Awutu

Infotaula de llenguaAwutu
Altres nomsEfutu
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants180.000 (2003, ethnologue)[1] 238.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Central
EstatGhana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües guang Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3afu Modifica el valor a Wikidata
SILafu
Glottologawut1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueafu Modifica el valor a Wikidata
IETFafu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1456 Modifica el valor a Wikidata

L'awutu (o efutu) és una llengua guang meridional que parlen els awutus a la regió Central de Ghana. Hi ha entre 180.000 (2003)[1] i 238.000 parlants d'awutu.[2] El codi 639-3 de l'awutu és el afu i el seu codi al glottolog és awut1241.[3]

Família lingüística

L'awutu és una de les llengües guangs meridionals. Les altres llengües que, segons l'ethnologue i el glottolog formen part d'aquest subgrups de les llengües tanos que formen part de les Llengües nigerocongoleses, les llengües kwa són: el cherepon, el gua i el larteh. Totes aquestes llengües es parlen a Ghana.[4]

Situació geogràfica i pobles veïns

L'awutu es parla al districte d'Awutu, a la zona costanera a l'oest d'Accra, a la regió Central de Ghana.[1]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori awutu està pocs quilòmetres a l'oest d'Accra. Al nord i a l'oest limita amb el territori dels àkans, a l'est limiten amb el territori dels ga i al sud hi ha l'oceà Atlàntic.[5]

Dialectes i semblança amb altres llengües

Els dialectes de l'awutu són l'awutu pròpiament dit, l'efutu i el senya.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

L'awutu és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): és utilitzada per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com entre la societat. Està estandarditzada i té literatura, tot i que la seva situació no és totalment sostenible.[6] S'ensenya a les escoles, tot i que les persones que la tenen com a llengua materna que hi estan escolaritzades no arriben a l'1%. Entre el 5 i el 15% de les persones que s'alfabetitzen en awutu la tenen com a segona llengua. S'escriu en alfabet llatí. Els awutus també parlen l'àkan.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Awufu, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Awutu». joshuaproject. [Consulta: 16 març 2015].
  3. «Language: Ewutu». glottolog. [Consulta: 16 març 2015].
  4. «South Guang». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Ghana. L'awutu està representat pel número 64». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  6. «Awutu in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 maig 2015].

Bibliografia

  • Obeng, Samuel Gyasi. 2008. Efutu grammar. (Col. Languages of the world: materials, 472.) Múnic: ed. Lincom Europa. 110 pàgines.
  • Stewart, John Massie. 1966. Awutu, Larteh, Nkonya and Krachi, with glosses in English and Twi. (Col: Comparative African wordlists, 1.) Legon: Institute of African Studies (IAS), Universitat de Ghana. 103 pàgines.
  • Frajzyngier, Zygmunt. 1965. An analysis of the Awutu verb, ed: Inst. of African Studies (IAS), Universitat de Ghana. iv+82pp.
  • Kehl, Boafo, Ebenezer, Christine and Hatfield, Deborah H. 2002. Sociolinguistic survey of the Awutu-Efutu language area. SIL International. 69pp.
  • Forson, Barnabas K. and Gingiss, P. 1977 [1967]. Efutu. A: Kropp Dakubu, M. E. (ed.), West African language data sheets 1, 180-185. Legon & Leiden: West African Linguistic Society (WALS); African Studies Centre (ASC).
  • Boafo, Ebenezer and Kehl, Christine and Hatfield, Deborah H. 2002. Sociolinguistic survey of the Awutu-Efutu language area. (SIL electronic survey reports (SILESR), 2002-036.) SIL Electronic Survey Reports. SIL International.

Enllaços externs

  • Awutu al multitree
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües kwa orientals
Avatime-Nyamgbo
Llengües gbes
Llengües aja
Llengües fon
  • Fon
  • Maxi
Llengües mina
  • Gen
Kebu-Animere
Llengües Kposo-Ahlo-Bowili
Llengües nyos
Llengües agnebys
Attié
Avikam-Alladian
Ga-Dangme
Poitou-Tano
Logba
Llengües potous
Llengües tanos