Epigravettià

Epigravettià

Europa 20-000 BP. En morat, expansió de l'epigravettià; en taronja, solutrià.
Tipus	cultura arqueològica
Part de	paleolític superior
Geografia
Originari de	Europa del Sud i Europa de l'Est
Inici	mil·lenni XXI aC
Fi	mil·lenni VIII aC

L'epigravettià és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar al sud-est d'Europa a finals del paleolític superior (21.000-10.000 BP).^[1] Va sorgir després de l'últim màxim glaciarl (c. 21.000 BP) i se la considera una evolució del gravettià. El prehistoriador francès Georges Laplace va batejar aquest període cultural amb el nom de tardogravettià el 1964, per definir el conjunt d'indústries lítiques que es trobava a Itàlia d'aquesta època. No fou fins més tard que aquesta cultura va ser rebatejada per tal de remarcar-ne el seu caràcter independent.

Se n'han establert tres subfases: l'epigravettià primitiu (20.000-16.000 BP), l'epigravettià evolucionat (16.000-14.000 BP) i l'epigravettià final (14.000-8.000 BP), que han estat alhora subdividides i classificades posteriorment.^[2][3] En aquest sentit, podríem considerar l'epigravettià simplement com al gravettià a partir del 21.000 BP al sud-est d'Europa, mentre que el solutrià havia substituït al gravettià a la major part de França i Espanya. La distribució geogràfica d'aquesta cultura s'estén pels actuals sud-oest de França, Itàlia, els Balcans, el Caucas, Ucraïna i la Rússia occidental fins a la riba del riu Volga.^[4]

El seu complex lític va ser documentat per primera vegada en diferents jaciments d'Itàlia. Hi ha una gran variabilitat geogràfica i local, tot i que totes les restes d'aquest períde es caracteritzen pel predomini de micròlits, com ara fulles i puntes amb agafador i bladelets (uns ganivets de làmina prima i curta)^[5] d'extrems retocats.^[4]

L'epigravettià és l'última etapa del paleolític superior. A partir d'aquí les cultures qua apareixeran s'inclouran dins del període mesolític (després del 10.000 BP).

Referències

Bibliografia

• Laplace, Georges. Recherches sur l'origine et l'évolution des complexes leptolithiques (en francès). París: Publications de l'École Française de Rome, 1966. 
• Laplace, Georges «Recherches sur l'origine et l'évolution des complexes leptolithiques. Le problème des Périgordiens I et II et l'hypothèse du synthétotype aurignaco-gravettien. Essai de typologie analytique» (en francès). Quaternaria, 5, 1961, pàg. 153-240.
• Broglio; G. Laplace; F. Zorzi. ", A.; Laplace, G.; Zorzi, F «I depositi quaternari di Ponte di Veia. Le industrie» (en italià). Memorie del Museo Civico di Storia Naturale di Verona (in Italian). 11: 325–367., 11, 1963, pàg. 325-367.
• Mussi, Margherita. Earliest Italy: An Overview of the Italian Paleolithic and Mesolithic (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006. ISBN 978-0-306-47195-7. 
• Ricc, Giulia; Vadillo Conesa, Margarita; Martini, Fabio «Through diachronic discontinuities and regionalization: The contribution of the analysis of the lithic industries from Grotta della Serratura (Strata 10-9) in the definition of Epigravettian in the southern Italian peninsula». Journal of Archaeological Science: Reports., 24, 2019, pàg. 175–191. DOI: 10.1016/j.jasrep.2018.11.038.
• Montoya, Cyril «Apport de l'analyse technique à la compréhension de l'évolution des groupes humains épigravettiens d'Italie Nord Orientale: la production lithique de l'US 15a-65 du Riparo Dalmeri» (en francès). Preistoria Alpina. Museo Tridentino di Scienze Naturali [Trento], 43, 2019, pàg. 191-208. Arxivat de l'original el 2019-02-07. ISSN: 0393-0157 [Consulta: 8 octubre 2019]. Arxivat 2019-02-07 a Wayback Machine.
• Bessudnov, Alexander A., et al. «Glacial and post-glacial adaptations of hunter- gatherers: Investigating the late Upper Paleolithic and Mesolithic subsistence strategies in the southern steppe of Eastern Europe» (en anglès). Quaternary International, 465, 2018, pàg. 192-209. Arxivat de l'original el 2019-02-07 [Consulta: 8 octubre 2019].
• Nerudova, Zdenka «On site settlement activities: The example of the Epigravettian site of Brno-Štýřice III (Czech Republic)» (en anglès). Anthropologie, LIII/1–2, 2015, pàg. 245–256.