago Press., 2009. ISBN 9780226027524. 
  • Shea, John J. Stone Tools in the Paleolithic and Neolithic Near East: A Guide. (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2013. ISBN 9781107006980. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Paleolític inferior
(c. 3,3 Ma - 300 ka)
Paleolític mitjà
(300-45 ka)
Paleolític superior
(50-10 ka)