Bessie Love

Bessie Love

Biografia
Naixement	10 setembre 1898 Midland (Texas)
Mort	26 abril 1986 (87 anys) Londres
Dades personals
Religió	Ciència Cristiana
Formació	Los Angeles High School
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu de ràdio, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu, guionista, escriptora
Activitat	juny 1915  –  1983
Família
Cònjuge	William Hawks (1929–1936)
Fills	Patricia Hawks (en)
Pares	John Cross Horton (en)   i Emma Jane Savage (en)
Premis  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura

Bessie Love (Midland, Texas, 10 de setembre de 1898 – Londres, 26 d'abril de 1986) va ser una actriu de cinema, teatre i televisió amb una de les carreres més llargues del món del cinema.^[1]

Biografia

Bessie Love (nom artístic de Juanita Horton^[2] va néixer el 10 de setembre de 1898 a Midland (Texas). Poc després la seva família es va traslladar a Arizona, després a New Mexico i finalment a Los Angeles.^[3] El 1915, Juanita buscava una feina d'estiu per poder-se pagar els estudis i va acudir a la Reliance-Majestic de D.W. Griffith. Griffith la va contractar de seguida tot i que a canvi va haver d'abandonar els estudis.^[4] A més a més, donat que a la Keystone hi havia una actriu amb el nom de Juanita Hansen, li va proposar canviar-se el nom pel de Bessie Love. Poc després, Griffith ja li va donar petits papers a pel·lícules com The Birth of a Nation (1915) i Intolerance (1916). Bessie va seguir Griffith a la Fine Arts Film Company i a la Triangle,^[5] i aviat va esdevenir popular, treballant amb Douglas Fairbanks a "Reggie Mixes In" (1916) i amb William S. Hart a "The Aryan" (1916).

Posteriorment va ser contractada per la Vitagraph protagonitzant diferents drames i comèdies. Com a resultat de la seva popularitat va ser seleccionada com una de les WAMPAS Baby Star el 1922.^[6] Durant els anys 20 va actuar en pel·lícules com "St. Elmo" (1923) amb John Gilbert, "Those Who Dance" (1924) amb Blanche Sweet, i "The King on Main Street" (1925), amb Adolphe Menjou, en la qual ballava el primer xarleston en una pantalla de cinema.

També va protagonitzar "The Lost World" (1925), la primera pel·lícula de dinoaures feta a Hollywood. Algunes de les seves millors actuacions en aquella època van ser "Dress Parade" (1927) de Cecil B. DeMille, i a "The Matinee Idol" (1928) de Frank Capra. El 1929 es va casar amb el productor William Hawks^[7] (germà de Howard Hawks) amb qui va tenir una filla però es van divorciar el 1935.^[3]

Amb la seva primera pel·lícula sonora^[8] Bessie va rebre una nominació als Oscar pel seu paper a la pel·lícula de la Metro "The Broadway Melody" (1929) però la seva popularitat es va anar diluint en pocs anys. El 1935 es va traslladar a Anglaterra per fer teatre i alguna pel·lícula ocasional, tot i que amb la Segona Guerra Mundial va tornar al seu país on va treballar per a la Creu Roja i participant en espectacles per entretenir les tropes.^[9] Acabada la guerra va fixar de nou la seva residència a Anglaterra i va continuar apareixent en rols menors en multitud de pel·lícules de tots dos costats de l'Atlàntic. A partir dels 50 va aparèixer en moltes pel·lícules de baix pressupost o telefilms tot i que també participà en grans èxits com Ragtime (1981) o Reds (1981). La darrera pel·lícula en la que va aparèixer va ser L'ànsia (1983) completant una carrera de set dècades. Va morir a Londres per causes naturals el 26 d'abril de 1986.^[3]

Filmografia

Cinema mut

Cinema sonor

Referències