Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
Intolerance  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | David Wark Griffith |
| Protagonistes | Lillian Gish Mae Marsh Robert Harron Mary Alden Julia Mackley Walter Long Lloyd Ingraham Monte Blue Billy Quirk Ralph Lewis Tod Browning Bessie Love Erich von Stroheim W.S. Van Dyke Margery Wilson Eugene Pallette Spottiswoode Aitken Constance Talmadge Douglas Fairbanks Joseph Henabery Elmer Clifton Alfred Paget Seena Owen Elmo Lincoln Carol Dempster Mildred Harris Carmel Myers Pauline Starke Natalie Talmadge George Fawcett Wallace Reid Noble Johnson David Butler Dark Cloud Ruth Saint Denis Vera Lewis Josephine Crowell Miriam Cooper Constance Collier Sam De Grasse Harold Lockwood Tully Marshall Owen Moore Carl Stockdale Frank Bennett Fred Turner George Siegmann George Walsh Ruth Handforth W. E. Lawrence King Vidor Donald Crisp Colleen Moore John P. McCarthy Russell Hicks Francis McDonald Jewel Carmen Nigel De Brulier Fiammetta Baralla Frank Bennett Frank Brownlee Tom Wilson Max Davidson |
| Producció | David Wark Griffith |
| Guió | David Wark Griffith, Tod Browning, Anita Loos i Frank E. Woods |
| Música | Joseph Carl Breil |
| Fotografia | Billy Bitzer i Karl Brown |
| Muntatge | David Wark Griffith, James Smith i Rose Smith |
| Productora | Triangle Film Corporation |
| Distribuïdor | Triangle Film Corporation i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1916 |
| Durada | 197 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema d'art i assaig i cinema mut |
| Tema | intolerance (en)  |
| Lloc de la narració | París |
            | |
Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages és una pel·lícula muda estatunidenca de David Wark Griffith, estrenada el 1916. Griffith vol respondre amb aquesta pel·lícula a l'acusació de racisme proferida després de El naixement d'una nació. El 1989, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[1]
Argument
Es presenten quatre èpoques en alternança per denunciar la intolerància: la repressió de les vagues, la Massacre del dia de Sant Bartomeu, la Passió de Crist i Babilònia. De la Babilònia antiga al començament del segle xx, una il·lustració en quatre episodis, de la crueltat i de la ferocitat de l'home envers el seu proïsme.
- La resistència del poble de Babilònia a les tropes del rei persa Cirus, és posada en escena. La ciutat no cau més que com a resultat de la traïció del gran sacerdot, gelós de l'èxit d'una divinitat rival.
- La Massacre del dia de Sant Bartomeu és el marc tràgic dels amors d'un soldat catòlic, Prosper Latour, i d'una jove hugonot, Brown Eyes (Brunette).
Repartiment
- Lillian Gish (la dona del bressol)
El relat del segle XX als Estats Units
- Mae Marsh (l'estimada)
- Robert Harron (el jove)
- F. A. Turner (el pare de l'estimada)
- Miriam Coope (l’Amiga)
- Walter Long (príncep dels baixos fons)
- Tom Wilson (el policia amable)
- Vera Lewis (Miss Mary T. Jenkins)
- Sam De Grasse (Arthur Jenkins)
- Lloyd Ingraham (el jutge)
- Ralph Lewis (el governador)
- A. W. McClure (pare Fathley a la presó)
- Max Davidson (veí de l’Estimada)
El relat del 1572 a França
- Margery Wilson (Ulls marrons)
- Eugene Pallette (Prosper Latour)
- Spottiswoode Aitken (pare d’Ulls marrons)
- Ruth Handforth (mare d’Ulls marrons)
- Allan Sears (el mercenary)
- Josephine Crowell (Caterina de Mèdici, la reina mare)
- Frank Bennett (Carles IX de França)
- Maxfield Stanley (príncep Henry)
- Joseph Henabery (almirall Coligny)
- Constance Talmadge (Princesa Margarida de Valois)
- W. E. Lawrence (Enric IV de França)
El relat a l’antiga Babilònia
- Constance Talmadge (la noia de la muntanya)
- Elmer Clifton (el ràpsoda)
- Alfred Paget as Prince Belshazzar
- Seena Owen (favorita de Belshazzar)
- Tully Marshall (alt sacerdot)
- George Siegmann (Cir II el Gran)
- Carl Stockdale (Nabònides, pare de Belshazzar)
- Elmo Lincoln (guarda de Belshazzar)
- Frank Brownlee (germà de la noia de la muntanya)
- The Ruth St. Denis Dancers (ballarines)
El relat bíblic a Judea
- Howard Gaye (Jesucrist)
- Lillian Langdon (Maria, mare de Jesús)
- Bessie Love (la núvia)
- George Walsh (el nuvi)
Rols menors
- Mary Alden
- Frank Borzage
- Tod Browning (pinxo)
- Frank Campeau
- Jewel Carmen
- Constance Collier
- Donald Crisp
- Carol Dempster
- Douglas Fairbanks (soldat amb mico)
- Mildred Harris (favorita de l’harem)
- Dell Henderson
- Harold Lockwood
- Wilfred Lucas
- Francis McDonald
- Owen Moore
- Carmel Myers
- Wallace Reid
- Eve Southern
- Pauline Starke
- Erich von Stroheim (segon fariseu)
- Madame Sul-Te-Wan
- Natalie Talmadge
- Ethel Grey Terry
- Herbert Beerbohm Tree
- King Vidor
- John P. McCarthy (guarda de la presó)
Al voltant de la pel·lícula
Superproducció que va costar més de 1.750.000 dòlars, Intolerance va fer treballar 60.000 figurants, obrers, tècnics i actors. La intriga de Good Morning, Babylon (1987) dels germans Taviani és desenvolupada en part sobre el rodatge d'Intolerance , els dos personatges principals participen en la creació de decorats. Griffith acabava de fundar amb Thomas Ince i Mack Sennett la firma Triangle. El fracàs comercial de la pel·lícula en va comportar la caiguda.
Referències
- ↑ «Complete National Film Registry Listing» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 22 març 2021].
Filmografia de D. W. Griffith | |
|---|---|
| |
|
