Miguel Delibes Setién
  | |
| Nom original | (es) Miguel Delibes |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 octubre 1920 Múrcia (Espanya) |
| Mort | 12 març 2010 (89 anys) Valladolid (Espanya) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer colorectal ) |
| Sepultura | Panteón de Hijos Vallisoletanos Ilustres (en)  |
| Director El Norte de Castilla | |
| 1958 – 1963 – Félix Antonio González → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista, novel·lista, advocat |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia i novel·la |
| Alumnes | José Jiménez Lozano, Francisco Umbral i Manu Leguineche |
| Nom de ploma | Max |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Miguel Delibes de Castro, Germán Delibes de Castro |
| Parents | Léo Delibes (besoncle) Alicia Delibes Liniers (neboda) Jaime Gil de Biedma (nebot segon) |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | fundacionmigueldelibes.es |
   | |
Miguel Delibes Setién (Valladolid, 17 d'octubre de 1920 - 12 de març de 2010) fou un periodista i novel·lista espanyol. La seva prolífica obra literària en castellà té un marcat to costumista i naturalista. Fou membre de la Real Academia Española de la Lengua. La Junta de Castella i Lleó, entre altres entitats culturals, proposaren Miguel Delibes com a candidat al Premi Nobel de Literatura, essent la darrera la nominació realitzada per la Societat General d'Autors i Editors el 2010 junt a les d'Ernesto Cardenal i Ernesto Sabato.[1]
Biografia
Nascut el 17 d'octubre de 1920 a la ciutat de Valladolid, va estudiar dret i comerç, va ser catedràtic de Dret Mercantil i periodista. Després de treballar com advocat, en el sector bancari i com a caricaturista, passà a ser redactor del diari El Norte de Castilla. Estant a la redacció d'aquest diari publicà la seva primera novel·la el 1947, La sombra del ciprés es alargada, amb la qual va guanyar el Premi Nadal de novel·la. Gràcies a aquest guardó Delibes inicià una llarga carrera literària, on hi és present la vida quotidiana, la naturalesa i la caça i l'aversió a la guerra. El 1956, nasqué el seu fill Juan, biòleg i aficionat a la caça i la pesca com el seu pare,[2] El 1958 fou nomenat director de El Norte de Castilla.[3]
Amb Las ratas, publicada el 1962, construïda a partir d'una successió d'anècdotes autobiogràfiques en les quals s'evoca l'ambient rural d'un poble castellà desaparegut i, sobretot, Cinco horas con Mario (1966), considerada la seva obra mestra, llarg monòleg de Carmen, una burgesa de dretes i mentalitat molt estreta, davant el cadàver de Mario, professor d'institut i d'ideologia esquerrana, aconsegueix l'èxit. Fora dels seus continguts existencials, la novel·la és una furiosa sàtira de la mediocritat de les classes mitjanes sorgides a l'empara del desenvolupament econòmic durant el franquisme.
El 1979 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola.[4] Amb Los santos inocentes, publicada el 1982, novel·litza la degradació d'una família de pagesos explotada per uns cacics rurals. Aquesta novel·la el refermà en la seva posició de ser un dels autors més prolífics, i apreciats, de la literatura castellana. Aquesta novel·la es convertí en un èxit de vendes i fou adaptada al cinema sota la direcció de Mario Camus amb notables interpretacions d'Alfredo Landa i Paco Rabal.[5] El 1998 va sorprendre l'edició de El Hereje, amb el qual va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, una novel·la històrica sobre la persecució dels luterans per part de la Inquisició espanyola al segle xvi.
Va morir a Valladolid el 12 de març del 2010, als 89 anys, d'un càncer de còlon.[6]
Premis i distincions
Entre els molts premis rebuts destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1991; el Premi Cervantes de 1993, màxim guardó de les lletres castellanes; i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1982, juntament amb Gonzalo Torrente Ballester.[7]
- El 1982 rebé el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, ex aequo amb Gonzalo Torrente Ballester;
- El 1985 la Junta de Castella i Lleó li concedeix el Premio Castilla y León de las Letras.[8]
- El 1999 rebé la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, premi concedit pel Govern d'Espanya.[9]
- Medalla d'Or al Mèrito Turístico de Cantàbria (2009).[10]
- El 2009 rep de la Junta de Castella i Lleó el Premio de las Letras[8]
Obres
- La sombra del ciprés es alargada (1947). Premi Nadal de novel·la
- El camino (1950)
- Mi idolatrado hijo Sisí (1953)
- Diario de un cazador (1955).
- Diario de un emigrante (1958)
- La hoja roja (1959)
- Las ratas (1962), Premi de la Crítica
- Europa: parada y fonda (1963)
- Viejas historias de Castilla la Vieja (1964)
- Usa y yo (1966)
- El libro de la caza menor (1966)
- Aún es de día (1968)
- Por esos mundos (1970)
- Mi mundo y el mundo (1970)
- La primavera de Praga (1970)
- Cinco horas con Mario (1966)
- Castilla en mi obra (1972)
- Vivir al día (1975)
- Con la escopeta al hombro (1975)
- Un año de mi vida (1975)
- La caza de la perdiz roja (1975)
- S.O.S. (1976)
- Alegrías de la Caza (1977)
- El príncipe destronado (1973)
- Parábola del náufrago (1969)
- Las guerras de nuestros antepasados (1975)
- Aventuras, venturas y desventuras de un cazador a rabo (1978)
- Un mundo que agoniza (1979)
- Las perdices del domingo (1981)
- Los santos inocentes (1982)
- El otro fútbol (1982)
- Dos viajes en automóvil (1982)
- La partida (1984)
- La censura en los años cuarenta (1984)
- Kastila zaharreko kontu zaharrak (1985)
- El tesoro (1985)
- Tres pájaros de cuenta (1987)
- La mortaja (1987)
- Mis amigas las truchas (1987)
- 377A, Madera de héroe (1988)
- Mi querida bicicleta (1988)
- Dos días de caza (1988)
- Castilla, lo castellano y los castellanos (1988)
- Mi vida al aire libre (1989)
- Pegar la hebra (1991)
- El conejo (1991)
- La vida sobre ruedas (1992)
- El último coto (1992)
- Siestas con viento sur (1993)
- Señora de rojo sobre fondo gris (1991)
- El disputado voto del señor Cayo (1978)
- Un deporte de caballeros (1993).
- La caza en España (1993)
- 25 años de escopeta y pluma (1995).
- Los niños (1995).
- Diario de un jubilado (1996).
- He dicho (1997).
- Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso (1997).
- El hereje (1998), Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles[11]
- Los estragos del tiempo (1999).
- Castilla habla (2000).
- Castilla como problema (2001).
- El loco (2001).
- La tierra herida (2005).
Adaptacions al cinema
- El camino, d'Ana Mariscal, 1962.
- Mi idolatrado hijo Sisí, adaptada al cine per Antonio Giménez Rico amb el títol de "Retrato de familia", 1976.
- La guerra de papá, d'Antonio Mercero, 1977.
- Los santos inocentes, de Mario Camus, 1984.
- El disputado voto del señor Cayo, d'Antonio Giménez Rico, 1986.
- El tesoro, d'Antonio Mercero, 1988.
- La sombra del ciprés es alargada, de Luis Alcoriza, 1990.
- Las ratas, d'Antonio Giménez Rico, 1996.
- Una pareja perfecta, de Francesc Betriú, 1998.
Referències
- ↑ nortecastilla.es. «La SGAE propone de nuevo a Miguel Delibes para el Nobel», 05-01-2010. [Consulta: 5 gener 2010].
- ↑ www.vadeando.com. «Juan Delibes de Castro». Arxivat de l'original el 2011-07-17. [Consulta: 19 octubre 2009].
- ↑ El Norte de Castilla. «Miguel Delibes: cronología 1955-59». [Consulta: 20 octubre 2009].
- ↑ Real Academia Española. «Excmo. Sr. D. Miguel Delibes Setién (1975)». [Consulta: 19 octubre 2009].
- ↑ El País. «Premio de interpretación para Alfredo Landa y Francisco Rabal y Palma de Oro para Wenders en el festival de Cannes», 24-05-1984. [Consulta: 21 octubre 2009].
- ↑ El País. «Muere Miguel Delibes, alma del castellano», 12-03-2010. [Consulta: 12 març 2010].
- ↑ Fundación Príncipe de Asturias. «Galardonados con los Premio Príncipe de Asturias de las Letras». Arxivat de l'original el 2012-07-02. [Consulta: 21 octubre 2009].
- ↑ 8,0 8,1 El Norte de Castilla. «El Ministro de Cultura presidió ayer el acto de entrega del premio Castilla y León», 08-06-1985. [Consulta: 21 octubre 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ REAL DECRETO 753/1999, de 30 de abril, por el que se concede la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo a don Miguel Delibes Setién.
- ↑ Miguel Delibes condecorado con la Medalla de Oro al Mérito Turístico de Cantabria (castellà)
- ↑ El País. «Miguel Delibes obtiene el Premio Nacional de Narrativa con su libro 'El hereje'», 20-10-1999. [Consulta: 22 octubre 2009].
Enllaços externs
- Centro Virtual Cervantes: Miguel Delibes (castellà)
- Cátedra Miguel Delibes
- Vídeo: Entrevista a Miguel Delibes: "De pequeño me turbaba la idea que mi padre muriera" a RTVE. (2' 48")
- Vídeo amb una entrevista a Miguel Delibes: "La televisión ha sustituido a la figura del abuelo como contador de historias" a RTVE.
- Biografia de l'autor a El Norte de Castilla.
- Especial Miguel Delibes en ELMUNDO.es al diari El Mundo.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Maria Gironella i Pous Un hombre | Premi Nadal de novel·la 1947 | Succeït per: Sebastià Juan Arbó Sobre las piedras grises |
| Precedit per: Luis Felipe Vivanco Introducción a la poesía española contemporánea | Premi Fastenrath 1959 | Succeït per: Ramón Solís Llorente El Cádiz de las Cortes |
| Precedit per: Ramiro Pinilla Las ciegas hormigas | Premi de la Crítica de narrativa castellana 1963 | Succeït per: Mario Vargas Llosa La ciudad y los perros |
| Precedit per: José Hierro | Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 1991 | Succeït per: José Jiménez Lozano |
| Precedit per: José Luis Castillo-Puche Con la muerte al hombro Alfredo Bryce Echenique Reo de nocturnidad | Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles 1956 1999 | Succeït per: Carme Laforet i Díaz La mujer nueva Luis Mateo Díez La ruina del cielo |
| Precedit per: Julio Guillén Tato |  Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira e 1975-2010 | Succeït per: Juan Gil Fernández |
