Augusto Roa Bastos

Infotaula de personaAugusto Roa Bastos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Augusto José Antonio Roa Bastos Modifica el valor a Wikidata
13 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata
Asunción (Paraguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 2005 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Asunción (Paraguai) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, professor d'universitat, guionista, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Tolosa-Lo Miralh Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i novel·la del dictador Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1960) Hijo de hombre (en) Tradueix
  • (1974) I the Supreme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (28 maig 1997)  Comanador de les Arts i les Lletres
  • (28 març 1997)  Cavaller de la Legió d'Honor
  • (1989)  Premi Cervantes
  • (1989)  Premi Kurt Tucholsky
  •  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres
  •  Beca Guggenheim Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0060566 Find a Grave: 10859931 Modifica el valor a Wikidata

Augusto Roa Bastos (Asunción, Paraguai, 13 de juny de 1917 - Ibid., 26 d'abril de 2005) va ser un escriptor, poeta, contista, novel·lista, periodista i guionista paraguaià.[1][2] És considerat com l'autor més important del seu país i un dels més destacats en la literatura llatinoamericana. Va guanyar el Premi Cervantes el 1989 i les seves obres han estat traduïdes a, almenys, vint idiomes.[3][4]

Produïda en la seva major part a l'exili, l'obra de Roa es caracteritza pel retrat que fa de la crua realitat del poble paraguaià, a través de la recuperació de la història del seu país i la reivindicació del seu caràcter de nació bilingüe (Paraguai també té l'idioma guaraní com a llengua oficial); i la reflexió sobre el poder en totes les seves manifestacions, tema central de la seva novel·la Yo el Supremo (1974), considerada la seva obra mestra i una de les cent millors novel·les del segle XX en llengua castellana.[5]

Referències

  1. «Augusto Roa Bastos. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: 4 juny 2017].
  2. Friera, Silvina «El hombre que dio una larga pelea contra el poder». Pagina/12, 27-04-2005 [Consulta: 4 juny 2017].
  3. Barrio, Javier «Roa Bastos, un Cervantes amante de la libertad». El País, 17-04-1990 [Consulta: 4 juny 2017].
  4. «Augusto Roa Bastos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Lista completa de las 100 mejores novelas en castellano del siglo XX». El Mundo, 13-01-2001 [Consulta: 4 juny 2017].

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
1976: Jorge Guillén · 1977: Alejo Carpentier · 1978: Dámaso Alonso · 1979: Jorge Luis Borges i Gerardo Diego · 1980: Juan Carlos Onetti · 1981: Octavio Paz · 1982: Luis Rosales · 1983: Rafael Alberti · 1984: Ernesto Sábato · 1985: Gonzalo Torrente Ballester · 1986: Antonio Buero Vallejo · 1987: Carlos Fuentes · 1988: María Zambrano · 1989: Augusto Roa Bastos · 1990: Adolfo Bioy Casares · 1991: Francisco Ayala · 1992: Dulce María Loynaz · 1993: Miguel Delibes · 1994: Mario Vargas Llosa · 1995: Camilo José Cela · 1996: José García Nieto · 1997: Guillermo Cabrera Infante · 1998: José Hierro · 1999: Jorge Edwards 2000: Francisco Umbral · 2001: Álvaro Mutis · 2002: José Jiménez Lozano · 2003: Gonzalo Rojas · 2004: Rafael Sánchez Ferlosio · 2005: Sergio Pitol · 2006: Antonio Gamoneda · 2007: Juan Gelman · 2008: Juan Marsé · 2009: José Emilio Pacheco · 2010: Ana María Matute · 2011: Nicanor Parra · 2012: José Manuel Caballero Bonald · 2013: Elena Poniatowska · 2014: Juan Goytisolo · 2015: Fernando del Paso · 2016: Eduard Mendoza · 2017: Sergio Ramírez Mercado · 2018: Ida Vitale · 2019: Joan Margarit· 2020: Francisco Brines
Registres d'autoritat
Bases d'informació