Larteh

Infotaula de llenguaLarteh
Altres nomsGua, Late, Lete
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants74.000 (2003, ethnologue)[1] 97.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Oriental i regió Volta
EstatGhana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües guang Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3lar Modifica el valor a Wikidata
SILlar
Glottologlart1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelar Modifica el valor a Wikidata
IETFlar Modifica el valor a Wikidata

El larteh (o gua o late) és una llengua guang meridional que parlen els lartehs a la regió Oriental de Ghana. Hi ha entre 74.000 (2003)[1] i 97.000 parlants de larteh.[2] El seu codi ISO 639-3 és lar i el seu codi al glottolog és lart1238.[3]

Família lingüística

El larteh és una de les llengües guangs meridionals. Les altres llengües que, segons l'ethnologue i el glottolog formen part d'aquest subgrups de les llengües tanos que formen part de les Llengües nigerocongoleses, les llengües kwa són: l'awutu, el cherepon i el gua. Totes aquestes llengües es parlen a Ghana.[4] Segons el glottolog el cherepon,el gua i el larteh són llengües gua Hill Sud que, juntament amb l'awutu, formen el grup de les llengües guangs meridionals.[3]

Situació geogràfica i pobles veïns

El territori larteh està situat al sud dels cherepons, a l'est de al ciutat d'Adwaso, a la regió Oriental.[1] Viuen en una zona muntanyosa.

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori larteh és una petita zona al nord-est d'Accra, pel camí cap al riu Volta per l'interior. Els lartehs són veïns dels cherepons que viuen al nord, dels dangmes que viuen a l'est, dels ga que viuen al sud i dels àkans que viuen a l'oest.[5]

Història

El líder Gyedu Nkansa va liderar els guangs des de l'antic Sudan fins a la zona en què viuen en l'actualitat passant per Tombuctú.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

El larteh és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): tot i que no està estandarditzada i no té escriptura, és utilitzada per persones de totes les edats i generacions tant a la llar com en l'àmbit social en tots els àmbits i la seva situació és sostenible.[6] Els lartehs també parlen l'àkan.[1]

Segons el joshuaproject, els guans i els cherepons parlen el larteh com a segona llengua.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Larteh, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Language: Larteh». joshuaproject. [Consulta: 16 març 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Larteh». glottolog. [Consulta: 16 març 2015].
  4. «South Guang». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Ghana. El larteh és el número 69». ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].
  6. «Larteh in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 març 2015].

Bibliografia

  • Johnson, Bruce C. 1973. Language use at Larteh, Ghana: a sociolinguistic study of a bilingual community. Evanston: Universitat del Nord-oest. 314pp.
  • Yebuah, Victoria. 1997. Aspects of the syntax of Larteh. Trondheim :  Departament de Lingüística, Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU). 115pp.
  • Stewart, John Massie. 1966. Awutu, Larteh, Nkonya and Krachi, with glosses in English and Twi. (Comparative African wordlists, 1.) Legon:Institut d'Estudis Africans (IAS), Universitat de Ghana. 103pp.
  • Akrofi-Ansah, Mercy. 2013. Expressing property concepts in Leteh (Larteh). A: Ghana Journal of Linguistics 2. 23-40.
  • Johnson, Bruce C. 1978. Stable triglossia at Larteh, Ghana. A: West African journal of modern languages 3. 128-136.
  • Johnson, Bruce C. 1973. Language use at Larteh, Ghana. Evanston :  Universitat del Nord-oest
  • Ansah, Mercy Akrofi. 2009. Aspects of Lete (Larteh) grammar. Universitat de Manchester.

Enllaços externs

  • Larteh al multitree
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües kwa orientals
Avatime-Nyamgbo
Llengües gbes
Llengües aja
Llengües fon
  • Fon
  • Maxi
Llengües mina
  • Gen
Kebu-Animere
Llengües Kposo-Ahlo-Bowili
Llengües nyos
Llengües agnebys
Attié
Avikam-Alladian
Ga-Dangme
Poitou-Tano
Logba
Llengües potous
Llengües tanos