Camèlids

Infotaula d'ésser viuCamèlids
Camelidae Modifica el valor a Wikidata

camell bactrià Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defibra de camèlid Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè mitjà - recent[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
SuperfamíliaCameloidea
FamíliaCamelidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1821
Tipus taxonòmicCamelus Modifica el valor a Wikidata
Gèneres
  • Aepycamelus †
  • Aguascalientia †
  • Alforjas †
  • Australocamelus †
  • Blancocamelus †
  • Blickomylus †
  • Camelops †
  • Camelus
  • Capricamelus †
  • Cuyamacamelus †
  • Delahomeryx †
  • Eulamaops †
  • Floridatragulus †
  • Gentilicamelus †
  • Gigantocamelus †
  • Hemiauchenia †
  • Hesperocamelus †
  • Holomeniscus †
  • Lama
  • Matthewlabis †
  • Megacamelus †
  • Megatylopus †
  • Michenia †
  • Miolabis †
  • Miotylopus †
  • Nothokemas †
  • Nothotylopus †
  • Oxydactylus †
  • Palaeolama †
  • Palauchenia †
  • Paracamelus †
  • Paramiolabis †
  • Paratylopus †
  • Pliauchenia †
  • Pleiolama †
  • Poebrodon †
  • Poebrotherium †
  • Priscocamelus †
  • Procamelus †
  • Protolabis †
  • Protylopus †
  • Pseudolabis †
  • Rakomylus †
  • Stenomylus †
  • Tanupolama †
  • Tanymykter †
  • Titanotylopus †
  • Vicugna
  • Wyomylus †
Distribució

Mapa del món mostrant la distribució dels camèlids. Les línies negres gruixudes indiquen possibles rutes de dispersió.

Els camèlids (Camelidae) són una família del subordre dels tilòpodes.

Els camèlids són artiodàctils: pertanyen al mateix ordre que els porcs, pècaris i hipopòtams (subordre Suidae) i el subordre Ruminantia (remugants) molt divers i abundant en espècies (que inclou bous, cabres, antílops i molts d'altres. Com molts remugants, els camèlids tendeixen a ser de gran mida i herbívors estrictes.

Els camèlids presenten algunes característiques que els diferencien dels remugants. Tenen un estómac de tres compartiments en comptes de quatre; el llavi superior està format per dues parts amb mobilitat independent; un sol incisiu a la mandíbula superior; i una característica excepcional entre tots els mamífers: els seus eritròcits són el·líptics. Tenen cames llargues que, a causa del fet que els manca pell entre la cuixa i el tronc, encara sembla més llargues quan estan estirades i tot i que tenen peülles només la part anterior de la peülla toca el terra i és la planta, reforçada en una espècie de sola de cuir, la que suporta la major part del pes de l'animal. Els camèlids sud-americans, que estan adaptats a terrenys costerosos i rocosos, poden moure els tous dels dits per mantenir l'adherència al sòl. Les dues espècies afroasiàtiques han desenvolupat adaptacions específiques per a sobreviure en ambients erms i extremament eixuts.

Els camèlids són excepcionals quant a la seva distribució actual, ja que aquesta és exactament la contrària a l'originària. Van aparèixer molt aviat durant l'evolució dels artiodàctils, fa uns 45 milions d'anys, durant l'Eocè tardà, en el que actualment és Nord-amèrica.[2] La família va diversificar-se però quedà confinada en aquell continent fins que, 2 o 3 milions d'anys, algunes espècies arribaren a l'Àsia i després de la formació de l'istme de Panamà, a Sud-amèrica.

Els camèlids originaris de Nord-amèrica foren comuns fins fa relativament poc en temps geològics, quan desaparegueren, probablement com a resultat de la caça o de canvis en l'entorn produïts pels primers humans que hi arribaren. Dues espècies del grup afroasiàtic sobrevisqueren: el dromedari del nord d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia i el camell bactrià de l'est asiàtic. Del grup sud-americà, que ha divergit en un grup de diferents de taxons molt propers, es divideix usualment en quatre espècies: la llama, l'alpaca, el guanac i la vicunya.

Els camèlids sud-americans estan emparentats amb els d'Àfrica i Àsia. La diferència morfològica fonamental és que aquests tenen gep i són més grossos. La diferenciació i especialització ha estat producte d'una evolució de milions d'anys.

Classificació científica

  • Ordre Artiodactyla
    • Subordre Tylopoda
      • Família Camelidae
        • Gènere: Lama
        • Gènere: Vicugna
        • Gènere: Camelus
        • Gènere: Poebrotherium, camells extints
          • Poebrotherium wilsoni
          • Poebrotherium chadronense
          • Poebrotherium eximium
          • Poebrotherium franki
        • Gènere: Protylopus, extint
          • Protylopus petersoni
          • Protylopus annectens
          • Protylopus pearsonensis
          • Protylopus robustus
          • Protylopus stocki

Referències

  1. Entrada «Camelidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 4. Pamplona: Salvat, 1970, p. 123. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils (sense comptar els cetacis)
Regne: Animalia  · Embrancament: Chordata  · Classe: Mammalia  · Infraclasse: Eutheria  · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Ruminantia
Antilocapridae
Antílop americà (A. americana)
Giraffidae
Ocapi (O. johnstoni)
Girafa (G. camelopardalis) · Girafa meridional (G. giraffa) · Girafa reticulada (G. reticulata) · Girafa massai (G. tippelskirchi)
Moschidae
Cérvol mesquer de muntanya (M. chrysogaster)  · Cérvol mesquer comú (M. moschiferus)  · Cérvol mesquer pigmeu (M. berezovskii)  · Cérvol mesquer fosc (M. fuscus)  · Cérvol mesquer de ventre blanc (M. leucogaster)  · Cérvol mesquer de Caixmir (M. cupreus)  · Cérvol mesquer d'Anhui (M. anhuiensis)
Tragulidae
Hiemosc (H. aquaticus)
Tràgul de l'Índia (M. indica) · Tràgul ratllat (M. kathygre) · Tràgul tacat (M. meminna)
Tràgul de Java (T. javanicus)  · Tràgul d'Indonèsia petit (T. kanchil)  · Tràgul d'Indonèsia gros (T. napu)  · Tràgul de Balabac (T. nigricans)  · Tràgul dorsiargentat (T. versicolor)  · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
Família Cervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak)  · Muntjac de Reeves (M. reevesi)  · Muntjac negre (M. crinifrons)  · Muntjac de Tenasserim (M. feae)  · Muntjac de Borneo (M. atherodes)  · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum)  · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis)  · Muntjac gegant (M. vuquangensis)  · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis)  · Muntjac de Putao (M. putaoensis)  · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus)  · Uapití (C. canadensis)  · Cérvol de Thorold (C. albirostris)  · Sika (C. nippon)  · Sambar (C. unicolor)  · Russa (C. timorensis)  · Cérvol de les Filipines (C. mariannus)  · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis
Axis (A. axis)  · Cérvol porquí (A. porcinus)  · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis)  · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Dama
Daina (D. dama)  · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii)  · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
Cérvol de Virgínia (O. virginianus)  · Cérvol mul (O. hemionus)
Cérvol dels pantans (B. dichotomus)
Cérvol de les pampes (O. bezoarticus)
Mazama mexicà (M. americana)  · Mazama vermell petit (M. bororo)  · Mazama de Mérida (M. bricenii)  · Mazama nan (M. chunyi)  · Mazama bru (M. gouazoubira)  · Mazama pigmeu (M. nana) · M. nemorivaga  · Mazama bru del Yucatán (M. pandora)  · Mazama vermell (M. rufina)  · Mazama centreamericà (M. temama) · M. tienhoveni
Pudu septentrional (P. mephistophiles)  · Pudu de Carla (P. carlae)
Pudu meridional (P. puda)
Cérvol andí septentrional (H. antisensis)  · Cérvol andí meridional (H. bisulcus)
Cabirol (C. capreolus)  · Cabirol de Sibèria (C. pygargus)
Ren (R. tarandus)
Ant (A. alces)
Família Bovidae
Cephalophinae
Duiquer d'Abbott (C. spadix)  · Duiquer d'Aders (C. adersi)  · Duiquer de Brooke (C. brookei)  · Duiquer bai (C. dorsalis)  · Duiquer negre (C. niger)  · Duiquer de front negre (C. nigrifrons)  · Duiquer de Harvey (C. harveyi)  · Duiquer de Jentink (C. jentinki)  · Duiquer de Natal (C. natalensis)  · Duiquer d'Ogilby (C. ogilbyi)  · Duiquer de Peters (C. callipygus)  · Duiquer de potes blanques (C. crusalbum) · Duiquer de flancs vermells (C. rufilatus)  · Duiquer del Ruwenzori (C. rubidis)  · Duiquer de Weyns (C. weynsi)  · Duiquer de ventre blanc (C. leucogaster)  · Duiquer de llom groc (C. silvicultor)  · Duiquer ratllat (C. zebra)
Duiquer blau (P. monticola)  · Duiquer de Maxwell (P. maxwellii) · Duiquer de Walter (P. walteri)
Duiquer comú (S. grimmia)
Hippotraginae
Antílop equí (H. equinus)  · Antílop sabre (H. niger)
Beisa (O. beisa)  · Òrix blanc (O. dammah)  · Òrix del Cap (O. gazella)  · Òrix d'Aràbia (O. leucoryx)
Addax (A. nasomaculatus)
Reduncinae
Cob d'Upemba (K. anselli)  · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus)  · Cob (K. kob)  · Cob lichi (K. leche)  · Cob del Nil (K. megaceros)  · Pucu (K. vardonii)
Redunca comú (R. arundinum)  · Redunca de muntanya (R. fulvorufula)  · Redunca bohor (R. redunca)
Aepycerotinae
Impala (A. melampus)
Peleinae
Antílop reboc (P. capreolus)
Alcelaphinae
Damalisc de Hunter (B. hunteri)
Topi (D. korrigum)  · Topi comú (D. lunatus)  · Damalisc (D. pygargus)  · Damalisc de Bangweulu (D. superstes)
Búbal (A. buselaphus)  · Búbal vermell (A. caama)  · Búbal de Lichtenstein (A. lichtensteinii)
Nyu de cua blanca (C. gnou)  · Nyu blau (C. taurinus)
Pantholopinae
Txiru (P. hodgsonii)
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
Família Bovidae (subfamília Caprinae)
Tar d'Aràbia (A. jayakari)
Arruí (A. lervia)
Taquin (B. taxicolor)
Cabra salvatge asiàtica (C. aegagrus)  · Cabra del Caucas occidental (C. caucasica)  · Cabra del Caucas oriental (C. cylindricornis)  · Marjor (C. falconeri)  · Cabra dels Alps (C. ibex)  · Íbex de Núbia (C. nubiana)  · Cabra salvatge ibèrica (C. pyrenaica)  · Íbex de Sibèria (C. sibirica)  · Íbex d'Etiòpia (C. walie)
Serau del Japó (C. crispus)  · Serau de la Xina (C. milneedwardsii)  · Serau vermell (C. rubidus)  · Serau comú (C. sumatraensis)  · Serau de Taiwan (C. swinhoei)  · Serau de l'Himàlaia (C. thar)
Tar de l'Himàlaia (H. jemlahicus)
Gòral vermell (N. baileyi)  · Gòral cuallarg (N. caudatus)  · Gòral comú (N. goral)  · Gòral de la Xina (N. griseus)
Tar de les muntanyes Nilgiri (N. hylocrius)
Cabra blanca (O. americanus)
Bou mesquer (O. moschatus)
Argalí (O. ammon)  · Ovella domèstica (O. aries)  · Mufló de les muntanyes Rocoses (O. canadensis)  · Mufló de Dall (O. dalli)  · Mufló de Sibèria (O. nivicola)  · Mufló (O. orientalis)
Bàral (P. nayaur)  · Bàral nan (P. schaeferi)
Isard pirinenc (R. pyrenaica)  · Isard alpí (R. rupicapra)
Família Bovidae (subfamília Bovinae)
Boselaphini
Antílop quadricorni (T. quadricornis)
Nilgau (B. tragocamelus)
Bovini
Búfal aquàtic (B. bubalus)  · Búfal aquàtic salvatge (B. arnee)  · Anoa de plana (B. depressicornis)  · Anoa de muntanya (B. quarlesi)  · Anoa de les Filipines (B. mindorensis)
Banteng (B. javanicus)  · Gaur (B. gaurus)  · Iac (B. grunniens)  · Iac salvatge (B. mutus)  · Bou (B. primigenius)  · Couprei (B. sauveli)
P. spiralis
P. nghetinhensis
Búfal africà (S. caffer)
Bisó americà (B. bison)  · Bisó europeu (B. bonasus)
Strepsicerotini
Sitatunga (T. spekeii)  · Niala (T. angasii)  · Antílop jeroglífic (T. scriptus)  · Niala de muntanya (T. buxtoni)  · Cudú petit (T. imberbis)  · Cudú gros (T. strepsiceros)  · Bongo (T. eurycerus)
Eland (T. oryx)  · Eland de Derby (T. derbianus)
Família Bovidae (subfamília Antilopinae)
Antilopini
Dibatag (A. clarkei)
Gasela saltadora (A. marsupialis)
Antílop negre (A. cervicapra)
Gasela de front blanc (E. albonotata) · Gasela de front vermell (E. rufifrons) · Gasela de Thomson (E. thomsonii) · Gasela de Heuglin (E. tilonura)
Gasela d'Aràbia (G. gazella)  · Gasela de Neumann (G. erlangeri)  · Gasela de Mary Kane (G. marica) · Gasela de Speke (G. spekei)  · Gasela comuna (G. dorcas)  · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de l'Atles (G. cuvieri)  · Gasela de Loder (G. leptoceros)  · Gasela persa (G. subgutturosa)
Antílop girafa (L. walleri)
Gasela dama (N. dama)  · Gasela de Grant (N. granti)  · Gasela de Soemmerring (N. soemmerringii)
Gasela de Mongòlia (P. gutturosa)  · Gasela tibetana (P. picticaudata)  · Gasela de Przewalski (P. przewalskii)
Saigini
Saiga (S. tatarica)
Neotragini
Beira (D. megalotis)
Dic-dic de Günther (M. guentheri)  · Dic-dic de Kirk (M. kirkii)  · Dic-dic de Piacentini (M. piacentinii)  · Dic-dic de Salt (M. saltiana)
Antílop nan de Bates (N. batesi)  · Antílop reial (N. pygmaeus)
Nesotragus
Suni (N. moschatus)
Antílop salta-roques (O. oreotragus)
Oribí (O. ourebi)
Raficer comú (R. campestris)  · Raficer del Cap (R. melanotis)  · Raficer de Sharpe (R. sharpei)
Subordre Suina
Suidae
Babirussa de Buru (B. babyrussa)  · Babirussa de Sulawesi (B. celebensis)  · Babirussa de les illes Togian (B. togeanensis)
Hiloquer (H. meinertzhageni)
Facoquer (P. aethiopicus)  · Facoquer africà (P. africanus)
Porc senglar pigmeu (P. salvania)
Porc senglar dels matolls (P. larvatus)  · Porc senglar de riu (P. porcus)
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus)  · Porc senglar barbat (S. barbatus)  · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus)  · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons)  · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis)  · Porc senglar de Flores (S. heureni)  · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri)  · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis)  · Senglar (S. scrofa)  · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
Tayassuidae
Pècari de barba blanca (T. pecari)
Pècari del Chaco (C. wagneri)
Pècari de collar (P. tajacu)  · Pècari gegant (P. maximus)
Subordre Tylopoda
Lama
Llama (L. glama)  · Guanac (L. guanicoe)
Vicunya (V. vicugna)  · Alpaca (V. pacos)
Camell bactrià (C. bactrianus) · Dromedari (C. dromedarius) · C. ferus
Hipopòtam (H. amphibius)
Hipopòtam nan (C. liberiensis)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL Zoobank
Registres d'autoritat
Bases d'informació