Carmen Laforet Díaz

Infotaula de personaCarmen Laforet Díaz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 2004 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Majadahonda (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaCarmen Laforet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Cerezales González (1946–1970) Modifica el valor a Wikidata
FillsAgustín Cerezales Laforet Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0481001 TMDB.org: 2174585
Find a Grave: 10945049 Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa en la casa natal al carrer Aribau, 36

Carmen Laforet Díaz (Esquerra de l'Eixample, 6 de setembre de 1921 - Majadahonda, 28 de febrer de 2004)[1] va ser una escriptora catalana en llengua castellana.

Biografia

Nascuda al carrer d'Aribau, de Barcelona, va ser filla de l'arquitecte Eduardo Laforet i de la mestra Teodora Díaz. Quan tenia dos anys la família va traslladar-se a Las Palmas de Gran Canaria, on van néixer els seus germans. Pel seu ambient familiar, va tenir accés a la lectura i es va iniciar ben aviat en el món de la literatura. Acabada la guerra civil, amb divuit anys, va tornar a Barcelona, es va instal·lar a casa de la seva àvia i va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.[1]

El 1940 va publicar els seus primers contes al setmanari Mujer de Santander, i el 1942 va instal·lar-se a Madrid, on va començar la carrera de Dret,[1] tot i que el canvi de direcció en la carrera acabaria portant-la, al capdavall, a la literatura.[2] El 1944, quan encara era una escriptora desconeguda,[3] va guanyar el primer premi Nadal amb Nada, una novel·la realista, en la qual descriu un ambient de postguerra on no passava res,[4] un retrat d'una Barcelona devastada, que va deixar la població en la misèria i amb les ferides encara obertes de la guerra.[5] El llibre va rebre elogis dels principals literats del moment com Juan Ramón Jiménez, Azorín, Francisco Ayala i Miguel Delibes,[3] i Laforet es va convertir en un model per als escriptors de novel·la social.[5] A més, va rebre el premi Fastenrath, que va donar-li encara més ressò i va fer que les edicions del llibre s'esgotessin ràpidament.[2]

Entre 1952 i 1970 va publicar diversos llibres de novel·la, entre els quals destaquen La isla y los demonios (1952) i La mujer nueva (1955),[5] amb la qual va rebre el Premi Nacional de Literatura,[2] relats i contes, així com llibres de viatges. Tanmateix, aquests llibres no van tenir tanta repercussió com la seva primera novel·la, raó per la qual a partir del darrer any no va publicar res durant gairebé mig segle.[3] No és fins al 2003, quan va publicar Puedo contar contigo, un epistolari amb Ramón J. Sender i el 2004, la novel·la Al volver de la esquina, que havia escrit originalment en la dècada de 1970 i que ambientava en la de 1950.[4]

Es va casar amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, amb qui va tenir cinc fills.[3]

El 2024, va passar a donar nom a la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta.[6]

Obres

  • Nada (1944), novel·la
  • La isla y los demonios (1952), novel·la
  • El piano. Madrid: Rollan, 1952
  • La llamada (1954), relats
  • La mujer nueva (1955), novel·la
  • Un matrimonio. (1956). novel·la.
  • Gran Canaria (1961), assaig
  • La insolación (1963), novel·la
  • Paralelo 35. Barcelona: Planeta, 1967. llibre de viatges.
  • La niña y otros relatos (1970), relats
  • Artículos literarios. Eastbourne: Stuart-Spencer Publications, 1977. articles.
  • Mi primer viaje a USA (1981), assaig.
  • Rosamunda. Cuento. A Cuentos de este siglo. Encinar, Ángeles (ed.). Barcelona: Lumen S.A., 1995, pp. 73-78.
  • Al colegio. Cuento. A Madres e hijas. Freixas, Laura (ed.). Barcelona: Anagrama, 1996. Cuentos.
  • Al volver la esquina (2004), novel·la pòstuma. Continua la historia de La insolación.
  • Carta a don Juan (2007), recopilació de tots els seus relats curts.
  • Romeo y Julieta II (2008), recopilació dels seus relats amorosos.

Premis

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Rosenvinge Hepworth, Teresa. «Carmen Laforet Díaz» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 setembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Urrero Peña, Guzmán. «El mundo novelesco de Carmen Laforet» (en castellà). Instituto Cervantes - Centro Virtual Cervantes, 12-07-2002. [Consulta: 5 setembre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Valls, Fernando «Carmen Laforet, con y sin misterio». El País, 23-03-2004.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Carmen Laforet Díaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Bedmar, Anaïs «Veus de dones centenàries». Núvol, 15-04-2021.
  6. ↑ «Qui eren les sis dones que donen nou nom a sis biblioteques de la xarxa?». Ajuntament de Barcelona, març 2024. [Consulta: 18 març 2024].

Enllaços externs

  • «Carmen Laforet» (en castellà). escritoras.com.


Premis i fites
Precedit per:
Primera edició 		Premi Nadal de novel·la
1944 		Succeït per:
José Félix Tapia Ruiz
La luna ha entrado en casa
Precedit per:
Julián Marías Aguilera
Miguel de Unamuno 		Premi Fastenrath
1949 		Succeït per:
José López Rubio
Celos en el aire
Precedit per:
Miguel Delibes Setién
Diario de un cazador 		Premi Nacional de narrativa
1957 		Succeït per:
Alejandro Núñez Alonso
El lazo de púrpura
Registres d'autoritat
Bases d'informació