Carlos Fuentes Macías

Carlos Fuentes Macías

Biografia
Naixement	11 novembre 1928 Ciutat de Panamà
Mort	15 maig 2012 (83 anys) Ciutat de Mèxic
Causa de mort	Causes naturals
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Ambassador of Mexico to France (en)
1975 – 1978
Dades personals
Formació	Universitat Nacional Autònoma de Mèxic The Grange School, Santiago (en)
Activitat
Ocupació	escriptor, dramaturg, prosista, periodista d'opinió, professor lector, crític, poeta advocat, advocat, guionista, periodista, diplomàtic, novel·lista, polímata
Activitat	1954  –
Ocupador	Universitat Brown Universitat de Colúmbia Universitat Harvard Universitat de Princeton Universitat de Pennsilvània
Membre de	Colegio Nacional Academia Mexicana de la Lengua Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Poesia i teatre
Influències en	Pablo Neruda, David Alfaro Siqueiros
Obra
Obres destacables La cabeza de la hidra (1962) The Death of Artemio Cruz (1975) Terra Nostra (1985) The Old Gringo
Família
Cònjuge	Rita Macedo (1957–1972) Silvia Lemus (1976–2012)
Fills	Carlos Fuentes Lemus  ( Silvia Lemus)
Premis (2011)  Doctor honoris causa per la Universitat Burdeus-Montaigne../... 27+
Signatura

Carlos Fuentes Macías (Ciutat de Panamà, 11 de novembre de 1928 - Ciutat de Mèxic, 15 de maig de 2012) fou un advocat i escriptor mexicà, un dels autors llatinoamericans més coneguts de finals del segle xx i que fou guardonat amb el Premi Cervantes el 1987.^[1]

Biografia

Fuentes nasqué l'11 de novembre de 1928 a Panamà, ja que el seu pare era membre del cos diplomàtic mexicà en aquest país. A Ciutat de Panamà va estudiar la història i geografia de Mèxic. Van passar diversos anys perquè conegués aquesta realitat, però mentrestant va viure a Santiago de Xile i Buenos Aires, on va rebre la influència de notables personalitats de l'esfera cultural americana, com Pablo Neruda i David Alfaro Siqueiros, entre d'altres.

Als 16 anys arribà a Mèxic. S'inicià com a periodista col·laborador de la revista Hoy i obtingué el primer lloc del concurs literari del Col·legi Francès Morelos. Posteriorment obtingué el títol de llicenciat en Dret per la UNAM, viatjant el 1950 fins a Europa on realitza estudis de Dret internacional a la Universitat de Ginebra.

El 1954 publicà els seus primers contes titulats Los días enmascarados, reunits en la col·lecció Los Presentes. Al costat d'Emmanuel Carballo va dirigir la Revista Mexicana de Literatura, i El Espectador amb Víctor González Olea i Enrique González Pedrero.

Durant la dècada de 1960 visqué a París, Venècia, Londres i Ciutat de Mèxic, establint-se a partir de la dècada de 1970 a Washington DC, on treballà a l'Institut Woodrow Wilson. El 1972 fou nomenat ambaixador de Mèxic a França, càrrec que renuncià l'any 1978 pel descontentament davant el nomenament de l'expresident Gustavo Díaz Ordaz com a ambaixador mexicà a Espanya.

El 1987 fou guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes, i el 1994 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per «la defensa que en la seva escriptura fa tant de la llibertat d'imaginació com de la dignitat del pensament; per l'aportació que la seva obra suposa a la cultura i igualment per la seva contribució a la solidaritat universal i al progrés dels pobles».

Morí el 15 de maig de 2012 a Ciutat de Mèxic a l'edat de 83 anys.^[2][3]

Obres publicades

Referències

Vegeu també

• Tiempo de morir (pel·lícula de 1966)
• Tiempo de morir (pel·lícula de 1985)
• Literatura llatinoamericana

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites

• Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 1994 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. (castellà)