Pseudoryx nghetinhensis

Infotaula d'ésser viuPseudoryx nghetinhensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN18597 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
GènerePseudoryx
EspèciePseudoryx nghetinhensis Modifica el valor a Wikidata
Dung, Giao, Chinh, Tuoc, Arctander, MacKinnon, 1993
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El Pseudoryx nghetinhensis o saolà[1] m[2] és un dels mamífers més rars del món. Aquest bòvid que viu en regions boscoses només viu a les valls de la serralada Annamita, entre el Vietnam i Laos, a altituds d'entre 400 i 1.200 metres.

El Pseudoryx nghetinhensis o saolà és una espècie animal bastant desconeguda que no fou descoberta pels científics fins al 1992. L'animal és comparable a l'antílop, especialment pels flocs blancs que té a la cara i les banyes. Tanmateix, les anàlisis d'ADN han demostrat que pertany a un nou gènere. No se sap quants exemplars n'hi ha en llibertat, car només se n'han vist onze exemplars vius. Se n'estima la població entre 70 i 700 animals a Laos i un centenar al Vietnam.

Alimentació

S'alimenta de petits arbustos, sobretot per les zones amb rius. Quan han d'anar a menjar ho fa amb grups d'uns 5 individus per tenir-ne la protecció.

Distribució

L'àrea de distribució del saolà abasta uns 5000 km² i conté les úniques muntanyes de boscos verges que resten al nord del Vietnam i Laos. El 2010 va ser capturat un exemplar, el primer després del seu descobriment, per caçadors nadius, si bé únicament va aconseguir sobreviure en captivitat uns dos dies.

La població de saolàs es va estimar en uns 200 individus. Es considera una espècie endèmica. Poc temps després de la descoberta, el govern vietnamita va augmentar l'extensió del Parc nacional Vu Quang, que va passar de tenir 160 km² a tenir-ne uns 600 i s'han dut a terme projectes per a la creació de dues noves reserves. Malgrat aquests nivells tan bons de protecció el saolà es classifica com a espècie amenaçada.

Característiques

El saolà es caracteritza per les seves banyes llargues, esveltes i gairebé rectes; té dues glàndules odoríferes sota els ulls, les dents premolars són llargues i el color del pelatge varia des del castany fosc al marró vermellós; a més, té una banda blanca que li recorre el dors del cos fins a la cua. Les seves peülles són petites i els seus dits són curts. Té una alçada a la creu d'entre 80 i 90 cm i un pes proper als 90 kg.

El saolà pot viure en solitari o en petits grups familiars de dos o tres membres. Es creu que és depredat pels tigres i lleopards, espècies de felins relativament abundants a la serralada Annamita, llar del saolà.

Referències

  1. Nom en lao: ເສົາຫລາ, variant ortogràfica ເສົາຫຼາ /sǎo-lǎː/. El terme saolà és una adaptació al català de la designació d'aquest mamífer en lao.
  2. Plural: saolàs
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL Species+
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils (sense comptar els cetacis)
Regne: Animalia  · Embrancament: Chordata  · Classe: Mammalia  · Infraclasse: Eutheria  · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Ruminantia
Antilocapridae
Antílop americà (A. americana)
Giraffidae
Ocapi (O. johnstoni)
Girafa (G. camelopardalis) · Girafa meridional (G. giraffa) · Girafa reticulada (G. reticulata) · Girafa massai (G. tippelskirchi)
Moschidae
Cérvol mesquer de muntanya (M. chrysogaster)  · Cérvol mesquer comú (M. moschiferus)  · Cérvol mesquer pigmeu (M. berezovskii)  · Cérvol mesquer fosc (M. fuscus)  · Cérvol mesquer de ventre blanc (M. leucogaster)  · Cérvol mesquer de Caixmir (M. cupreus)  · Cérvol mesquer d'Anhui (M. anhuiensis)
Tragulidae
Hiemosc (H. aquaticus)
Tràgul de l'Índia (M. indica) · Tràgul ratllat (M. kathygre) · Tràgul tacat (M. meminna)
Tràgul de Java (T. javanicus)  · Tràgul d'Indonèsia petit (T. kanchil)  · Tràgul d'Indonèsia gros (T. napu)  · Tràgul de Balabac (T. nigricans)  · Tràgul dorsiargentat (T. versicolor)  · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
Família Cervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak)  · Muntjac de Reeves (M. reevesi)  · Muntjac negre (M. crinifrons)  · Muntjac de Tenasserim (M. feae)  · Muntjac de Borneo (M. atherodes)  · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum)  · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis)  · Muntjac gegant (M. vuquangensis)  · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis)  · Muntjac de Putao (M. putaoensis)  · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus)  · Uapití (C. canadensis)  · Cérvol de Thorold (C. albirostris)  · Sika (C. nippon)  · Sambar (C. unicolor)  · Russa (C. timorensis)  · Cérvol de les Filipines (C. mariannus)  · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis
Axis (A. axis)  · Cérvol porquí (A. porcinus)  · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis)  · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Dama
Daina (D. dama)  · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii)  · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
Cérvol de Virgínia (O. virginianus)  · Cérvol mul (O. hemionus)
Cérvol dels pantans (B. dichotomus)
Cérvol de les pampes (O. bezoarticus)
Mazama mexicà (M. americana)  · Mazama vermell petit (M. bororo)  · Mazama de Mérida (M. bricenii)  · Mazama nan (M. chunyi)  · Mazama bru (M. gouazoubira)  · Mazama pigmeu (M. nana) · M. nemorivaga  · Mazama bru del Yucatán (M. pandora)  · Mazama vermell (M. rufina)  · Mazama centreamericà (M. temama) · M. tienhoveni
Pudu septentrional (P. mephistophiles)  · Pudu de Carla (P. carlae)
Pudu meridional (P. puda)
Cérvol andí septentrional (H. antisensis)  · Cérvol andí meridional (H. bisulcus)
Cabirol (C. capreolus)  · Cabirol de Sibèria (C. pygargus)
Ren (R. tarandus)
Ant (A. alces)
Família Bovidae
Cephalophinae
Duiquer d'Abbott (C. spadix)  · Duiquer d'Aders (C. adersi)  · Duiquer de Brooke (C. brookei)  · Duiquer bai (C. dorsalis)  · Duiquer negre (C. niger)  · Duiquer de front negre (C. nigrifrons)  · Duiquer de Harvey (C. harveyi)  · Duiquer de Jentink (C. jentinki)  · Duiquer de Natal (C. natalensis)  · Duiquer d'Ogilby (C. ogilbyi)  · Duiquer de Peters (C. callipygus)  · Duiquer de potes blanques (C. crusalbum) · Duiquer de flancs vermells (C. rufilatus)  · Duiquer del Ruwenzori (C. rubidis)  · Duiquer de Weyns (C. weynsi)  · Duiquer de ventre blanc (C. leucogaster)  · Duiquer de llom groc (C. silvicultor)  · Duiquer ratllat (C. zebra)
Duiquer blau (P. monticola)  · Duiquer de Maxwell (P. maxwellii) · Duiquer de Walter (P. walteri)
Duiquer comú (S. grimmia)
Hippotraginae
Antílop equí (H. equinus)  · Antílop sabre (H. niger)
Beisa (O. beisa)  · Òrix blanc (O. dammah)  · Òrix del Cap (O. gazella)  · Òrix d'Aràbia (O. leucoryx)
Addax (A. nasomaculatus)
Reduncinae
Cob d'Upemba (K. anselli)  · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus)  · Cob (K. kob)  · Cob lichi (K. leche)  · Cob del Nil (K. megaceros)  · Pucu (K. vardonii)
Redunca comú (R. arundinum)  · Redunca de muntanya (R. fulvorufula)  · Redunca bohor (R. redunca)
Aepycerotinae
Impala (A. melampus)
Peleinae
Antílop reboc (P. capreolus)
Alcelaphinae
Damalisc de Hunter (B. hunteri)
Topi (D. korrigum)  · Topi comú (D. lunatus)  · Damalisc (D. pygargus)  · Damalisc de Bangweulu (D. superstes)
Búbal (A. buselaphus)  · Búbal vermell (A. caama)  · Búbal de Lichtenstein (A. lichtensteinii)
Nyu de cua blanca (C. gnou)  · Nyu blau (C. taurinus)
Pantholopinae
Txiru (P. hodgsonii)
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
Família Bovidae (subfamília Caprinae)
Tar d'Aràbia (A. jayakari)
Arruí (A. lervia)
Taquin (B. taxicolor)
Cabra salvatge asiàtica (C. aegagrus)  · Cabra del Caucas occidental (C. caucasica)  · Cabra del Caucas oriental (C. cylindricornis)  · Marjor (C. falconeri)  · Cabra dels Alps (C. ibex)  · Íbex de Núbia (C. nubiana)  · Cabra salvatge ibèrica (C. pyrenaica)  · Íbex de Sibèria (C. sibirica)  · Íbex d'Etiòpia (C. walie)
Serau del Japó (C. crispus)  · Serau de la Xina (C. milneedwardsii)  · Serau vermell (C. rubidus)  · Serau comú (C. sumatraensis)  · Serau de Taiwan (C. swinhoei)  · Serau de l'Himàlaia (C. thar)
Tar de l'Himàlaia (H. jemlahicus)
Gòral vermell (N. baileyi)  · Gòral cuallarg (N. caudatus)  · Gòral comú (N. goral)  · Gòral de la Xina (N. griseus)
Tar de les muntanyes Nilgiri (N. hylocrius)
Cabra blanca (O. americanus)
Bou mesquer (O. moschatus)
Argalí (O. ammon)  · Ovella domèstica (O. aries)  · Mufló de les muntanyes Rocoses (O. canadensis)  · Mufló de Dall (O. dalli)  · Mufló de Sibèria (O. nivicola)  · Mufló (O. orientalis)
Bàral (P. nayaur)  · Bàral nan (P. schaeferi)
Isard pirinenc (R. pyrenaica)  · Isard alpí (R. rupicapra)
Família Bovidae (subfamília Bovinae)
Boselaphini
Antílop quadricorni (T. quadricornis)
Nilgau (B. tragocamelus)
Bovini
Búfal aquàtic (B. bubalus)  · Búfal aquàtic salvatge (B. arnee)  · Anoa de plana (B. depressicornis)  · Anoa de muntanya (B. quarlesi)  · Anoa de les Filipines (B. mindorensis)
Banteng (B. javanicus)  · Gaur (B. gaurus)  · Iac (B. grunniens)  · Iac salvatge (B. mutus)  · Bou (B. primigenius)  · Couprei (B. sauveli)
P. spiralis
P. nghetinhensis
Búfal africà (S. caffer)
Bisó americà (B. bison)  · Bisó europeu (B. bonasus)
Strepsicerotini
Sitatunga (T. spekeii)  · Niala (T. angasii)  · Antílop jeroglífic (T. scriptus)  · Niala de muntanya (T. buxtoni)  · Cudú petit (T. imberbis)  · Cudú gros (T. strepsiceros)  · Bongo (T. eurycerus)
Eland (T. oryx)  · Eland de Derby (T. derbianus)
Família Bovidae (subfamília Antilopinae)
Antilopini
Dibatag (A. clarkei)
Gasela saltadora (A. marsupialis)
Antílop negre (A. cervicapra)
Gasela de front blanc (E. albonotata) · Gasela de front vermell (E. rufifrons) · Gasela de Thomson (E. thomsonii) · Gasela de Heuglin (E. tilonura)
Gasela d'Aràbia (G. gazella)  · Gasela de Neumann (G. erlangeri)  · Gasela de Mary Kane (G. marica) · Gasela de Speke (G. spekei)  · Gasela comuna (G. dorcas)  · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de l'Atles (G. cuvieri)  · Gasela de Loder (G. leptoceros)  · Gasela persa (G. subgutturosa)
Antílop girafa (L. walleri)
Gasela dama (N. dama)  · Gasela de Grant (N. granti)  · Gasela de Soemmerring (N. soemmerringii)
Gasela de Mongòlia (P. gutturosa)  · Gasela tibetana (P. picticaudata)  · Gasela de Przewalski (P. przewalskii)
Saigini
Saiga (S. tatarica)
Neotragini
Beira (D. megalotis)
Dic-dic de Günther (M. guentheri)  · Dic-dic de Kirk (M. kirkii)  · Dic-dic de Piacentini (M. piacentinii)  · Dic-dic de Salt (M. saltiana)
Antílop nan de Bates (N. batesi)  · Antílop reial (N. pygmaeus)
Nesotragus
Suni (N. moschatus)
Antílop salta-roques (O. oreotragus)
Oribí (O. ourebi)
Raficer comú (R. campestris)  · Raficer del Cap (R. melanotis)  · Raficer de Sharpe (R. sharpei)
Subordre Suina
Suidae
Babirussa de Buru (B. babyrussa)  · Babirussa de Sulawesi (B. celebensis)  · Babirussa de les illes Togian (B. togeanensis)
Hiloquer (H. meinertzhageni)
Facoquer (P. aethiopicus)  · Facoquer africà (P. africanus)
Porc senglar pigmeu (P. salvania)
Porc senglar dels matolls (P. larvatus)  · Porc senglar de riu (P. porcus)
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus)  · Porc senglar barbat (S. barbatus)  · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus)  · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons)  · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis)  · Porc senglar de Flores (S. heureni)  · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri)  · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis)  · Senglar (S. scrofa)  · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
Tayassuidae
Pècari de barba blanca (T. pecari)
Pècari del Chaco (C. wagneri)
Pècari de collar (P. tajacu)  · Pècari gegant (P. maximus)
Subordre Tylopoda
Lama
Llama (L. glama)  · Guanac (L. guanicoe)
Vicunya (V. vicugna)  · Alpaca (V. pacos)
Camell bactrià (C. bactrianus) · Dromedari (C. dromedarius) · C. ferus
Hipopòtam (H. amphibius)
Hipopòtam nan (C. liberiensis)