Betty
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Claude Chabrol  |
| Protagonistes | Marie Trintignant Stéphane Audran Brigitte Chamarande Christiane Minazzoli Dominique Reymond Gilbert Melki Henri Attal Jean Le Mouël Jean-François Garreaud Jean-Marc Roulot Jean-Michel Noirey Pierre Martot Pierre Vernier Raoul Curet Thomas Chabrol Yves Verhoeven Yves Lambrecht |
| Producció | Canal+ |
| Guió | Claude Chabrol |
| Música | Matthieu Chabrol |
| Fotografia | Bernard Zitzermann |
| Muntatge | Monique Fardoulis |
| Distribuïdor | PFA Films i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1992 |
| Durada | 103 min |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | París |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Betty (en)  |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Tema | alcoholisme |
        | |
Betty és una pel·lícula dramàtica dirigida per Claude Chabrol, estrenada el 1992 i doblada al català.[1]
Argument
Espaordida i perduda entre París i Versalles, Betty segueix un home que el porta a un bar anomenat Le Trou (El forat). Beu molt. Una dona la recull i li dona allotjament. Betty ha estat casada, ha enganyat el seu marit, ha estat feta fora de la seva família política. Però qui en té la culpa ?
Repartiment
- Marie Trintignant: Betty
- Stéphane Audran: Laure
- Jean-François Garreaud: Mario
- Yves Lambrecht: Guy
- Christiane Minazzoli Mme Etamble
- Pedra Vernier: el doctor
- Pierre Martot: Frédéric
- Thomas Chabrol: Schwartz
- Yves Verhoeven: Philippe
- Jean-Marc Rouleau: Florent
- Raoul Curet: el notari
- Gilbert Melki: el cambrer al Forat
- Jean-Michel Noirey: l'oncle
- Julie Marbeuf: Thérèse, la serventa
Referències
- ↑ Títol en català de la pel·lícula a Ésadir
