Eduard Mendoza i Garriga
 (2008)  | |
| Nom original | (es) Eduardo Mendoza Garriga |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 gener 1943 (81 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, prosa, traducció i interpretació |
| Ocupació | lingüista, escriptor, dramaturg, advocat, traductor, guionista, novel·lista, intèrpret |
| Activitat | 1975 – |
| Ocupador | Universitat Pompeu Fabra |
| Gènere | Novel·la |
| Participà en | |
| 30 abril 1997 | Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Helena Ramos Ana Soler |
| Parella | Rosa Novell i Clausells |
| Fills | Alexandre Mendoza Soler (  )Ferran Mendoza Soler ( ) |
| Pares | Eduardo Mendoza Arias-Carvajal i Cristina Garriga Alemany |
Premis
| |
Signatura  | |
   | |
Eduard Mendoza i Garriga,[1] més conegut com a Eduardo Mendoza (Barcelona, 11 de gener de 1943), és un escriptor català en llengua castellana.
Biografia
Mendoza, fill del fiscal i advocat Eduard Mendoza Arias-Carvajal (Barcelona 1905-1979)[2] i de Cristina Garriga Alemany, estudià dret i va viure a Nova York entre 1973 i 1982, on es traslladà per a treballar com a traductor per a les Nacions Unides.
L'any 1975, publicà la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, on ja es pot verificar el geni de l'autor per a intercanviar discursos i estils narratius. Aquesta obra és considerada per bona part de la crítica moderna com un punt d'inflexió amb vistes a la transició democràtica espanyola. L'esmentat llibre, on Mendoza aprofita per revisar el panorama de les lluites sindicals a la Barcelona de principis de segle xx, va rebre el Premio de la Crítica. Posteriorment ha publicat més d'una dotzena de llibres, algun dels quals, per episodis al diari El País.
A més de La verdad sobre el caso Savolta, que es va adaptar al cinema per Antonio Drove (1980), hi ha hagut versions cinematogràfiques de La cripta (1981), La ciudad de los prodigios (1999) i El año del diluvio (2004).
El 1995, va rebre la Creu de Sant Jordi; el 2009, el Premi Internacional Terenci Moix (al millor llibre de ficció per El asombroso viaje de Pomponio Flato);[3] el 2010, el Premi Planeta,[4][5] i el 2015, el Premi Franz Kafka de literatura.[6] El desembre de 2016, fou guardonat amb el Premi Cervantes.[7]
És pare de dos fills: Ferran i Alexandre Mendoza Soler.[8]
Obres
Novel·la
- 1975: La verdad sobre el caso Savolta
- 1978: El misterio de la cripta embrujada
- 1982: El laberinto de las aceitunas
- 1986: La ciudad de los prodigios
- 1989: La isla inaudita
- 1991: Sin noticias de Gurb (a El País)
- 1992: El año del diluvio
- 1996: Una comedia ligera
- 2001: La aventura del tocador de señoras
- 2002: El último trayecto de Horacio Dos (a El País)
- 2006: Mauricio o las elecciones primarias
- 2008: El asombroso viaje de Pomponio Flato
- 2010: Riña de gatos. Madrid 1936 (Premio Planeta)
- 2012: El enredo de la bolsa y la vida
- 2015: El secreto de la modelo extraviada
- 2018: El rey recibe
Relats
- 2009: Tres vidas de santos (La ballena, El final de Dubslav y El malentendido)
- 2011: El camino del cole
Teatre
Assaig
- 1986: Nueva York
- 1989: Barcelona modernista (coescrit amb Cristina Mendoza)
- 2001: Baroja, la contradicción
- 2007: ¿Quién se acuerda de Armando Palacio Valdés?
- 2017: ¿Qué está pasando en Cataluña?
- 2020: Las barbas del profeta[9]
Premis
- 1975: Premi de la Crítica de narrativa castellana per La veritat sobre el cas Savolta
- 1987: Premi Ciutat de Barcelona per La ciudad de los prodigios
- 1988: Premi al Millor Llibre de l'Any, Revista "Lire" (França) per La ciudad de los prodigios
- 1988: Finalista del Premi Grinzane Cavour en la categoria de Narrativa estrangera (Itàlia) per La ciudad de los prodigios
- 1988: Finalista del Premi Médicis i Femina (França) per La ciudad de los prodigios
- 1992: Guanyador de la III Edició del Premi de les lectores de la revista "Elle" per El año del diluvio.
- 1998: Premi al Millor Llibre Estranger (França) per Una comedia ligera
- 2002: Premi al Mejor Libro del Año, atorgat pel Gremio de Libreros de Madrid, per La aventura del tocador de señoras
- 2007: Premi Fundación José Manuel Lara per Mauricio o las elecciones primarias
- 2009: Premi Pluma de Plata per El asombroso viaje de Pomponio Flato
- 2010: Premi Planeta per Riña de gatos. Madrid 1936
- 2015: Premi Franz Kafka[10]
- 2016: Premi Cervantes[11]
- 2020: Premi Barcino de novela histórica[12]
Referències
- ↑ «Eduard Mendoza i Garriga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «esquela de Eduardo de Mendoza Arias Carvajal». La Vanguardia, 10-10-1979, pàg. 30.
- ↑ Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009
- ↑ «L'escriptor català Eduardo Mendoza guanya el Premi Planeta 2010 amb la novel·la "Riña de gatos, Madrid 1936"». 3cat24.cat, 16-10-2010. [Consulta: 16 octubre 2010].
- ↑ andreu, Marc «L'espanya convulsa del 1936». Sàpiens [Barcelona], núm. 99, gener 2011, p. 68. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «The Franz Kafka Society» (en anglès), 02-06-2015. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ L'escriptor barceloní Eduardo Mendoza, Premi Cervantes 2016
- ↑ Press, Europa. «El humor, hilo conductor de la ceremonia del Cervantes que premia a Eduardo Mendoza», 20-04-2017. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Las barbas del profeta» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Společnost Franze Kafky - The Laureate of the Franz Kafka Prize 2015 is the Spanish Writer Eduardo Mendoza». Arxivat de l'original el 2015-06-03. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Eduardo Mendoza recibe el premio Cervantes como un premio al humor» (en castellà), 20-04-2017. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Eduardo Mendoza, premio Barcino de novela histórica» (en castellà), 12-06-2020. [Consulta: 9 novembre 2020].
Enllaços externs
- Eduard Mendoza i Garriga al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- Pàgina web oficial de l'escriptor en Club Cultura Arxivat 2006-02-07 a Wayback Machine. (castellà)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Manuel Caballero Bonald Ágata ojo de gato | Premi de la Crítica de narrativa castellana 1976 | Succeït per: José Donoso Yáñez Casa de Campo |
| Precedit per: Enrique Vila-Matas Doctor Pasavento | Premi Fundació José Manuel Lara 2007 | Succeït per: Almudena Grandes El corazón helado |
| Precedit per: Ángeles Caso Contra el viento | Premi Planeta 2010 | Succeït per: Javier Moro Lapierre El imperio eres tú |
| 1995-2012 | |
|---|---|
| Des de 2013 | |
