Que la bête meure
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Claude Chabrol  |
| Protagonistes | Michel Duchaussoy Caroline Cellier Jean Yanne Marc di Napoli Maurice Pialat Anouk Ferjac Dominique Zardi Michel Charrel Louise Chevalier Jean-Louis Maury Raymone Duchâteau |
| Producció | André Génovès |
| Guió | Claude Chabrol, Paul Gégauff i Cecil Day-Lewis |
| Música | Pierre Jansen |
| Fotografia | Jean Rabier |
| Distribuïdor | Monogram Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1969 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | Argol i Kemper |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Finisterre |
         | |
Que la bête meure és una pel·lícula francesa dirigida per Claude Chabrol el 1969.
És un thriller policíac desenvolupant la investigació i el desig de venjança d'un pare desesperat i resolt, fins al cara a cara amb l'homicida.
És l'adaptació d'una novel·la de Nicholas Blake,[1] The Beast Must Die.
Argument
Un jove que torna de pescar és atropellat a la plaça d'un poble bretó[2] per un dominguer que fuig. Charles Thénier, escriptor, és el pare de la víctima. Es jura trobar l'homicida i venjar el seu fill.
Consagra tot el seu temps a portar una investigació personal, metòdica i obsessiva, de la qual consigna acuradament els detalls. Es troba sobre el rastre d'una actriu, Hélène Lanson, i després del seu cunyat Paul Decourt, un mecànic infecte, odiat per tots.
Critiques
El cara a cara entre els dos homes és feroç i complex, matisat d'una reflexió moral sobre la legitimitat de la venjança i de la condemna.[3] Segons Eric Libiot,[4] Que la bête meure,
| « | una de les obres claus de Claude Chabrol | » |
, no té una arruga, la confrontació entre un pare i l'homicida del seu fill és
| « | un model del gènere | » |
.
Repartiment
- Michel Duchaussoy: Charles Thénier, l'escriptor que porta la investigació per venjar-se;
- Jean Yanne: Paul Decourt, el mecànic;
- Caroline Cellier: Hélène Lanson, actriu, cunyada del mecànic;
- Anouk Ferjac: Jeanne Decourt, dona del mecànic;
- Marc di Napoli: Philippe Decourt, el fill del mecànic;
- Lorraine Rainer: Anna Ferrand;
- Maurice Pialat: el comissari;
- Louise Cavaller: Senyora Levenes, governanta;
- Stéphane Di Napoli: Michel Thénier, el fill atropellat tornant de pescar;
- Guy Marly: Jacques Ferrand;
- Dominique Zardi: inspector de policia;
- Raymone: la mare de Paul Decourt;
- Michel Charrel: el destraler.
Al voltant de la pel·lícula
- Michel Duchaussoy, destacat a Jeu de massacre, obté aquí el seu segon primer paper, mentre que Jean Yanne, destacant aquí en un segon paper, havia obtingut abans una de les seves primeres grans interpretacions a Week-end de Jean-Luc Godard.
- Claude Chabrol farà rodar Jean Yanne l'any següent en Le Boucher com a intèrpret principal de la pel·lícula.
Referències
- ↑ Nicholas Blake és el pseudònim de Cecil Day-Lewis, el pare de Daniel Day-Lewis.
- ↑ El poble d'Argol (Finisterre).
- ↑ Le Monde, 3 de març de 2007 [1])
- ↑ L'express, 30 d'abril de 2010.
