José Hierro del Real

Infotaula de personaJosé Hierro del Real

Bust de José Hierro a San Sebastián de los Reyes Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Hierro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEmfisema pulmonar Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPabellón de Santanderinos Ilustres (Cementiri de Ciriego, Santander) 
Activitat
OcupacióPoeta
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 96bc039b-0c15-41b2-970e-ce49457bba99 Discogs: 2580152 Find a Grave: 7353492 Modifica el valor a Wikidata

José Hierro del Real (Madrid, 3 d'abril de 1922 - 21 de desembre 2002) fou un poeta espanyol.

Biografia

Nascut el 3 d'abril de 1922 a Madrid encara que la major part de la seva vida la va passar a Cantàbria, ja que la seva família es va traslladar a Santander quan José comptava amb tot just dos anys. Allà va cursar la carrera de pèrit industrial, però es va veure obligat a interrompre-la el 1936, al començament de la Guerra Civil espanyola.

En finalitzar la guerra va ser detingut i empresonat per pertànyer a una "organització d'ajuda als presos polítics", un dels quals era el seu propi pare. Va passar cinc anys a la presó i va ser alliberat el gener de 1944 a Alcalà d'Henares, marxant a viure a València fins al 1946. Després de treballar en diversos oficis, el 1948 va fer la seva primera crítica pictòrica -sobre l'obra de Modesto Ciruelos (titulada" Ciruelos" i publicada en el Diari Alerta de Santander)-, tasca que va continuar exercint en diferents mitjans de comunicació, especialment a Ràdio Nacional d'Espanya, el Diari Arriba de Madrid, Diari Alerta de Santander i la Revista Proel de Santander.

El 1949 fundà la revesta Proel i fins al 1952 dirigeix les publicacions Cámara de Comercio i Cámara Sindical Agrária, per a instal·lar-se definitivament a Madrid, on va reiniciar la seva carrera d'escriptor. Després de treballar al CSIC i a l'Editorial Nacional, va col·laborar en les revistes poètiques Corcel, Espadaña, Garcilaso. Juventud creadora, Poesía de España i Poesía Española, entre d'altres. Va participar en els Congressos de Poesia de Segòvia entre el 17 al 24 de juny de 1952 i a Salamanca entre el 5 de juliol de 1953.

Fou escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola l'abril de 1999, però no va arribar a llegir el discurs d'ingrés perquè poc després, el 2000, va sofrir un infart de miocardi que se li va complicar amb un enfisema per tabaquisme, de la qual cosa va morir el 21 de desembre de 2002.

Fou guardonat amb el Premi Adonais el 1947; el Premi de la Crítica de Poesia castellana el 1958 i 1965; el Premi Fundació Juan March el 1959; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1981 en la seva primera convocatòria; el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1990; el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana el 1995; el Premi Europeu de Literatura Aristerión el 1999; el Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles el 1999; i el Premi Cervantes el 1998.

Anàlisi de la seva obra

Els seus primers versos foren publicats al front republicà durant la Guerra Civil espanyola. Acabada la contesa, pateix quatre anys de presó, i aquesta experiència el marca indeleblement. Per aquest motiu, al reaparèixer en el panorama líric dels anys quaranta, amb dos llibres gairebé simultanis, ho fa amb un amarg rerefons autobiogràfic que dota la seva poesia d'una maduresa poc freqüent en joves poetes. Amb la seva obra Tierra sin nosotros (1947), ens proporciona les desolades claus on arrela, no ja només aquest llibre, sinó bona part de la producció sorgida de la guerra: la pàtria un dia habitable apareix en ruïnes.

Amb Quinta del 42 (1953) comença l'exploració de la via solidària, mai aliena a Hierro, però, fins ara, sostinguda en penombra; no és, no obstant això, la seva una poesia social a l'ús, i aquesta diferència desencadena, amb anticipació d'anys, els mecanismes superadors d'un realisme que en aquells dies emmordassava a la poesia espanyola. Antirrealista és, però, Cuanto sé de mí (1957), llibre que accentua la preocupació verbal, reivindica àmbits imaginatius i s'allunya de la història i del temps per a accedir a la «sonora cova de l'enigma».

La seva poesia és poderosament evocativa i aprofundeix en una intimitat erosionada per un temps implacable, en la qual es percep la influència de Gerardo Diego.

Obra

  • Alegría, Madrid, Col. Adonais, 1947 (Premi Adonais 1947).
  • Tierra sin nosotros, Santander, Proel, 1947.
  • Con las piedras, con el viento, Santander, Proel, 1950.
  • Quinta del 42, Madrid, Editora Nacional, 1952.
  • Antología, Santander, 1953 (Premi Nacional de Poesia).
  • Estatuas yacentes, Santander, Beltrán de Heredia, 1955.
  • Cuanto sé de mí, Madrid, Ágora, 1957 (Premi de la Crítica).
  • Poesías completas. 1944-1962, Madrid, Giner, 1962.
  • Libro de las alucinaciones, Madrid, Editora Nacional, 1964 (Premi de la Crítica).
  • Problemas del análisis del lenguaje moral (1970).
  • Cuanto sé de mí, Barcelona, Seix Barral, 1974 (Poesies completes, incloent-hi inèdits).
  • Quince días de vacaciones (1984), prosa
  • Reflexiones sobre mi posía (1984), assaig
  • Cabotaje (1989), compilació de la seva obra poètica
  • Agenda, Madrid, Prensa de la ciudad, 1991.
  • Prehistoria literaria, Santander, Artes Gráficas Gonzalo Bedia, 1991.
  • Emblemas neurorradiológicos (1995)
  • Sonetos, Ayuntamiento de Santa María de Cayón, Cantàbria, 1995.
  • Cuaderno de Nueva York, Madrid, Hiperión, 1998 (Premi Nacional de poesia 1999, Premi Aristeion, 1999).

Vegeu també

  • Espadaña (revista)

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 1981 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
  • (castellà) Portal José Hierro de l'Institut Cervantes
  • (castellà) Biblioteca Virtual Cervantes


Premis i fites
Precedit per:
Gabriel Celaya
De claro en claro
María Elvira Lacaci
Al este de la ciudad
María Victoria Atencia
Las contemplaciones
Premi de la Crítica de poesia castellana
1958
1965
1998
Succeït per:
Blas de Otero
Ancia
Claudio Rodríguez García
Alianza y condena
Guillermo Carnero Arbat
Verano Inglés
Precedit per:
Joan Coromines i Vigneaux
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
1990
Succeït per:
Miguel Delibes Setién
Precedit per:
Guillermo Cabrera Infante

Premi Cervantes

1998
Succeït per:
Jorge Edwards
Precedit per:
José Antonio Muñoz Rojas
Objetos perdidos
Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
1999
Succeït per:
Guillermo Carnero Arbat
Verano inglés
Precedit per:
José María de Areilza

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira G

2002
Succeït per:
José Manuel Sánchez Ron
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: José Hierro  · 1982: Gonzalo Torrente Ballester i Miguel Delibes  · 1983: Juan Rulfo  · 1984: Pablo García Baena  · 1985: Ángel González  · 1986: Mario Vargas Llosa i Rafael Lapesa  · 1987: Camilo José Cela  · 1988: Carmen Martín Gaite i José Ángel Valente  · 1989: Ricardo Gullón  · 1990: Arturo Uslar  · 1991: Poble de Puerto Rico  · 1992: Francisco Morales Nieva  · 1993: Claudio Rodríguez  · 1994: Carlos Fuentes  · 1995: Carlos Bousoño  · 1996: Francisco Umbral  · 1997: Álvaro Mutis  · 1998: Francisco Ayala  · 1999: Günter Grass  · 2000: Augusto Monterroso  · 2001: Doris Lessing  · 2002: Arthur Miller  · 2003: Fàtima Mernissi i Susan Sontag  · 2004: Claudio Magris  · 2005: Nélida Piñón  · 2006: Paul Auster  · 2007: Amos Oz  · 2008: Margaret Atwood  · 2009: Ismaïl Kadaré  · 2010: Amin Maalouf  · 2011: Leonard Cohen  · 2012: Philip Roth  · 2013: Antonio Muñoz Molina  · 2014: John Banville  · 2015: Leonardo Padura  · 2016: Richard Ford  · 2017: Adam Zagajewski  · 2018: Fred Vargas  · 2019: Siri Hustvedt  · 2020: Anne Carson
  • Vegeu aquesta plantilla
1976: Jorge Guillén · 1977: Alejo Carpentier · 1978: Dámaso Alonso · 1979: Jorge Luis Borges i Gerardo Diego · 1980: Juan Carlos Onetti · 1981: Octavio Paz · 1982: Luis Rosales · 1983: Rafael Alberti · 1984: Ernesto Sábato · 1985: Gonzalo Torrente Ballester · 1986: Antonio Buero Vallejo · 1987: Carlos Fuentes · 1988: María Zambrano · 1989: Augusto Roa Bastos · 1990: Adolfo Bioy Casares · 1991: Francisco Ayala · 1992: Dulce María Loynaz · 1993: Miguel Delibes · 1994: Mario Vargas Llosa · 1995: Camilo José Cela · 1996: José García Nieto · 1997: Guillermo Cabrera Infante · 1998: José Hierro · 1999: Jorge Edwards 2000: Francisco Umbral · 2001: Álvaro Mutis · 2002: José Jiménez Lozano · 2003: Gonzalo Rojas · 2004: Rafael Sánchez Ferlosio · 2005: Sergio Pitol · 2006: Antonio Gamoneda · 2007: Juan Gelman · 2008: Juan Marsé · 2009: José Emilio Pacheco · 2010: Ana María Matute · 2011: Nicanor Parra · 2012: José Manuel Caballero Bonald · 2013: Elena Poniatowska · 2014: Juan Goytisolo · 2015: Fernando del Paso · 2016: Eduard Mendoza · 2017: Sergio Ramírez Mercado · 2018: Ida Vitale · 2019: Joan Margarit· 2020: Francisco Brines
Registres d'autoritat
Bases d'informació