El bisó americà (Bison bison) és una espècie de bòvid de l'Amèrica del Nord. Es tracta del mamífer terrestre més gros del continent.
Actualment se'n reconeixen dues subespècies: el bisó americà de les planes (B. b. bison) i el bisó americà de bosc (B. b. athabascae).[2]
Característiques
Bisó americà
El bisó americà és un animal herbívor amb un pelatge de color marró fosc durant l'hivern, i un pelatge més fi i de color marró clar durant l'estiu. Poden arribar a mesurar entre 1,5 i 2 metres d'alçada, gairebé 3 metres de longitud i poden arribar a pesar fins a 1.000 kg, sent així el mamífer terrestre més gran de l'Amèrica del Nord. Les femelles sempre són més petites que els mascles. Tant els mascles com les femelles tenen unes petites banyes corbades que utilitzen tant per lluitar com per defensar-se.
Reproducció
El bisó americà s'aparella durant els mesos d'agost i setembre. El període de gestació de les femelles dura entre 260 i 280 dies i donen a llum una sola cria que crien durant un any. Arriben a la maduresa als 3 anys de vida. Tenen una esperança de vida d'entre 18 i 22 anys.
Història
Històricament, el bisó americà habitava les grans planes de l'Amèrica del Nord, des del nord de Mèxic fins gairebé el Canadà. Fins al segle xvii, el bisó americà corria lliurement per les planes de l'Amèrica del Nord sent venerat i caçat per les tribus natives del continent. A partir de l'arribada dels anglesos al continent, el bisó americà començà a ser caçat de forma massiva degut a l'alt preu de la seva pell, que propicià la matança d'aquests animals. Aquesta caça massiva provocà que l'any 1890 només en quedessin uns 750 exemplars, quan abans de l'arribada dels europeus s'estima que n'hi havia entre 60 i 100 milions d'exemplars. Actualment, la població de bisons americans és d'uns 350.000 exemplars. L'any 2009, el govern dels Estats Units donà al govern mexicà uns 20 exemplars per la seva reintroducció a les regions protegides del nord de Mèxic.
Referències
↑Entrada «Bison bison» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
Tràgul de Java (T. javanicus) · Tràgul d'Indonèsia petit (T. kanchil) · Tràgul d'Indonèsia gros (T. napu) · Tràgul de Balabac (T. nigricans) · Tràgul dorsiargentat (T. versicolor) · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cob d'Upemba (K. anselli) · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus) · Cob (K. kob) · Cob lichi (K. leche) · Cob del Nil (K. megaceros) · Pucu (K. vardonii)
Sitatunga (T. spekeii) · Niala (T. angasii) · Antílop jeroglífic (T. scriptus) · Niala de muntanya (T. buxtoni) · Cudú petit (T. imberbis) · Cudú gros (T. strepsiceros) · Bongo (T. eurycerus)
Gasela d'Aràbia (G. gazella) · Gasela de Neumann (G. erlangeri) · Gasela de Mary Kane (G. marica) · Gasela de Speke (G. spekei) · Gasela comuna (G. dorcas) · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de l'Atles (G. cuvieri) · Gasela de Loder (G. leptoceros) · Gasela persa (G. subgutturosa)
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus) · Porc senglar barbat (S. barbatus) · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus) · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons) · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis) · Porc senglar de Flores (S. heureni) · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri) · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis) · Senglar (S. scrofa) · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
