Leonardo Padura
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Leonardo Padura Fuentes 9 octubre 1955 (68 anys)l'Havana (Cuba) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de l'Havana |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, periodisme i guionatge cinematogràfic |
| Ocupació | escriptor, autor, guionista, periodista, guionista de cinema |
| Activitat | 1989 – |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
    | |
Leonardo de la Caridad Padura Fuentes (L'Havana, 9 d'octubre de 1955), més conegut com a Leonardo Padura, és un novel·lista i periodista cubà, conegut especialment per les seves novel·les policíaques.[1][2]
Biografia
Nascut al barri de Mantilla de l'Havana, va fer els seus estudis preuniversitaris en el de La Víbora, d'on és la seva dona Lucía. Aquestes zones de l'Havana, lligades a les vivències de Padura, quedaran reflectides més tard en les seves novel·les.[3]
Padura va estudiar Literatura Llatinoamericana a la Universitat de L'Havana i va començar la seva carrera com a periodista el 1980[1] a la revista literària El Caiman Barbudo. També va escriure per al diari Juventud Rebelde. Més tard es va donar a conèixer com a assagista i escriptor de guions audiovisuals i novel·lista.[2]
La seva primera novel·la, Fiebre de caballos, és essencialment una història d'amor escrita entre 1983 i 1984 i publicada el 1988. Posteriorment, es va fer famós amb la publicació d'una sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per l'inspector Mario Conde.[1] Aquesta saga de novel·les policíaques destil·len també una profunda crítica de la societat cubana. Aquí es veu la influència de Vázquez Montalbán i Sciascia, entre d'altres.[4]
Altres novel·les d'èxit de Padura han estat com El hombre que amaba a los perros (2009), on les crítiques a la societat cubana arriben a les cotes més altes. Padura ha escrit també guions cinematogràfics, tant per a documentals com per a pel·lícules d'argument i també edicions de les seves entrevistes i reportatges.[3][5][6]
El 2015 va rebre el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres.
Publicacions
Novel·les de la sèrie «Mario Conde»
- Tetralogia: Cuatro estaciones;[7]
- Adiós Hemingway, Ediciones Unión, La Habana, 2001; juntament amb la novel·leta La cola de la serpiente, escrita el 1998[8] (Norma edità Adiós Hemingway el 2003 i Tusquets el 2006)
- La neblina del ayer, Ediciones Unión, La Habana, 2005 (Tusquets, 2009)
- La cola de la serpiente, versió corregida; Tusquets, 2011
- Herejes, Tusquets, 2013
- La Transparencia del tiempo, Tusquets 2018
Altres novel·les
- Fiebre de caballos, Letras Cubanas, La Habana, 1988; Ed. Verbum, Madrid, 2013.
- La novela de mi vida, Ediciones Unión, La Habana, 2002, novel·la histórico-detectivesca sobre el poeta cubà José María Heredia.
- El hombre que amaba a los perros, Tusquets, Barcelona, 2009, novel·la basada en la història de Ramon Mercader, l'assassí de Lev Trotsky que va viure els seus darrers anys a l'Havana
- Como polvo en el viento, Tusquets, 2020
Contes
- Según pasan los años, Letras Cubanas, La Habana, 1989
- El cazador, Ediciones Unión, colección El Cuentero, La Habana, 1991
- La puerta de Alcalá y otras cacerías, cuentos, Olalla Ediciones, Madrid, 1998
- El submarino amarillo, antología del cuento cubano entre 1966 y 1991, Ediciones Coyoacán: Coordinación de Difusión Cultural, Dirección de Literatura/UNAM, México, 1993
- Nueve noches con Amada Luna, H Kliczkowski, Colección Mini Letras, Madrid 2006amb 3 relats:
- Nueve noches con Amada Luna, escrito a principis dels anys 90; Nada (principis dels 80) i La pared (1987)
- Mirando al sol, Sarita Cartonera, Lima, 2009
- Aquello estaba deseando ocurrir, antologia de contes reunida per Tusquets Editores, Barcelona, 2015.
Altres publicacions
- Con la espada y con la pluma: comentarios al Inca Garcilaso de la Vega, Letras Cubanas, La Habana, 1984
- Colón, Carpentier, la mano, el arpa y la sombra, Departamento de Actividades Culturales, Universidad de La Habana, 1987
- Lo real maravilloso, creación y realidad, assaig, Letras Cubanas, La Habana, 1989
- Estrellas del béisbol. El alma en el terreno, entrevistes amb algunes de les figures del beisbol; en col·laboració amb Raúl Arce; Editora Abril, La Habana, 1989
- El viaje más largo, Ediciones Unión, La Habana, 1994 (Editorial Plaza Mayor, San Juan, 2002
- Un camino de medio siglo: Alejo Carpentier y la narrativa de lo real maravilloso, Letras Cubanas, La Habana, 1994 (Fondo de Cultura Económica, México, 2002)
- Los rostros de la salsa, entrevistas, Ediciones Unión, La Habana, 1997
- Modernidad, posmodernidad y novela policial, Ediciones Unión, La Habana, 2000. amb cinc assajos:
- La cenicienta de la novela; Los hijos de Marlowe y Maigret; El difícil arte de narrar: los cuentos de Raymond Chandler; Negro que te quiero negro: pasado y presente de la novela policial española; y Modernidad y posmodernidad: la novela policial en Iberoamérica
- La cultura y la Revolución cubana, llibre d'entrevistes fet per John M. Kirk y Padura; Editorial Plaza Mayor, San Juan, 2002
- José María Heredia: la patria y la vida, Ediciones Unión, La Habana, 2003* Entre dos siglos, assaig, IPS, La Habana, 2006
- Yo quisiera ser Paul Auster. Ensayos Selectos, Editorial Verbum, Madrid, 2015 (Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2015).
Guions
- Yo soy del son a la salsa, documental, premi Coral en el 18 Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana
- Siete días en La Habana, 2011; 7 històries, dirigides per 7 directors —Benicio del Toro, Julio Medem, Juan Carlos Tabío, Pablo Trapero, Gaspar Noé, Laurent Cantet i el palestí Elia Suleiman—, que transcorren en 7 días. Els guions de 3 episodis van ser escrits per Padura i la seva esposa Lucía
- Regreso a Ítaca, 2014, dirigida per Laurent Cantet
Premis i reconeixements[9]
- Primera Menció Concurso Latinoamericano de Periodismo José Martí (1988), convocat per l'Agencia Prensa Latina[10]
- Premis de Crítica Literaria en les edicions de 1985 i 1988 del Concurs “26 de Julio”, de la Unió de Periodistes de Cuba[11]
- Premi Mirta Aguirre 1985, categoría en Artículo (Ministerio de Cultura de Cuba)[10]
- Premi UNEAC 1993 por Vientos de cuaresma[10]
- Premi Café Gijón, 1995[12]
- Premi de la Crítica 1997 (Cuba) pel conte La pared[13]
- Premi Hammett 1998 por Paisaje de otoño[2]
- Premi de la Unión de Escritores per a Vientos de Cuaresma[12]
- Premi de la Islas 2000, França[14]
- Prix des Amériques insulaires et de la Guyane (Point-à-Pître, isla de Guadalupe) per l'edició francesa de Pasado perfecto[6]
- Millor novel·la policíaca traduïda en Alemanya per Máscaras[6]
- Millor novel·la policíaca en Àustria 2004 per Vientos de Cuaresma[6]
- Premi Hammett 2006 por La neblina del ayer[12]
- Premi Nacional de Literatura de Cuba, 2009[15]
- Premi Raymond Chandler 2009 (Courmayeur Noir Infestival)[16]
- Premi Francesco Gelmi di Caporiaco 2010 (Itàlia) per El hombre que amaba a los perros[14]
- Premi Roger Caillois 2011 de literatura llatinoamericana (La Maison de l'Amérique Latine en col·laboració amb la Société des Amis et Lecteurs de Roger Caillois i el PEN Club francès)[17]
- Prix Initiales 2011 (França) per El hombre que amaba a los perros[6]
- Premi de la Crítica 2011 (Instituto Cubano del Libro) per El hombre que amaba a los perros[2]
- Premi Carbet del Caribe 2011 (revista Carbet & Institut du Tout Monde) per El hombre que amaba a los perros[2]
- Premi Nacional de Literatura de Cuba 2009, Cuba[18]
- Orde de les Arts i les Lletres (França), 2013[19]
- Premi Internacional de Novela Histórica Ciudad de Zaragoza, 2014, (Espanya)[20]
- Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2015 (Espanya)[15]
Bibliografia
- Uxo, Carlos (ed.). Manchester Metropolitan University Press. The Detective Fiction of Leonardo Padura Fuentes (en anglès i castellà), 2006. ISBN 1-870355-11-3.
- Wilkinson, Stephen. Detective Fiction in Cuban Society and Culture. Oxford & Berne: Peter Lang, Conté 4 capítols sobre Padura i una història del gènere policiac cubà 2006. ISBN 3-03910-698-8.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Leonardo Padura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Leonardo Padura, Premio Princesa de Asturias de las Letras». Fundación Princesa de Asturias, 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Leonardo Padura. Biografía». Instituto Cervantes en Múnich. Biblioteca, 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ Careaga C., Roberto «Leonardo Padura: "Antes sentía ira y desencanto por Cuba, ahora sólo escepticismo"». Diario La Tercera, 03-03-2012. Arxivat de l'original el 15 de juny 2012 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ Clermont, Thierry «Leonardo Padura, lauréat du prix Princesse des Asturies des lettres». Le Figaró, 11-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «El cubano Leonardo Padura, premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». 20 minutos, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Rafael, Luís «Las «cuatro estaciones» de Leonardo Padura». Centro Virtual Instituto Cervantes, 07-08-2008 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ Nota de l'autor en Leonardo Padura. La cola de la serpiente, Tusquets, Barcelona, 2011
- ↑ «Leonardo Padura Fuentes: Premios». Cuba literaria, 2013. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Leonardo Padura. Biografia». Escritores.org [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ «Leonardo Padura, premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». Bibliotecas Públicas: Getafe. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Vicent, Mauricio «Leonardo Padura: “Este premio es un triunfo de la literatura cubana”». El País, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ «Leonardo Padura repasa las últimas décadas de su vida en el libro de relatos 'Nueve noches con Amada Luna' Menéalo». Europa Press, 20-10-2006 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ 14,0 14,1 «Leonardo Padura, Premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». Europa Press, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ 15,0 15,1 «El escritor cubano Leonardo Padura gana Premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». BBC, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ «Noir in Festival premio Chandler a Padura Fuente». La Repubblica, 1 e desembre 2012 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ García, Javier «España distingue a Leonardo Padura: "Este premio es un triunfo de la literatura cubana"». Latercera, 11-06-2015, pàg. LaTercera. Cultura. Arxivat de l'original el 11 de juny 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ «Leonardo Padura gana Premio Nacional de Literatura en Cuba». CubaEncuentro. Cultura, 09-12-2012 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ «Leonardo Padura recibe la Orden de las Artes y las Letras de Francia». Diario de Cuba, 22-01-2013. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ «Herejes', de Padura, X Premio Novela Histórica». Europa Press, 5 maug 2014 [Consulta: 26 agost 2015].
Enllaços externs
- leonardopadura.com
- twitter.com/leonardopadura
